Quan em van preguntar pel meu racó especial de la nostra terra, vaig pensar com som d’afortunats per poder viure en una zona geogràficament tan diversa i amb tants llocs plens d’encant. Si he d’escollir-ne un, sens dubte, seria Cap de Salou, al qual estic lligada emocionalment. Des que els meus pares el van descobrir, quan jo era una adolescent, es van enamorar d’aquest petit tresor de la Costa Daurada. Des de llavors, hi vam passar tots els estius i ha esdevingut una destinació a la qual s’hi han anat incorporant –com no podia ser d’una altra manera–, tant el meu marit com els meus fills.
El seu paisatge et dona l’oportunitat de fer un volt en entorns magnífics, amb pujades i baixades, envoltat de pins, del cant dels ocells i del soroll del mar. Gaudeixes, en definitiva, d’una gran pau i tranquil·litat. Et permet desconnectar dels problemes quotidians, com si es tractés d’un refugi. Et trasllada immediatament fins a un petit paradís. El camí de ronda, obert fa uns anys, et permet fer una ruta rodejant i caminant per tota la costa: des del Far de Salou fins a la mateixa Platja de Llevant, al centre de Salou. És una manera magnífica de conèixer aquesta zona, tan desconeguda de Salou, però amb tant d’encant i amb unes vistes privilegiades de la Costa Daurada.
Les característiques rocoses del Cap han fet que, amb el pas del temps, s’hagin creat unes cales precioses. Si partim des del Far de Salou, que va ser inaugurat l’any 1858, apareixen (una darrere l’altra) una sèrie de cales i penya-segats amb uns paisatges magnífics: començant per Cala Crancs, situada a la zona més oriental del litoral de Salou, i Cala Morisca, amb un espectacular mirador on es poden admirar les vistes d’aquesta part de la costa, rodejada de naturalesa.
Sovint, m’apropo a la Punta del Cavall, que constitueix la punta rocosa més accentuada, on es pot gaudir d’espectaculars imatges del Cap, de Salou, de Cambrils, fins i tot, de l’Hospitalet de l’Infant. Si hi ha una bona visibilitat, des d’allà, podem continuar fins a albirar minúscules cales, que ens apropen a Cala Vinya i Cala Font, una al costat de l’altra, tot donant pas a la Cala de Penya Tallada, un espai màgic creat per la natura. Són paratges que, any rere any, no em deixen de sorprendre per la seva espectacularitat. Finalment, arribem a la Platja Llarga de Salou i, des d’aquí, pel camí de Ronda fins a arribar al centre de Salou.
Mar i naturalesa abrupta
Cada estiu es pot contemplar com els amants de la nàutica, amb els seus vaixells, s’aturen en aquestes cales per la seva singularitat i bellesa natural, tot formant un mosaic perfecte que culmina, i us ho recomano especialment, amb les postes de sol al capvespre. No tenen res a envejar en comparació a les destinacions llunyanes que ens han anat recomanant turísticament al llarg dels anys.
I és que dibuixen un quadre perfecte que combina mar, naturalesa abrupta, vegetació boscosa de pins i tranquil·litat. Sí, com he dit al principi, tenim un petit paradís i tresor al costat, que cal conservar i protegir perquè tots en puguem gaudir.