L'Audiència de Tarragona ha arxivat la causa oberta contra dos veïns de Mont-roig del Camp (Baix Camp) investigats per atemptat i lesions a la Guàrdia Civil durant l'1-O. El tribunal ha estimat el recurs presentat per l'associació d'Advocats Voluntaris 1 d'Octubre de Reus contra l'auto d'incoació del procediment dictat el febrer passat pel jutjat d'instrucció número 1 de la capital del Baix Camp. L'Audiència descarta que la conducta d'agafar i estirar la porra d'un agent des de darrere d'una tanca metàl·lica sigui constitutiva d'un delicte d'atemptat, resistència o desobediència greu. La sala tampoc no veu que els fets encaixin en un delicte lleu per falta de respecte a l'autoritat, atès que el nou Codi Penal no hi inclou als agents -com sí que feia el redactat anterior.
A més, hi ha un tercer investigat que està pendent de la resolució d'un altre recurs, segons han confirmat a l'ACN fonts jurídiques. Els tres veïns estaven acusats dels suposats delictes d'atemptats i lesions, i la fiscalia els demanava penes d'entre un any, i un any i mig de presó. El novembre del 2018 tots ells es van negar a declarar davant la jutgessa i només van respondre a les preguntes dels seus advocats.
La interlocutòria que ara ha revocat l'Audiència indicava que els fets van passar a l'institut Antoni Ballester quan la Guàrdia Civil va introduir les porres a través d'una tanca metàl·lica per fer fora a les persones que els impedien entrar a requisar les urnes. En aquest moment, s'apuntava que l'acusat per atemptat i lesions va agafar i estirar la porra d'un agent a través d'una tanca i que, arran d'això, la mà del guàrdia civil va impactar contra la tanca i li va ocasionar un esquinç al canell. L'altre estava acusat només d'atemptat perquè també hauria estirat la defensa d'un agent sense que aquest patís cap mena de lesió.
El jutjat va arxivar la querella contra la Guàrdia Civil
Per contra, el juny passat el mateix jutjat va arxivar provisionalment la querella contra la Guàrdia Civil per les càrregues de l'1-O al municipi en considerar que no hi ha indicis d’infracció penal. La resolució recollia que l'actuació del cos policial s'emparava en la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 27 de setembre del 2017, que no va ser desproporcionada i que, en tot cas, les lesions als votants serien delictes lleus que no es podrien resoldre per no haver quedat acreditada la identitat dels agressors.
De la mateixa manera, seguint el criteri de la fiscalia el jutjat també va arxivar un procediment obert contra dos agents dels Mossos d’Esquadra a qui la Guàrdia Civil acusava de no col·laborar per impedir la votació a Mont-roig. El ministeri públic argumentava que els agents no van obstaculitzar l’acció de la Guàrdia Civil -que es va endur les urnes-, i que van complir ordres dels seus superiors. La fiscalia concloïa que l’actitud “passiva” d’aquests agents no era suficient per mantenir-los com a investigats i no es va oposar a què el jutjat de Reus arxivés el cas.
Mont-roig va ser un dels municipis on es va viure una jornada de l'1-O convulsa. Els agents van ruixar gas lacrimogen per poder accedir al punt de votació, segons van denunciar les persones que s’hi aplegaven. A més, la imatge de tots els veïns "acompanyant" la Guàrdia Civil fins a la sortida del poble es va fer viral.