L’embarcació històrica Teresa ja es troba al varador del port de Cambrils per realitzar els treballs de manteniment, després que divendres passat es detectés la presència d’aigua en el seu interior.
L’operació per traslladar aquesta barca de pesca de fusta fins al varador ha estat més complexa del que s’havia previst inicialment, ja que ha calgut elevar el casc amb una grua de gran tonatge i extreure l’aigua amb potents autobombes.
La setmana passada es va intentar buidar l’aigua però, en estar mig enfonsada, seguia entrant. Com que no hi havia prou calat, també es va haver de descartar el transport de la barca amb ajuda de boies.
Finalment, després d’obtenir tots els permisos de Capitania Marítima i Ports de la Generalitat, aquest dijous 27 d’abril es va elevar amb la grua amb molta cura per no malmetre l’estructura de fusta. Una vegada buidada, i comprovant que no tenia cap via d’aigua important, la Teresa es va poder desplaçar remolcada navegant fins a l’escar.
De moment, segons una primera avaluació, els danys són menys greus del que s’havia apuntat divendres. Així doncs, l’embarcació necessitarà algunes reparacions de manteniment, habituals per les característiques de construcció amb fusta de l’època, però es conserva la integritat de l’estructura.
Els treballs per traslladar la barca han anat a càrrec de l’empresa Sealand, contractada pel Museu d’Història de Cambrils, i han comptat amb la col·laboració de la Policia Local de Cambrils, la unitat marítima i la unitat subaquàtica dels Mossos d’Esquadra, la Guardia Civil, el Club Nàutic i Ports de la Generalitat.
La Teresa forma part del patrimoni moble catalogat de Catalunya ja que és una embarcació pública inscrita al Museu d’Història de Cambrils amb el número d’inventari 5011.
Va ser localitzada a l’any 2005 al Port de Vilanova i la Geltrú on havia pescat a l’arrossegament fins que el seu propietari Rafel Montoya, es va acollir al programa europeu de renovació de la flota pesquera.
L’interès de la Teresa era evident ja que es tractava d’una embarcació de treball construïda a Cambrils abans de 1936 pel mestre d’aixa Julià Vives Castellví per encàrrec del pescador tarragoní Mariano García Budesca.
Una autèntica supervivent testimoni dels primers anys del Port de Cambrils i que ha mantingut les línies del casc original d’un quillat. Fins hi tot, sota coberta, conserva un fragment de l’arbre on s’aparellava la vela major anomenada candonga, a més del floc a proa. És un testimoni excepcional de la transició de la flota pesquera de vela llatina a la motorització i substitució per noves unitats inicialment hereves d’una tradició secular de construcció naval. A Cambrils, aquesta tradició de mestres d’aixa i calafats, avui encara és viva, però els documents ens diuen que es remuntaria com a mínim al segle XVIII.
El complex procés de convertir la Teresa en patrimoni flotant com extensió del Museu d’Història de Cambrils a l’aigua, és impulsat per l’Ajuntament de Cambrils i ha comptat amb el suport del Club Nàutic, el Museu Marítim de Barcelona, el Centre d’Estudis Marítims del Port de Tarragona, l’associació Arjau Vela Llatina de Cambrils, la Confraria de Pescadors local i Ports de la Generalitat.
La restauració del casc es va iniciar al 2010 amb l’Escola Taller de Cambrils IV i la Casa d’Oficis de Cambrils.