La candidatura alternativa a Junqueras aposta per una “transició tranquil·la” i “noves maneres de fer”

Teresa Jordà, Marc Aloy, Alba Camps i Xavier Godàs són els primers portaveus d’un equip que vol defugir personalismes

29 agosto 2024 14:23 | Actualizado a 29 agosto 2024 14:35
Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

La candidatura alternativa a Oriol Junqueras per liderar ERC vol tancar un cicle electoral “advers” i donar un “nou impuls” al partit. Volen fer, diuen, una transició “tranquil·la i respectuosa” amb el llegat dels darrers dirigents, però que aposti per “noves maneres de fer” i aporti “aire fresc” i una “estratègia renovada” a la formació. La candidatura, de fet, és només encara un “grup de militants” que en les pròximes setmanes s’haurà d’acabar de configurar per saber qui opta finalment als càrrecs orgànics del partit en el pròxim congrés, convocat inicialment per al 30 de novembre. De moment, les persones que han exercit de portaveus aquest dijous han estat Teresa Jordà, Marc Aloy, Alba Camps i Xavier Godàs.

Un dels principals missatges del grup opositor a Junqueras és que la seva és una candidatura amb una “perspectiva col·lectiva” i que vol defugir personalismes: “No som un projecte al voltant d’una persona”, ha etzibat l’exconsellera i diputada al Congrés Teresa Jordà.

De les persones que han intervingut a la presentació del nou equip, de fet, Jordà és qui ha tingut un paper de lideratge més destacat. L’exconsellera ha assegurat que aquesta candidatura ‘coral’ vol “redefinir l’estratègia” del partit i fer una nova proposta de full de ruta per al nou cicle polític que ara comença amb una “il·lusió desfermant”.

L’objectiu, explica Jordà, és “enfortir” i “muscular” el partit perquè torni a ser una eina “necessària i útil” per a la ciutadania. En aquesta ‘refundació’, però, Jordà ha avisat que a ERC “no hi sobra ningú” i aposta perquè el procés congressual no sigui motiu de batalla interna.

En aquest sentit, la diputada republicana ha dit que noms destacats de la darrera etapa com el mateix Oriol Junqueras, Marta Rovira o Pere Aragonès “hi han de seguir sent”, però “des d’un rol diferent en un partit renovat”. Per Jordà, ERC no pot permetre’s el luxe de prescindir del seu llegat.

En el capítol de lloances i agraïments als darrers dirigents d’ERC, la Nova Esquerra Nacional, com s’ha batejat la candidatura alternativa, també hi ha dedicat espai per a l’autocrítica. L’alcalde de Manresa, Marc Aloy, ha assegurat que hi ha una “pèrdua creixent” de la confiança per part de la ciutadania que cal revertir.

El canvi en el sí d’ERC, ha afirmat Aloy, és “inajornable” per poder encetar un nou “cicle guanyador”. El municipalisme, el feminisme, la cohesió social o la cultura són alguns dels valors que han destacat els portaveus del grup impulsor de la candidatura alternativa per començar a definir el seu projecte.

L’exdiputada Alba Camps ha parlat, a més, de “reformular” els espais de presa de decisions del partit, així com la creació de noves eines que afavoreixin la corresponsabilitat de tota la militància. La ‘nova’ Esquerra, diu, ha de professar una “política empàtica” i posar-se al costat de les classes populars.

En aquest sentit, l’exalcalde de Vilassar de Dalt i exdirector general de Drets Socials, Xavier Godàs, ha assegurat que ERC ha d’articular un “republicanisme popular” que defensi els interessos de la majoria social: “El progrés ha de poder conjugar arreu del país. De Pedralbes a Sant Roc”.

En l’eix nacional, la candidatura alternativa avisa que Esquerra no pot defugir del “mentrestant” a la independència i aposta per mantenir una “política pràctica” que permeti garantir serveis públics universals. “Preservarem la nació mentre no disposem d’estat”, ha afirmat Godàs.

Sense líders definits

Pel que fa als noms que acabin configurant la candidatura al congrés d’ERC, els portaveus del grup impulsor han assegurat que encara no hi ha res decidit i que el calendari encara hi ha marge per posar noms. “Tampoc volem trigar massa”, ha apuntat Jordà.

Preguntada directament sobre les seves opcions, l’exconsellera ha evitat obrir el debat de noms i ha insistit que aquest projecte “no s’elabora al voltant d’una o dues persones”. Una vegada i una altra, Jordà ha remarcat la idea de “fer les coses diferents en tots els sentits” a partir d’ara.

De fet, ni tan sols està clar que del mig centenar de persones que s’ha presentat aquest dijous com a grup impulsor de la candidatura acabin sortint-ne tots els seus membres. Jordà ha afirmat que es tracta d’una candidatura oberta que espera el suport, bromeja, “dels junqueristes i els roviristes”.

Entre la cinquantena de persones congregades no hi havia cap membre del darrer Govern d’ERC. Segons Jordà això és així perquè fins fa pocs dies han tingut responsabilitats institucionals i cap d’ells ha format part dels treballs previs del grup impulsor de la candidatura. Tampoc s’hi ha implicat fins ara Marta Rovira.

Junqueras, el 21 de setembre

Després de la presentació de la candidatura de Nova Esquerra Nacional, Junqueras farà la seva posada de llarg el 21 de setembre en un acte a Olesa de Montserrat (Baix Llobregat). De moment se sap que l’acompanyaran, entre d’altres, els exconsellers Raül Romeva i Bernat Solé, a més de l’eurodiputada Diana Riba. La candidatura té per nom Militància decidim.

Pendents de la data del congrés

I mentre es van fent públics els noms que formaran parts dels equips que s’enfrontaran per dirigir el partit, la data del congrés dels republicans continua a l’aire. La data fixada pel consell nacional de finals de juny és el 30 de novembre, però la candidatura de l’expresident vol que s’avanci.

L’actual direcció encara no s’ha posicionat i està pendent d’un informe jurídic encarregat a la comissió de garanties per saber si és possible avançar la data. En aquest sentit, la direcció defensa que el procés congressual no pot plantejar cap dubte jurídic i que cal garantir que la data respecti els drets de tots els militants.

És aquí on apareixen les discrepàncies. Mentre la direcció recorda que els estatuts d’ERC no preveuen que es pugui avançar un congrés acordat, l’entorn de Junqueras apunta que el termini per convocar-lo és d’un màxim de tres mesos des de la dimissió del president. Com Junqueras va dimitir el 10 de juny, aquest termini expiraria el 10 de setembre.

En el seu dia, però, el partit va optar per situar la data del congrés al novembre en previsió que hi pogués haver una repetició electoral a Catalunya. Com això no s’ha donat, sorgeix ara la polèmica sobre el calendari congressual dels republicans, que s’haurà de resoldre en els pròxims dies.

Des de la candidatura de Nova Esquerra Nacional tampoc veuen amb bons ulls la petició de Junqueras. “No hi estem d’acord”, ha etzibat Alba Camps. En aquest sentit, l’exdiputada demana “respecte” pels òrgans de presa de decisions que van acordar la data. Amb tot, si el congrés s’acabés avançant, la portaveu de la candidatura assegura que no els fa por: “Estarem preparats, sigui quan sigui”.

Comentarios
Multimedia Diari