La presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, sol·licitarà un nou informe sobre les implicacions de l'ús del català, euskera i gallec als plens d'aquesta institució comunitària.
A proposta de Metsola, la Mesa del Parlament Europeu -que reuneix la presidenta de la institució i els seus vicepresidents- ha acordat aquest dilluns remetre l'assumpte al grup de treball de la Mesa dedicat a llengües, ciutadans i interpretació perquè elabori un informe sobre les conseqüències pràctiques, pressupostàries i polítiques d'aquesta decisió.
En aquest grup de treball, que tindrà la seva primera reunió de la legislatura al desembre, hi ha els dos vicepresidents espanyols del Parlament Europeu, el socialista Javi López i el popular Esteban González Pons, així com el liberal eslovac Martin Hojsik -que el presideix-, el francès de L'Esquerra Younous Omarjee i la ultraconservadora italiana Antonella Sberna.
L'informe pot abordar -entre d'altres temes- el cost dels intèrprets, les conseqüències polítiques si d'altres països europeus amb minories lingüístiques volguessin fer el mateix o el cas pràctic del gaèlic, l'últim idioma a ser reconegut com a oficial a nivell europeu i per al qual, segons apunten aquestes fonts, de vegades és complicat trobar intèrprets.
Al costat de l'informe, aquest grup presentarà una proposta de decisió sobre la qual després haurà de votar la Mesa del Parlament Europeu.
No hi ha un calendari previst per a l'elaboració d'aquest informe, en què treballaran junts part dels vicepresidents del Parlament, els qüestors (eurodiputats dedicats a qüestions administratives) i serveis interns de l'Eurocambra.
La font parlamentària ha apuntat que, després que Metsola ja demanés el 2023 un informe similar als serveis de l'Eurocambra -les conclusions del qual mai van transcendir al públic-, la nova sol·licitud eleva el cas a un nivell polític perquè l'informe el treballaran els mateixos eurodiputats.
Aquest pas arriba després que el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, escrivís al setembre una tercera carta a Metsola per demanar-li que permeti l'ús de les tres llengües cooficials i subratllés que són "un element essencial en la identitat nacional espanyola", inherent a les seves estructures polítiques i constitucionals fonamentals.
El procés al Parlament Europeu és, però, independent a la sol·licitud del govern espanyol que aquestes tres llengües siguin oficials a tota la Unió Europea, un debat que té lloc al Consell de la Unió Europea -on estan representats els governs- i que Madrid va impulsar durant la presidència espanyola del Consell.
Inicialment, l'Eurocambra era partidària d'esperar a veure si el Consell aprovava de manera unànime la inclusió de català, gallec i euskera en el règim lingüístic comunitari, però encara no s'ha celebrat un vot entre els països.
Entre els obstacles, d'altres països assenyalen el cost de la proposta o la possibilitat oberta que d'altres països sol·licitin la inclusió d'altres idiomes que es parlin als seus territoris a la llista de llengües oficials de la UE.
Espanya ha defensat que les tres llengües compleixen uns requisits específics que permetrien que la seva inclusió en el règim lingüístic comunitari no establís precedent respecte a d'altres països amb llengües minoritàries, com el seu reconeixement constitucional a Espanya o el fet que són llengües de treball al Parlament espanyol.
El govern central també subratlla que hi ha acords administratius amb més de deu anys de recorregut perquè aquestes llengües puguin utilitzar-se en diverses institucions de la Unió Europea, el fet que els tractats europeus estiguin traduïts als tres idiomes i que Espanya s'hagi compromès a assumir tots els costos "derivats de la seva utilització a les institucions de la Unió".