Cinta Utgés (Tortosa, 49 anys) és educadora canina per l’Associació Nacional d’Ensinistradors Canins Professionals i guia per gossos de teràpia. Cinta i el seu gos Sugus treballen amb malalts d’alzheimer a les delegacions que té l’Associació d’Afectats per l’Alzheimer de les Terres de l’Ebre a Tortosa i Roquetes, i tot just ara han començat a l’Hospital de Jesús.
- Quin és el treball que fas i quins beneficis comporta per als malalts d’alzheimer la teràpia amb gossos?
- En aquests usuaris es fa un especial ènfasi en el treball del sistema cognitiu. Amb el gos es pot aconseguir més fàcilment una major esponteneïtat i dispersió durant la sessió que amb els mètodes més tradicionals. D’aquesta manera, es pot assolir un estat de benestar i relaxació. Podem dir que es treballen molt les emocions. Moltes vegades, el fet de tenir el gos al centre evoca vells records als usuaris de manera que s’està treballant la memòria indirectament. És habitual sentir paraules com: «Jo tenia un gos...», «El seu nom era...», etc.
- Quin procés d’ensinistrament té un gos de teràpia?
- Primerament, el gos de teràpia ha de ser un gos molt especial, ha de disfrutar de la companyia humana i tenir un caràcter innat a mida d’aquesta tasca. A partir d’aquí, es treballa l’educació bàsica (seu, terra, quiet, ...) i habilitats diverses (saltar, tocar, buscar, ...). És molt important també que es trobi còmode en entorns que a priori no són naturals per ell.
-Quin vincle es crea entre el terapeuta, el gos i el pacient?
- Jo sempre faig broma i dic que la relació entre terapeuta i gos és com la d’una parella de fet, per tal de poder ser un a l’hora de realitzar les sessions de teràpia. Per a que hi hagi aquest vincle, gos i terapeuta, han de conviure junts moltes hores a la llar i a la feina. Així doncs, la tasca del terapeuta consisteix en presentar el gos a l’usuari, ja que hi ha usuaris més predisposats que d’altres per rebre l’atenció del gos. Un cop assolit el vincle entre el gos i l’usuari, el gos ja passa definitivament a formar part de l’equip.
-Amb qui fas la teràpia?
- Amb el Sugus, un llaurador daurat d’uns 3 anys, preciós. Ell va arribar a la meua vida de manera casual. Sóc voluntària de la protectora ARCA de Tortosa desde fa molts anys, i un dia em va trucar una companya de la protectora dient-me que acaba d’arribar un gos que semblava una granota de nerviós que estava, així que vaig anar a veure’l, me’l vaig endur uns dies d’acollida i va acabar adoptant-me ell a mi. Va coincidir amb la època en que estava realitzant el curs de guia per gossos de teràpia i vaig intuir que, amb temps i treball, podria ser un terapeuta perfecte.
- La protectora ARCA va fer diumenge una caminada...
- Va anar perfecte. Vam aconseguir mobilitzar molta gent i recollir moltes donacions gràcies a la seva solidaritat. Però l’objectiu principal d’aquest acte és conscienciar a la població de la problemàtica dels abandonaments i el sí a la adopció per poder donar una nova llar a un gos de la protectora. Les instal·lacions d’ARCA estan preparades per a allotjar uns 150 gossos i a dia d’avui n’hi ha 300, sense comptar les camades que es troben en cases d’acollida.
- La gent s’ha de conscienciar.
- Hi ha una manca d’educació en aquest àmbit molt important. Per a començar, cal que els infants se n’adonin de que un gos no és una joguina, sino un ésser viu. També volem fer arribar a la gent la importància del xipatge i la esterilització dels gossos per a evitar camades no desitjades, molt susceptibles d’acabar a la protectora i d’agreujar el problema. Una prova de la banalització que ha sofert el tenir un gos a casa és que, actualment, bona part dels gossos que es troben a les protectores són de pura raça i que, per tant, s’han pagat diners per ells (com és el cas del Sugus, per exemple).