El portaveu del Parlament Europeu, Jaume Duch, ha confirmat aquest dissabte que la institució esperarà a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per decidir si acredita com a eurodiputat de ple dret al representant de Junts, Toni Comín, electe des del 9-J. En una resposta a la jornada Europa en Blau de Calonge (Baix Empordà), Duch ha assegurat que “el tema quedarà aclarit” amb la sentència, que es preveu que sigui pública el proper 26 de setembre. “Les decisions poden ser polítiques, però el fonament jurídic no és clar”, ha afirmat Duch.
El portaveu de l’Eurocambra ha reconegut que s’està vivint “la mateixa” situació que al 2019, quan l’aleshores president del Parlament, Antonio Tajani, va negar l’escó a Comín i l’expresident Carles Puigdemont perquè no havien anat a jurar la Constitució a Espanya i no sortien a la llista oficial enviada per la JEC.
El desembre del 2019, després d’una sentència del TJUE sobre la immunitat d’Oriol Junqueras que deia que la condició d’eurodiputat s’aconseguia des del moment de l’elecció, el llavors president, el socialdemòcrata David Sassoli, sí que va admetre Comín i Puigdemont, que des d’aquell moment van ser eurodiputats de ple dret.
Duch ha reconegut que l’Eurocambra podria prendre una “decisió política” de nou, però ha indicat que el Parlament Europeu “està esperant” a la nova sentència del TJUE, que haurà de deixar clar si el tràmit de jurar la Constitució és o no un requisit imprescindible per accedir a la condició d’eurodiputat de ple dret.
Els antecedents del cas
Puigdemont i Comín formaven part de la llista de Junts, que va guanyar les eleccions europees del maig del 2019 a Catalunya i li pertocaven dos escons. La JEC va incloure Puigdemont i Comín en la llista de candidats electes, però la legislació espanyola exigeix el jurament de la Constitució per prendre possessió del càrrec. Cap dels dos ho va fer, de manera que en la llista definitiva no apareixien ni Puigdemont ni Comín. Tampoc hi havia Oriol Junqueras, a qui el Suprem no va deixar sortir de la presó preventiva per jurar la Constitució.
D’aquesta manera, l’aleshores president de l’Eurocambra, Antonio Tajani, no els va reconèixer com a eurodiputats. Puigdemont i Comín van prendre l’escó finalment el desembre del 2019, quan l’aleshores president, David Sassoli, els va admetre arran de la sentència sobre la immunitat de Junqueras, que establia que la condició d’eurodiputat s’obté únicament per l’elecció a les urnes.
Malgrat aconseguir finalment l’escó, Puigdemont i Comín van demandar l’Eurocambra per la negativa de Tajani a reconèixer-los des del principi – i aquest és el cas que es sentenciarà el 26 de setembre.
La sentència de primera instància sobre aquesta qüestió emesa pel Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) avalava la decisió de Tajani. Els serveis jurídics del Parlament Europeu, a més, van afirmar durant la vista que Sassoli va reconèixer la condició d’eurodiputats a Puigdemont i Comín «probablement de forma il·legal» perquè l’Eurocambra «mai va rebre la notificació que van ser escollits a Espanya».
Els dirigents independentistes, però, van recórrer al TJUE, que ara s’haurà de pronunciar després que l’advocat general avalés les tesis dels independentistes. L’opinió de l’advocat general no és vinculant, tot i que el TJUE acostuma a seguir els seus arguments abans dictar sentència final.
Ara, la sentència no permetrà només dictaminar si es va atorgar de forma correcte o no l’escó de Puigdemont i Comín en l’anterior legislatura, sinó que permetrà desencallar la situació del propi exconseller de Salut de cara a aquest mandat. Això sí, en cas de sentència favorable, i si l’Eurocambra no el reconeix fins passada la publicació de la sentència, Comín es perdrà com a mínim els dos primers plens de la legislatura.