El Pau Pastrana, aficionat a observar ocells, i la seva família viuen a una casa a les Masies Catalanes, una urbanització que pertany als termes municipals d’Alcover i de l’Albiol, amb accés per l’antiga carretera de Reus a Alcover. Tenen un jardí gran, on han instal·lat una menjadora amb càmera. També tenen un amagatall plegable. Unes eines que faciliten que el Pau pugui observar de prop els ocells i fotografiar-los, per després poder identificar-los bé. Des que va començar a mirar ocells, n’ha vist una seixantena d’espècies diferents en el seu jardí, que tot i que poden canviar en funció de l’època de l’any, sovint són les mateixes: mallerengues, pinsans, pit-roigs...
Aquesta rutina va canviar el dilluns 20 de desembre, quan el Pau va fer un bimbo, és a dir, va veure un ocell que no havia vist abans, ni en el seu jardí ni en cap altre indret. El va identificar com un mascle adult de pinsà carminat, el va fotografiar i ho va penjar a Instagram. Un ornitòleg li va confirmar que es tractava d’una raresa i llavors, ho va penjar a https://www.ornitho.cat/. Ornitho és el portal web de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) dedicat a l’intercanvi d’informació sobre les observacions d’ocells, mamífers, amfibis, rèptils, peixos d’aigües continentals, libèl·lules, papallones diürnes, cigales, ortòpters, crancs de riu, bivalves d’aigua dolça i orquídies de Catalunya. De seguida van saltar totes les alarmes entre la comunitat ornitològica: el Pau, un noi de tretze anys, ha vist un pinsà carminat!
D’acord amb les dades registrades a Ornitho des de l’any 1900, aquesta espècie només ha estat citada set vegades a Catalunya: els anys 2012, 2014, 2015, 2016 i 2018. En totes aquestes ocasions només es va veure un exemplar, excepte un any que se’n van veure dos.
Lluny de casa
La comunitat ornitològica desconeix que fa a Catalunya un exemplar d’aquest ocell, que cria i viu als boscos caducifolis d’Euràsia. Es tracta d’una espècie sedentària d’aquella zona, és a dir, no migradora. De vegades, es pot veure algun ocell migrador en una zona que no li és pròpia, ja que es pot haver perdut o fer una parada en el camí. Aquest no és el cas. Què fa un ocell que no migra tan lluny de casa?
Mentre els ornitòlegs resolen aquest enigma, el Pau es mostra molt content amb la troballa extraordinària: «He tingut molta sort que el pinsà carminat vingui cada matí a menjar les boles negres d’una heura del meu jardí. El detonant per aficionar-me als ocells va ser una àliga que va fotografiar el meu pare. Em vaig quedar fascinat amb els seus ulls. Després, amb el confinament, vaig començar a dedicar més temps a mirar ocells. Ara tinc molt clar que vull fer biologia i ser ornitòleg».
El futur de l’ornitologia sembla assegurat. Mentrestant, aquests dies, el jardí de la casa del Pau rep la visita d’aficionats als ocells d’arreu del país, amb els seus inseparables prismàtics, que volen veure, i en alguns casos també fotografiar, aquesta raresa de color carmí. Ha estat un bon regal de Nadal!