La nit passada havia humitejat una mica la terra dels camps i els membres de la Comissió de les Festes del Sembrar, Segar i Batre de Cabra del Camp es llevaven ben d’hora per anar a la parada del Molí.
Celebraven la 17a edició de la Festa del Sembrar, una activitat on es fan demostracions de com es treballava la terra antigament. En aquesta ocasió dos dels participants eren Josep Maria Canela i Joan Baldrich, els dos únics pagesos que encara van sembrar amb una mula.
«Abans hi havia molta gent que sembrava. Avui dia, n’hi ha tres o quatre que sembren i que tenen 100 o 200 hectàrees. Aquí quedem els de la nostàlgia, per fer pinya i continuar una tradició del poble», explicava Canela. Ell i en Joan fan de pagesos d’ençà que tenien 13 anys i han vist com el món de l’agricultura i el camp ha canviat al llarg del temps. De fet, aquest és el principal objectiu de la festa, mostrar i exhibir com era la feina abans.
Ahir, els membres de la Comissió van utilitzar tres tècniques diferents per a sembrar, cadascuna més moderna que l’anterior. Les primeres rengleres de terra es van fer sembrant a solc, on es va darrere del llaurador i es llencen les llavors dins del solc obert. «Quan la terra era molt bona es feia així –comentava Canela–, i després van venir els eixams».
Baldrich apuntava que en aquesta tècnica es llaurava per després tirar-hi la llavor pel damunt i, finalment, passar la post per aplanar la terra i que quedés ben fina. «Si hi ha una pedra en el moment de segar, la dalla es fa malbé. Amb els tractors i les màquines tot és diferent, però les eines d’abans es podien fer malbé».
Després va arribar la màquina de sembrar, una eina que en Josep Maria ja no va fer anar, però en Joan sí. «Ara hi ha màquines modernes amb aire comprimit, però estan basades en la primera màquina original que es va fer», asseverava Baldrich.
Durant l’última temporada molts pagesos no van poder segar ni un gra de blat
Un cop el terreny ja està a punt i s’hi han plantat les llavors cal esperar fins als mesos d’estiu. «Quan arribi juliol farem la sega i a principis d’agost el batre, que allà hi ve més gent, tot i que molts no venen per anar a l’era, només venen a menjar l’arròs del dinar», deia Canela rient.
Anys complicats
Amb la falta de participació durant la jornada, Baldrich opinava que «l’any passat va ser una molt mala collita i llavors no hi va haver tanta eufòria, perquè quasi no hi havia palla». I afegia: «Es van donar moltes finques per sinistre total. Nosaltres mateixos no vam segar res, va ser l’any més dolent des que fem de pagès».
Un dels principals factors de les males collites és la falta d’aigua, les poques pluges que s’han donat en els darrers anys han empitjorat la situació de molts conreus. A Cabra del Camp asseguraven que «si neva, collita segura».
«Tinc 72 anys i, menys l’any passat i l’altre, sempre he vist neu a Cabra –afirmava en Josep Maria–. L’any 2021 va haver-hi una bona collita, perquè van caure 27 centímetres de neu. Aquell pam i mig es va desfer amb una setmana».
La neu, a diferència de l’aigua, queda permanent a terra fins que es desfà. Però els darrers anys, en aquest municipi de l’Alt Camp no han vist ni neu ni aigua. «L’any passat aquí va glaçar 45 dies seguits, però ni un sol dia va ploure durant l’hivern», comentaven.
Fer perdurar la tradició
Malgrat les condicions climatològiques i la falta de relleu generacional, un dels reptes de la festa és continuar mantenint-la viva per preservar el llegat dels nostres avantpassats. «Nosaltres venim d’una època que gairebé fèiem la feina com els romans fa 4.000 anys, llauràvem amb la mula, si plovia bé i sinó una altra feina», relatava en Josep Maria.
«Quan nosaltres érem petits va ser quan la gent va començar a marxar dels pobles. El 1900 aquest poble tenia 1.200 habitants, ara els tornem a tenir, però són a les urbanitzacions», reflexionava. Baldrich relatava que moltes persones van marxar cap a Barcelona, Tarragona, Reus o Valls. «Aquí només es van quedar els que vam tenir la sort que els pares fossin molt treballadors. Gràcies als gens que portem d’ells, nosaltres hem aguantat tanta garrotada».
I ara, és gràcies a aquests veïns de Cabra del Camp que la tradició i la festa continua sent ben viva malgrat les circumstàncies difícils dels nostres temps.
