La història del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet s’ha anat divulgant, i s’ha passat de generació en generació. Tot i això, i per molt que sorprengui, encara es poden explicar diferents coses. Més enllà del seu caire religiós, també ha atret a tota mena de personatges que han anat fent retrats, i deixant imatges gràfiques com a testimonis del passat.
I precisament, tot això, és allò que han intentat recuperar Damià Amorós i Àlex Rebollo per crear el seu darrer llibre; Poblet desaparegut, editat per Efadós dins la col·lecció Catalunya Desapareguda (núm 185). Al llarg de les més de les seves 170 imatges fa un repàs de Poblet que permet als lectors viatjar des de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX. «De fet, va ser un encàrrec que ens va fer l’editorial», apunta un dels autors, Damià Amorós.
Els estralls de la desamortització, les tasques de restauració, el retorn dels monjos cistercencs, el retorn de les restes mortals dels Reis d’Aragó i Comtes de Barcelona, o la introducció d’espècies animals al bosc de Poblet i muntanyes de Prades, són algunes de les escenes que es poden anar observant. Amorós comenta que «hem triat fotos que la gent es pugui reconèixer. Imatges on es vegin els avis o els besavis». I és que una de les grans novetats és que «hem volgut incloure el gran Poblet. El Poblet feudal, les granges, les masies els castells o les ermites». Abans no hi havia una obra que tingués en compte també tot això. A més s’han volgut incloure espais com Riudabella, Milmanda, Castellfollit, la Pena o l’ermita de la Mare de Déu dels Torrents. L’escriptor comenta que la intenció «no era fer una crònica de la història dels 200 anys de Poblet, ja que va des de 1800 fins a 1970, aproximadament.
Volíem ensenyar com era Poblet, per què servien diferents espais o llocs, per això als peus de pàgina hi ha escrits de persones que saben més de la història gràfica». A més els textos també fan referències a l’obra de Bartrina, Guimerà o Josep Pla, autors que van retratar l’indret amb poemes, textos, quartilles o llibres.
La importància de l’aigua
«Els monjos cistercencs no s’instal·laven a qualsevol lloc», assegura l’historiador. I és que a través de les imatges en blanc i negre que hi ha al llibre donen molta importància al tema hídric. En un moment on la sequera i la falta d’aigua es fa evident arreu del territori, es volen mostrar les fonts del claustre, però també fora del santuari dels torrents. I és que ja fa centenars d’anys les persones buscaven indrets on hi hagués aigua per instal·lar-se i formar-hi part.
D’altra banda, Amorós, també reconeix que en les èpoques que abasten els textos era molt més complicat que ara fer una fotografia. «Era difícil tenir una càmera, tenir els mitjans per poder captar un moment», aquest fet, produeix que les imatges que es poden veure durant el recorregut que fa Poblet desaparegut agafin encara més valorar, ja que, «la foto és molt més difícil i complexa que actualment».
Es pot observar un aplec regionalista, persones que a l’estiu anaven a passar èpoques en aquest indret a les seves masies amb tota la família, visites que va fer Eduard Toda, el retorn dels cossos dels Reis d’Aragó, persones que van treballar, i que han anat formant part de la història d’aquest indret tan simbòlic.
Amb tot més enllà que fer un repàs d’un «edifici que és un monument, patrimoni de la humanitat», es vol reflectir un lloc on hi han viscut diferents persones arreu de la història, i que han deixat la seva empremta.
És una evidència que al llarg de la història s’han anat retratant diferents moments de Poblet. Des de la degradació provocada per la desamortització fins a l’aparició i/o tornada dels elements al Monestir. A través del llibre es vol ensenyar tot això, però també es vol fer incidència en una societat que ha format part d’aquest indret on han passat moltes més coses de les reconegudes.