El primer cop que van anar a Senan va ser fa més de 40 anys, de visita. Confessen que quan van començar a enfilar la carretera que va cap al poble amb el seu ‘dos cavalls’ van tenir la sensació que estarien vinculats al municipi per molts anys més, tot i que ells procedien de Vilanova i la Geltrú. «Va ser com un enamorament a cegues», asseguren. Núria Albà i Lluís Soler són dos ceramistes residents en aquest micropoble de la Conca. Des del seu taller creen peces que arriben a tots els racons del món.
Gràcies a la recomanació d’un familiar, aquesta parella va decidir conèixer Senan ara fa quatre dècades. Ells treballaven a Vilanova però buscaven un lloc més gran per instal·lar el seu taller. El viatge va ser decisiu per establir la seva feina aquí i fer un canvi total de vida, passant d’una ciutat a la tranquil·litat d’un poble amb desenes d’habitants. Van refer una de les cases del municipi i van muntar el seu taller, des d’on encara treballen fent peces de ceràmica. Moltes de les seves creacions han viatjat pel món sencer. Hi ha peces fetes a Senan a tots els racons del planeta, des d’Alemanya fins a la Xina. «Hem fet intercanvis amb ceramistes xecs, lituans o francesos, que han vingut aquí a fer estades per conèixer les tècniques de treballem», explica al Diari Núria. De fet, fa 25 anys que aquesta parella va rehabilitar una de les cases del poble per poder acollir estades com aquestes.
«Fa 30 anys era difícil viure d’això i vam decidir provar sort a la resta d’Europa», comenta ella. Aquesta prova es va convertir en una oportunitat, ja que es van donar a conèixer en importants festivals de ceràmica de països com França, Alemanya o Anglaterra. D’aquells inicis per Europa ja han passat anys i, com a conseqüència, milers d’experiències i lligams a nivell internacional. «La ceràmica ens ha omplert molt i hem trobat molts amics en el nostre ofici», assegura. L’any 2018 els van convidar a la Xina amb una vintena de ceramistes més, «va ser molt interessant perquè allà la ceràmica es valora brutalment», recorda Núria. «Vam fer una exposició i vam tornar amb les mans buides perquè vam vendre totes les peces!» exclama.
La tècnica
La tècnica que han treballat durant molts anys els dos ceramistes és la coneguda com a raku, entre d’altres, tot i que la Núria assegura que cadascú té el seu estil propi «que de vegades fusionem».
Aquella premonició que van tenir quan anaven cap a Senan s’ha anat complint amb el temps. Els seus noms, a més d’arribar lluny en el món de la ceràmica, també estan molt lligats al poble. La Núria en va ser alcaldessa durant vuit anys, des del 2007. «Ho vaig fer perquè aquest és un lloc immillorable per viure», afirma. Prova d’això és que, des que van posar els peus al poble, no s’han tornat a moure d’aquí, només per portar la seva ceràmica, feta a la Conca, arreu del món.