Compta amb només 77 habitants censats, està en un extrem de la demarcació de Tarragona –tocant a la comarca de l’Urgell– i té un balneari d’aigües termals. Vallfogona de Riucorb és un petit poble de la Conca de Barberà lluny de les principals rutes, no és un lloc de pas. Però hi ha un personatge que en el segle XVII –i posteriors– va divulgar arreu el nom aquest municipi. Si diem el nom de Francesc Vicent Garcia pocs sabran qui era. Però si s’esmenta el Rector de Vallfogona la cosa canvia. Va ser el poeta més important del barroc català i capellà durant 16 anys d’aquesta parròquia –fins que va morir–. La seva memòria està estesa per tot el nucli urbà. El proper any es commemoren els 400 anys de la seva mort. I Vallfogona vol recordar el seu personatge il·lustre amb un seguit d’actes, alguns dels quals van començar el mes passat amb la presentació de la nova imatge del rector, obra de l’il·lustrador Ignasi Blanch.
Fins fa poc es pensava que havia nascut a Tortosa. Ara se sap
que va ser a Saragossa
que va ser a Saragossa
Fou un personatge de verb fàcil i ocurrent, versificador empedreït, d’ingeni singular i amb l’acudit sempre a flor de llavis. Excels poeta del barroc català. Distingit per bisbes i nobles de l’època. Una gran quantitat d’anècdotes parodiant les facècies del Rector han circulat de boca en boca per tota Catalunya, fet que sens dubte coadjuvà a mitificar la figura del doctor Francesc Vicent Garcia, més conegut com el Rector de Vallfogona.
L’església de Santa Maria
Si hi ha algun indret a Vallfogona que representi més la vida de Francesc Vicent Garcia és, sens dubte, l’església gòtica de Santa Maria. Hi arribà el 1607 després de guanyar la plaça de rector. A l’entrada al monument, un mural recorda la figura d’aquest poeta. Dins hi ha el Centre d’Interpretació del Rector de Vallfogona, inaugurat el 2009 –ara està previst actualitzar la informació–. Són dues sales –antigues capelles– on hi ha plafons que recullen la vida i l’obra d’aquest personatge. També s’hi troben les escultures del rector i del seu escolà Pere. No hi ha cap peça d’aquella època, però es pot seguir molt bé la trajectòria d’aquest poeta i la seva relació amb diferents punts de Catalunya.
L’única peça que perdura d’aquella època –i que està guardada– és la relíquia de Santa Bàrbara. La capella del mateix nom es va consagrar el 1617 i el 19 d’abril de 1623, Francesc Vicent Garcia va rebre, al peu de llit, la relíquia consagrada procedent de Roma. La capella es va destruir durant la Guerra Civil i només es conserven dos fragments de columnes, recorda Modest Corbella, un dels membres de la comissió de l’Any del Rector de Vallfogona.
Un personatge molt lligat al rector és l’escolà, el Pere. El va trobar quan el nen tenia sis anys al camí de Tàrrega. El va acollir a la parròquia per ajudar-lo fins que va morir, als dotze anys. El rector va voler que el seu ajudant fos enterrat a la parròquia, al costat de la pila baptismal, com així es va fer. El rector, fins i tot, li va dedicar dues dècimes. El poeta, en canvi, ho està al cementiri dels preveres de la parròquia.
A la mateixa plaça, en un lateral de l’església, hi ha un monument en relleu. Però la presència del rector és arreu del nucli urbà, amb quinze murals de ceràmica on es reprodueixen fragments dels seus poemes. També dóna nom a la casa de colònies.
Modest Corbella és conscient que la gent no ve expressament pel rector, «però la que arriba n’ha sentit a parlar i s’interessa per aquesta figura, molt present al llarg del nucli urbà».
Contactes amb altres poblacions
La comissió organitzadora de l’Any del Rector ja s’ha posat en contacte amb altres poblacions amb les quals tingué relació Francesc Vicent Garcia al llarg dels seus 45 anys de vida. Una d’elles és Girona –a través de la seva universitat–, on el rector va exercir de secretari del bisbe Pere de Montcada. També amb l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus. En aquest monestir, el primer abat temporal, Josep de Barberà, fou gran amic personal i protector del rector.
Altres poblacions amb els quals va tenir relació hi ha Lleida –on pronuncià l’oració panegírica dedicada a Felip de Berga i Aliaga–, Saragossa –la ciutat que el va veure néixer–, Barcelona –on va rebre la primera tonsura, al Palau Episcopal–, València –assistí a la cerimònia del trasllat del Santíssim amb la presència de Felip III–, Vic –fou ordenat prevere de mans del bisbe Robuster–, Cervera, Òdena, Salou, Tortosa –obtingué el grau de doctor en Teologia– , Tarragona –acudí a la presa de possessió de Joan de Montcada com a arquebisbe– i Poblet.
El rector va escriure 156 obres, amb una gran varietat de registres: de la lloa religiosa als temes amorosos, passant per l’escatologia, sovint des d’un punt de vista burlesc o satíric. Es conserven més d’un centenar de manuscrits a la Biblioteca de Catalunya. El proper any seran exposats a Vallfogona de Riucorb. Durant 80 anys, les obres només eren manuscrites, o sigui, algú copiava a mà les originals, sempre amb el pseudònim de Garceni. No va ser fins el 1703 quan es va publicar el seu primer poema, llavors ja com a Rector de Vallfogona.
El primer acte oficial
El passat 10 de juliol es presentà la nova imatge del Rector de Vallfogona. D’ell no hi ha cap retrat que li fessin quan estava viu. Totes les imatges que es tenen són posteriors: «La iconografia que tenim és molt variada, segons l’època i l’estil», diu Modest Corbella. Al llarg de 400 anys s’han creat diferents imatges. S’han documentat més de 15 gravats, relleus, escultures i pintures. I en molts casos no hi ha semblança entre ells. La imatge del rector, per exemple, es pot veure a la part superior de la façana de l’ajuntament de Tarragona.
Més de 200 persones van poder veure per primera vegada els originals que Ignasi Blanch ha creat inspirant-se en el rector-poeta –veure la part superior de l’anterior pàgina–.
Durant el 17 i 18 de setembre hi haurà dues activitats ben diferenciades. Per una part es faran les Jornades d’Etnopoètica i Creació a l’entorn de la vida, l’obra i la llegenda de Francesc Vicent Garcia. Es tracta d’una residència artística destinada a professionals de la narració oral amb l’objectiu de facilitar eines per a la creació d’espectacles de petit format que puguin recórrer biblioteques i centres culturals de Catalunya.
A més a més de visitar els llocs històrics, els participants assistiran a una taula rodona on es posarà en diàleg persones que estudien i treballen l’obra i llegenda del rector des de diferents àmbits: literatura, cultura popular, antropologia, etnopoètica, etc. També es farà un taller de creació. Hi havia 25 places disponibles i fa una setmana ja en quedaven poques.
La segona activitat és la conferència Menjar i beure en temps del Rector de Vallfogona, que anirà a càrrec de Jaume Fàbrega i Colom, a dos quarts de dotze del matí del 18 de setembre a la biblioteca. L’acte servirà per conèixer els ingredients i receptes de l’època i que avui dia encara es poden incorporar als àpats. A continuació hi haurà un tast de vins i productes de la Vall del Corb.
A la zona de la piscina, una gran pancarta anuncia 2023 Any del Rector de Vallfogona. Es commemorarà tant si la Generalitat ho aprova oficialment com no. I el llistat d’activitats és llarg.
