La central fotovoltaica més gran projectada a Catalunya, ubicada entre la Conca de Barberà i l’Urgell, ha rebut la declaració d’impacte ambiental.
Concretament, es tracta del projecte BCN Solar 1, de 262,44 hectàrees de superfície, que podria tirar endavant la tramitació si la promotora compleix les 71 mesures preventives, correctores i compensatòries, com es publica al BOE d’aquest dimecres.
La publicació del document ha sorprès l’Ajuntament de Passanant i Belltall, una de les administracions que van presentar al·legacions. A la vegada, la batllessa Carme Amenós ha lamentat la manca de recursos econòmics i humans suficients per oposar-se al projecte. De moment, cal encara l’autorització prèvia i de construcció per engegar-lo.
Tot i que la instal·lació fotovoltaica es divideix en dos projectes, la declaració d’impacte ambiental publicada aquest dimecres al BOE es refereix a BCN Solar 1. L’empresa Shell Desarrollo 3 és la impulsora de la iniciativa, de 115,12 MWn, 242.528 panells fotovoltaics i una infraestructura d’evacuació que s’ubicarà entre la demarcació de Tarragona i la de Lleida. Principalment, en els termes municipals dels pobles de Passanant i Belltall, Forès i Vallbona de les Monges.
La setantena de mesures preventives, correctores i compensatòries incloses en la declaració d’impacte ambiental es divideixen en diferents àmbits com són la població i salut humana, la flora, la fauna, el sòl, l’atmosfera, l’aigua, el paisatge, el patrimoni cultural i les sinergies. Entre altres, es requereix a l’empresa promotora que faci una prospecció tant d’espècies d’animals com vegetals abans de l’inici de les obres, així com l’adopció de mesures per evitar l’erosió del sòl i minimitzar els moviments de terra.
Publicacions en dies festius
El fet que la publicació de la declaració d’impacte ambiental al BOE hagi coincidit amb un dia festiu -el 6 de desembre- ha sobtat a l’alcaldessa de Passanant i Belltall, Carme Amenós. «És el mateix que va passar quan es va publicar la proposta dels parcs BCN 1 i BCN 2, que va ser l’endemà de les eleccions municipals, el 29 de maig. Això et demostra que els Ajuntaments en aquests casos som pures oficines de tràmit», ha expressat.
En aquesta línia, Amenós ha lamentat l’esforç humà i econòmic que implica per als consistoris petits gestionar l’arribada d’aquests projectes energètics al municipi, que han de recórrer a administracions superiors per comptar amb l’assessorament tècnic necessari per estudiar aquestes propostes.
A la vegada, ha assenyalat que «gairebé totes les al·legacions presentades» per aquesta administració local han estat desestimades. La batllessa ha reiterat l’oposició del consistori envers un projecte que consideren que «hauria d’estar més repartit a escala territorial».
D’altra banda, ha apuntat que recaurà en els tècnics del Consell Comarcal i els de la Diputació per garantir que la promotora compleix amb tots els requisits i mesures correctives, preventives i compensatòries en cas que el projecte avanci.
Per a entitats com el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC), la publicació de la declaració d’impacte ambiental del projecte BCN Solar 1 és «negativa».
Segons el tècnic Ximo Estellé, el següent pas per avançar en la tramitació d’aquest projecte és l’autorització prèvia i de construcció. Un cop es tinguin les resolucions definitives corresponents, l’entitat no descarta presentar-hi recursos d’alçada i fins i tot, recursos contenciosos.
De fet, GEPEC va ser una de la vintena d’entitats que va presentar al·legacions contra la construcció del parc fotovoltaic més gran projectat a Catalunya. Segons els ecologistes, es tracta d’un macroprojecte allunyat dels consumidors d’energia i que comportarà impactes tant a la biodiversitat de la zona com a l’economia dels termes municipals on es pretenen ubicar les plaques fotovoltaiques.
