Dol al món casteller per la mort de Francesc Piñas, un referent del sector

Va rebre la Creu de Sant Jordi el 2013. Les seves innovacions per la confecció de les pinyes van suposar un gran avenç

02 noviembre 2024 20:17 | Actualizado a 02 noviembre 2024 21:13
Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Dol al món casteller. I si cap, especialment sentit a Valls i a la colla Vella. Hi ha castellers que són un referent i un exemple per generacions. Per la seva estima a la tradició i a la seva colla.

Francesc Piñas i Brucart, Piñas, com el coneixia tothom al món casteller, va morir aquest 1 de novembre als 82 anys. La seva pérdua deixa una mica orfe als castellers. Però el seu exemple queda.

Des de Colla Vella es recorda que «parlar de Piñas és parlar de carisma, d’entrega, de compromís, de dedicació, de rigor». Les seves aportacions tècniques dins dels castells són avui en dia part de la manera de fer de les rutines en les pinyes dels castells. «Però l’any 1962, quan ell s’implicà a la Colla Vella, no era així», destaquen a l’entitat. Piñas va estar amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls durant 62 anys ininterromputs.

Distincions

Al 2012 a la Nit de Castells se li va fer entrega de la distinció a tota la seva trajectòria i tasca. Al 2013 se li va coincedir la Creu de Sant Jordi. La Generlitat el va destacar com «una de les persones que més han contribuït a la recuperació del món casteller, a la seva expansió territorial i a la seva projecció».

Piñas va considerar el reconeixement com «un gran honor», però va afegir que «els castells no els pot fer una sola persona» i va voler fer extensiu el reconeixement «a tot el món casteller, sobretot a laColla Vella, però també a tots els Xiquets de Valls».

Una de les contribucions a les colles va ser moment que Piñas detecta la confecció de la pinya. Llavors el cap de colla designava els baixos, crosses i agulles i posteriorment la pinya es tancava de forma anàrquica. Piñas va imposar que així no s’avançaria. Va definir la figura de les primeres mans, daus, homes del darrere o laterals, creant castellers específics en cada posició, tenint en compte les alçades o les característiques físiques dels castellers.

I va ser a partirde llavors que les colles van començar a plantar castells que van sorprendre. Va permetre el 1969 assolir descarregar el 3 de 8 i carregar per primer cop al segle XX el 5 de 8, com es recorda a la Colla Vella. És en aquest 1969 en què se li presenta el repte de crear el primer folre del segle, per Santa Úrsula. Va ser el 2 de 8 amb 12 persones al folre, una gènesi per aquella diada de 1981 amb del 4 de 9 amb folre descarregat i el 1982, el 3 de 9 amb folre.

Aquest és l’inici dels castells amb folre que van implantar totes les colles. És un dels llegats que Piñas deixa al món casteller. Per la seva colla ha quedat l’exigència, el rigor i la seriosditat.

De 1962 fins a 1989 ocupà la figura de cap de pinyes i folres, a part de les tasques administratives, relacions públiques, contractacions o seguretat dels castellers que realitzà fins a finals de la dècada dels anys setanta. La Colla Vella assenyala que «na tasca tan extensa que és impossible de sintetitzar en un moment de consternació per la seva pèrdua».

Comentarios
Multimedia Diari