Una terra milionària

La Costa Daurada i les Terres de l’Ebre són un paradís per als amants de la enogastronomia, un vast racó de la prodigiosa cultura gastronòmica catalana, que ofereix productes exclusius i una fusió perfecta entre l’art de la cuina, els sabors i els vins de qualitat. És un territori ric en tradicions culinàries que reflecteixen la diversitat del seu paisatge, des de les muntanyes de l’interior fins a les terres de costa banyades per la mar Mediterrània i on es troben algun dels millors aliments i ingredients de la nostra societat.

Si hi ha un producte definidor, únic i de culte a la zona és, sens dubte, el calçot. El sabor diferencial del calçot de Valls, la seva específica grandària (ha de tenir una longitud de base blanca de 15 a 25 cm i un diàmetre mesurat a 5 cm de l’arrel d’entre 1,7 i 2,5 cm) i particularitat li ha portat a guanyar-se la condició de producte amb Indicació Geogràfica Protegida.

Aquesta ceba tendra blanca, allargada i dolç té unes propietats que ho confereixen com un producte veritablement saludable pel seu alt contingut en fibra, ferro, calci i varietat de vitamines. Es pot degustar fins a mitjans de març aproximadament i, encara que per la seva polivalència i el seu agradable sabor molts restaurants ja l’inclouen en varietat de plats, és imperdible degustar una bona calçotada. Cuinats a la brasa sobre flama viva, els calçots es desprenen de la seva pell i s’acompanyen sucant en una saborosa salsa a base d’ametlles, tomàquet rostit i nyores. Al menú tradicional se li suma una bona carn a la brasa en la qual no ha de faltar la llonganissa, mongetes i, en moltes ocasions, carxofes. Regat amb un bon vi, més ben servit en porró i liquidat amb una taronja natural i la clàssica crema catalana, és una experiència gastronòmica deliciosament inoblidable.

Es tracta d’una proposta que ja forma part del caràcter local i és que, segons els historiadors, ja des de finals del segle XIX, la tradicional calçotada ha anat passant de generació en generació. Tal és el seu pes en la demarcació que Valls organitza una festa anual al voltant d’aquest producte, a la fi del mes de gener, quan el calçot està en tota la seva plenitud i on cada temporada apleguen més visitants.

El proper 2025, la Gran festa de la calçotada tindrà lloc el 26 de gener i els seus organitzadors ja es mostren optimistes: “esperem poder realitzar una festa lluïda i plena, amb un programa d’actes tradicionals, festius i amb concursos relacionats amb el món del calçot: cercaviles; demostracions de coure calçots a la graella; mercat de la calçotada; concursos de cultivadors de calçots, d’elaboració de salsa de la calçotada i de menjar calçots; degustació popular...” Una jornada a la capital del Baix Camp que, sens dubte, no es poden perdre.

Temps d’avellanes

Una de les bases de molts sofregits i salses de la cuina tradicional mediterrània, i sobretot, en els plats que van sorgir de la mà del bon saber fer dels pescadors és l’avellana. Crues o torrades aporten una untuositat a les salses o caldos que arrodoneixen el plat. Petites i amb un delicat sabor dolç, les avellanes de Reus gaudeixen del segell Denominació d’Origen Protegida (D.O.P) fa anys per la seva qualitat superior. Una vegada es proven, es constata que no hi ha una altra igual. Els historiadors asseguren que des de fa més de 600 anys el seu cultiu porta practicant-se en una àmplia zona de les comarques de l’Alt Camp, Conca de Barberà, el Priorat, Tarragonès, la Terra Alta i, sobretot, el Baix Camp, la capital del qual és Reus, localitat que acompanya a aquesta D.O.P.

Les varietats protegides són diverses i originàries de la demarcació: la ‘negreta’, la ‘pauteta’, la ‘gironella’, ‘morella’ i ‘cuplana’. Des del seu consell regulador, asseguren que es tracta d’un fruit sec de qualitats gastronòmiques i alimentàries excepcionals, ideal per consumir a qualsevol hora del dia.

Amb l’objectiu de difondre a la societat els diversos beneficis que l’avellana té per a la salut i evidenciar-ne la realitat de la seva producció i conreu, la DOP Avellana de Reus va convocar, per tercer any, la Festa de l’Avellana. Aquesta tercera edició va tenir lloc el passat 19 d’octubre, durant tot el dia, als jardins de l’Estació Enològica de Reus on l’entitat hi té la seva seu.

A banda, durant tot el mes d’octubre i fins a finals de novembre, a diverses poblacions de la província es celebra Temps d’avellana, una proposta on s’apleguen activitats diverses de caire lúdic, educatiu i professional i per totes les edats en vers a l’avellana de Reus, per tal de donar a conèixer i promocionar aquest producte de KM0 de referència i que defineix l’essència del nostre territori.

Malauradament, el sector està patint una de les seves pitjors èpoques a causa de la sequera i, participar en els actes és d’aquest any és, més que mai, una oportunitat especial per afrontar els reptes de futur, foment del consum de proximitat i un millor coneixement del producte entre la població. Ara més que mai, l’avellana és un producte que s’ha de reivindicar.

Or líquid

Sens dubte, l’oli d’oliva és un dels productes més representatius de l’agricultura mediterrània: el seu color daurat i el seu sabor afruitat el converteixen el l’or líquid de la gastronomia. La situació de la regió, amb un clima benevolent, amb hiverns suaus i estius càlids, la converteix en un espai perfecte per al cultiu de l’olivera. La seva qualitat és afavorida per la tradició que la recolza i converteix la producció en olis d’excel•lent sabor i característiques organolèptiques úniques. Els camps d’olivars són part del paisatge de la demarcació, i el seu cultiu està profundament integrat en la seva vida rural.

A la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre es cultiven diverses varietats d’oliva, entre les que destaquen l’arbequina, la morais i la farga. La primera és la tipologia més coneguda i apreciada pel seu sabor suau i afruitat, amb un toc lleugerament dolç. El seu oli és molt versàtil, ideal per a menjar en productes en cru i la cuina en general. La morais és típica d’algunes zones de l’interior de la província i proporciona olis de sabor més intens i robust, mentre que la Farga és una varietat autòctona que, encara que menys comuna, també produeix olis d’alta qualitat.

A més, compta amb una certificació de qualitat: la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Siurana, un segell d’autenticitat que assegura al consumidor que l’oli prové d’una zona específica, amb unes condicions de cultiu i un procés de producció que respecten la tradició i l’excel•lència de la província, convertint-lo en un dels olis més buscats tant a Catalunya com internacionalment.

Al llarg de l’any es celebren diverses fires destinades a presentar i promocionar aquest producte, com la que esdevindrà, els propers 15 de novembre a la Plaça Llibertat de Reus i el 29 de novembre a la plaça Corsini de Tarragona per presentar l’oli nou de la temporada.

Els vins, objecte de culte

El vi, un dels productes de culte de la nostra societat. La humilitat dels viticultors, així com el seu ardu i constant treball, no els feia pensar que tenien davant ells un producte amb semblant categoria, carisma i capacitat de seducció. Tradicionalment despuntaven tan sols unes poques denominacions d’origen nacionals. Per sort, el creixent interès per la cultura vinícola ha posat en auge a moltes altres denominacions amb vins excel•lents, però que antany quedaven una mica en l’oblit. Priorat, Montsant, Conca de Barberà, Baix Penedès... ja són opcions que els consumidors coneixen amb gust, aposten per les seves varietats i són a les quals acudeixen amb seguretat per als brindis especials. L’entorn geogràfic i climatològic del qual gaudeixen va obrir el camí per a la producció de vins d’enorme qualitat i especial singularitat.

La força i personalitat dels vins del Priorat, la serenitat dels brous del Montsant, la suavitat de les copes regades amb la DO Tarragona, la singularitat dels vins de la Terra Alta, la sorpresa en destapar una ampolla del Penedès i l’estil genuí dels vins de la Conca de Barberà fan de la província una terra vinícola insuperable.

El plaer per tastar nous caldos ha destacat a molts cellers que gojosament obren les seves portes als amants del bon vi amb completes visites, captivadores activitats, interessants ofertes i fins i tot experiències apassionants.

Cada copa, cada glop és un reflex del terroir, dels esmenats esforços dels viticultors locals que, actualment també s’enfronten a la crisi climàtica i la falta de pluja, adaptant el seu producte a les noves vicissituds, i de la passió per preservar una tradició que es remunta segles enrere i conforma el nostre caràcter més contundent.

L’interès que desperta fa que els cellers organitzin diverses activitats als seus espais i que, durant tot l’any es celebrin fires arreu del territori per tal de donar a conèixer les noves anyades. Per aquest final de temporada, algunes de les cites on poden fer tastos dels millors vins és al Tast de tardor a Scaladei, el 26 d’octubre, la Festa del vi de Gandesa pel cap de setmana de tot sants, o el Tasta Porrera o la Festa del Vi Novell al celler de Masroig pel proper 9 de novembre.

Vuit joies modernistes

Les visites a les catedrals del vi són un bon exemple de les activitats enoturístiques que cada cop guanya més adeptes entre els apassionats del món del vi. En elles, aconsegueixen que els assistents pugui tastar bons vins mentre se submergeixen en les històries de vida de generacions i generacions de persones que han cuidat amb afecte i estima la terra i que van ajudar a configurar aquest paisatge. A més de gaudir de la bellesa arquitectònica d’aquests temples del vi i ser conscients de la sort que tenim que es mantinguin plens de vida.

Les DO de la província compten a més amb diferents espais singulars: vuit cellers d’una estètica i arquitectura impressionants. Projectades des del cooperativisme com a resposta a la pitjor crisi que mai havia travessat l’agricultura catalana (la plaga de la fil•loxera), a les obres d’aquests cellers se’ls va sumar un missatge basat en l’ADN del poble català: la unió fa la força.

Una nova generació d’arquitectes, deixebles dels grans exponents del modernisme i amb bastant influència del noucentisme, van trobar en la construcció d’aquests temples del vi la seva oportunitat per a passar a la història. Dissenyats per seguidors dels grans referents del modernisme com Cèsar Martinell (Valls, 1888- Barcelona 1973), deixeble de Gaudí i gran coneixedor del món del vi, o Pere Domènech i Roura (Barcelona 1881- Lleida 1962), s’han convertit en cellers d’autor. I més enllà de la seva òbvia bellesa arquitectònica, l’important és que aquests arquitectes van crear en el seu moment un espai funcional destinat a la producció de vi que continua encara actiu. La cooperativa agrícola de Nulles és probablement el màxim exponent d’aquesta tendència. Martinell va erigir aquest edifici imponent, de pedra i maó, dissenyat de manera que la llum i la temperatura es regulen a través de les seves finestres, jugant un paper molt favorable en l’elaboració del vi.

De Martinell també destaca la Catedral del vi de Pinell de Brai, una autèntica joia, feta des dels somnis i desitjos d’un petit poble. La Terra Alta ofereix una altra meravella d’aquest arquitecte: el Celler Cooperatiu de Gandesa, reconegut en 2007 com una de les set meravelles de Catalunya. Al Montsant es troben la Cooperativa de Falset Marçà i el celler cooperatiu de Cornudella, tots dos pur patrimoni, orgull local i essència del modernisme. Pioners i inspiradors a la Conca de Barberà, amb el seu celler agrícola i l’obra de Domènech Roura a Sarral, una història de creixement i projecció. Una bella ruta que finalitza amb la Cooperativa Agrícola de Vila-rodona, on toquen la producció de cava en un espai ple de silenci, espiritualitat i vinyes.