Transformar l’atenció primària i millorar-ne l’accés, principals reptes per a la sanitat

Transformar el model assistencial de la primària, millorar l’accessibilitat al sistema sanitari, aconseguir retenir el talent dels metges a casa nostra, integrar l’atenció sanitària amb la social i, finalment, maximitzar les competències dels professionals, són els principals reptes per la sanitat pública. Així ho van explicar els ponents que van participar ahir al col·loqui del Diari –organitzat amb el suport de la Generalitat–que va tractar sobre el futur d’un dels pilars bàsics de la nostra societat.

La pandèmia ha representat un abans i un després als ambulatoris i als hospitals, i ha aconseguit fer més palès les principals carències que presenta el sistema sanitari des de fa anys, gairebé des de l’època de les retallades. Ara, amb la falta de metges –sobretot de família– es replanteja com ha de ser el model assistencial en l’àmbit de l’atenció primària.

És necessari que els metges facin tràmits burocràtics? O que una infermera prengui la pressió a un pacient? «Potser no calen més professionals. Potser el que cal és que els metges facin coses de metges, les infermeres d’infermeres i els auxiliars, d’auxiliars», explicava ahir el director d’Atenció Primària de Salut Sant Joan de Reus-Baix Camp, Ramon Descarrega Queralt. Ha arribat el moment de replantejar-se la situació i de posar sobre de la taula els principals reptes de la sanitat pública.

Durant l’acte d’ahir es van fer evidents les tres grans preocupacions de l’administració. En primer lloc, el canvi que ha de patir l’atenció primària per adaptar-se i donar resposta a les necessitats actuals dels pacients. En segon lloc, millorar la manera de poder entrar al sistema, fent-lo més accessible, més àgil. I, per últim, treballar en un pla que permeti retenir el talent i evitar així la fuga de professionals.

I és que cal recordar que les dades que va presentar fa unes setmanes el Col·legi de Metges de Tarragona són preocupants: en els pròxims deu anys està previst que es jubilin 455 metges a la demarcació. No hi ha relleu per ells. Per tot això, els ponents van explicar quin és el camí a seguir per iniciar aquesta transformació.

La gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona, Imma Grau Farrús, insistia a transformar el sistema, afegint la idea de treballar de «manera global, en xarxa». Grau explicava que una de les eines per fer-ho és el Pla d’Accessibilitat, presentat fa poc pel Departament de Salut, i que busca millorar l’accés als CAP i guanyar temps per la presencialitat. Per la gerent, el sistema públic de salut és clau per garantir l’equitat a tot el territori. «El fet de viure en una zona rural no ens ha d’allunyar del sistema», afegeix la gerent.

En la línia de la transformació dels ambulatoris, Grau destaca la incorporació de nous professionals als CAP. La setmana passada s’anunciava la posada en marxa dels higienistes bucals, a més dels dietisties i nutricionistes i dels referents de benestar social, que ja es van afegir fa mesos. En qüestió de setmanes, ho faran els fisioterapeutes.

Un altre dels reptes de futur que es planteja l’administració és el de millorar el circuit dels usuaris. «És a dir, el pacient ha de tenir un flux natural entre totes les parts del sistema, començant amb la primària, passant per la intermèdia i acabant amb la d’hospitalització», explicava Grau.

En aquesta línia, la gerent va anunciar que el Departament està treballant en un Pla d’atenció integral. Per entendre-ho millor: la idea és unificar el dos sistemes, el sanitari i el social, i que no vagin en paral·lel, com anaven fins ara. «És una manera d’oferir una atenció més integral pel malalt, i evitar que hagi d’explicar 300 vegades el què li passa», afegeix Grau.

Pel que fa als pressupostos, la responsable territorial va destacar que la Generalitat destinarà enguany 12.232 milions d’euros a la sanitat pública, que representa un augment de l’11,7% respecte a l’any passat. «La majoria de recursos aniran destinats a millorar les condicions dels professionals», assegurava Grau.

Finalment, la gerent va enumerar algunes de les inversions previstes pel territori, com poden ser, el recent conveni signat pel futur Parc Sanitari de Valls, el nou Hospital Joan XXIII, el desdoblament del CAP Sant Pere o l’esperada ampliació del CAP La Granja-Torreforta. A més, va recordar el nou centre de rehabilitació de Falset i el nou consultori de Riudecols, inaugurat el passat diumenge. «Això és un exemple clar de com donem resposta a les zones rurals», va dir Grau. La gerent va acabar la seva ponència recordant que «som un equip i hem de treballar coordinats per millorar el sistema».

Per la seva banda, el director d’Atenció Primària de Salut Sant Joan de Reus-Baix Camp, Ramon Descarrega Queralt, va aprofitar la seva ponència per fer una reflexió sobre les necessitats de la primària. «La societat està canviant i el sistema continua sent el de sempre», deia Descarrega, qui reconeixia que, abans de la pandèmia, les àrees bàsiques de salut «ja no estaven bé».

Per això creu que és moment de reflexionar i replantejar el sistema. «Diuen que falten metges. Metges per a què fer? Potser seria més interessant ordenar els recursos que tenim amb l’únic objectiu de resoldre les necessitats sanitàries. Tant dels que van al CAP com dels que no», explicava Descarrega, qui es referia a la necessitat de maximitzar les competències dels professionals. «Potser la clau de tot plegat està a què cadascú faci el que estigui preparat per fer. Segurament una infermera no s’ha format durant quatre anys per prendre la pressió», explicava Descarrega, a tall d’exemple.

Tot i això, el responsable de l’atenció primària a Reus reconeixia la falta de professionals, sobretot, de metges de família. Un dels motius, deia, era que només el 20% dels estudiants de la Facultat de Medicina de Reus són del territori. La resta vénen de fora i, en acabar els estudis, tornen al seu origen.

En aquesta línia, Jesús Esteve Ferran, cap d’infermeria de l’Hospital Universitari Joan XXIII, insistia en la importància d’augmentar les places de les facultats i aconseguir «fer atractius els acords laborals, per evitar que els professionals i el seu talent acabin marxant». Esteve afegia que és necessari «continuar treballant de forma integrada, fent partícips a tots els actors, per dissenyar la millor ruta assistencial dels pacients».

CUAP i hospitals privats

Entre les intervencions més destacades del públic, vam trobar la d’Eduard Rius, exconseller de Salut (1996-2002), qui va destacar la caducitat del model sanitari i l’infrafinançament de la Generalitat. També va reivindicar la construcció d’un CUAP a la ciutat de Tarragona.

Per altra banda, Cecília Gras, directora de l’Hospital Viamed Monegal i gerent del futur complex sanitari privat –ubicat prop de l’Anella Mediterrània–, va reivindicar el paper de la sanitat privada, clau per fer front a les necessitats, opinava Gras.

Referent a l’arribada de dos nous hospitals privats a la ciutat i a la possible fuga de professionals de la pública, la gerent territorial va assegurar que «no ens preocupa perquè tenim preparats uns plans que faran més atractiva la sanitat pública».

Finalment, un veí i activista dels barris de Ponent, Manuel Martín Bravo, va demanar concreció sobre quan estarà llesta l’ampliació del CAP La Granja. Grau va respondre que a finals d’aquest any. De fet, ahir, les màquines ja van començar a remoure el terreny on s’han de construir les noves instal·lacions.