Successió de monòlegs sobre cultura amb aforament ple

El debat sobre cultura al Col·legi d’Arquitectes s’assemblà a la irònica bassa d’oli amb què acaben les Dames i vells. Organitzat per l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya, fou conduït pel periodista ebrenc Oriol Gracià i plantejat amb preguntes sense rèplica. ERC, Junts, Comuns i PP enviaren les número 2, Maria Roig, Elvira Vidal, Toni Carmona i Mª Elisa Vedrina; el PSC, la 4, Sandra Ramos; la CUP, la 5, Inés Solé; i Ciudadanos renuncià.

En prioritats el PSC assegurà que escoltarien «per trobar estratègies comunes». Reaparegué la necessitat recurrent de biblioteques –surt des de 2011–, centres cívics convertits en teatres –ERC 2015; PP, Comuns i CUP 2019–, i l’evolució del Carnaval cap a un esdeveniment major –CiU 2011, PP 2019–.

ERC sumà centre cívics al Port i a la Residencial. Sobre la biblioteca a Tabacalera, espai referenciat des de 2011, assegurà que «l’últim mandat s’ha avançat molt». Junts inclogué «els parcs com a centres cívics a cel obert», escoles, entitats, diversitat funcional als equipaments i temàtica «més enllà del món romà».

Comuns situaren en la pole position la «diversitat de persones d’altres llocs, l’agenda de cada centre cívic impulsada pel barri, i els festivals més enllà de la ciutat». La CUP trià el «dret a la cultura, pla municipal, condicionament d’equipaments i programació de 365 dies». El PP es fixà en «patrimoni, centres cívics i espai públic, equilibrant cultura popular i alta cultura, consum i creació, i proximitat i internacionalitat».

Entitats i creadors

El PP concretà per a producció cultural i exhibició Ca la Garsa, l’antic local dels Xiquets, Banc d’Espanya –mantra des de 2011– i Tabacalera: «Volem que el sector creatiu sigui productiu i no visqui només de subvencions». L’actual regidora de cultura (CUP) oferí l’Antic Ajuntament, un mòdul de Tabacalera, «un Ajuntament facilitador, xarxes a Catalunya i a l’Estat, i laboratoris d’experiències». Comuns coincidiren en el Banc i afegiren la Torreforta: «Cal passar de la cultura subvencionada a l’autogestió».

Junts considerà que els intercanvis amb ciutats patrimoni de la Humanitat s’han d’explotar; Tabacalera per a «nous llenguatges» i «acompanyar noves entitats i empreses», idea d’ERC de 2015. Esquerra apuntà una «base de dades per facilitar contactes» i «no contraprogramar-se». El PSC discrepà de referir-se a «cultura subvencionada» quan «és inversió»; i reconegué que «no llueix».

El moderador advertí que les xifres pressupostàries espanyoles eren a la cua d’Europa. Comuns reivindicà l’augment realitzat fins al 1,66%. El 2015 era el 0,85%; el 2019, 0,94%. La CUP els etzibà els retalls de 2019, i evidencià la dificultat d’excloure el manteniment i tenir molts serveis externalitzats. Junts se sincerà: «com l’Ajuntament no disposa de projectes executius, es perden ajuts», els quals el PSC reclamava a la Generalitat i a la UE.

Equipaments

La CUP no renuncià a l’eslògan de «Tarragona, ciutat de runes» pregovern, i reivindicà la futura seu de la biblioteca de Torreforta. Avançà que no estan per «privatitzar la Tabacalera», detall que molts no entengueren fins que veieren ERC, fora del debat, amb un hotel al complex. Junts afegí els fortins de Sant Jordi i la Reina, l’arquitecte Jujol –repescat de 2019– , el patrimoni de la Chartreuse «que està a Terrassa», cultura verda i art mural.

ERC, el centre d’art El Mèdol per al qual augurà la Tabacalera, i discrepà amb el PSC sobre «la deixadesa trobada als edificis com el Camp de Mart i els centres cívics». Els socialistes acusaren d’ineficiència el govern per la pèrdua de fons per al Banc d’Espanya i la no solució de l’eterna passarel·la de descàrrega del Camp de Mart.

El conductor introduí la manca de projecció amb festivals fora del mapa del país. Les ponents assentiren. El PSC culpabilitzà la Generalitat. ERC apostà per una estratègia conjunta a les contrades tarragonines. Comuns es refien de xarxes socials i d’insistir a esferes supralocals. La CUP parlà del Trapezi de Reus i del Festival de Mérida com a sinergies. El PP situà el problema en un marc més ampli: «No som una destinació desitjada».