Tarragona, capital de la cultura popular per un dia

El centre neuràlgic del bo i millor de cada casa. En això es va convertir ahir Tarragona amb la 38a Mostra de Folklore Viu en una edició extraordinària per aquesta Santa Tecla tan especial. Fins a vint-i-un elements festius, balls i entremesos d’arreu dels Països Catalans es van donar cita ahir a Tarragona en un acte històric anomenat ‘El Convit del 700’, que va esdevenir una espècie de rèplica del Seguici Popular tarragoní.

Puntualment a les set de la tarda, la plaça de la Font va ser el tret de sortida de la gran Cercavila del Convit, que havia aixecat una gran expectació entre el públic tarragoní per descobrir els elements festius d’altres contrades.

Un per un, els elements van anar sortint del carrer Sant Domènech per realitzar el primer ball davant l’Ajuntament. La seqüència repetia l’ordre del Seguici tarragoní amb les bèsties, els gegants i els balls més representatius del folklore dels Països Catalans. Així, els primers en actuar van ser els Diables de Vilanova, el Drac de Vilafranca -el més antic de tot Catalunya- i un Bou de Figueres amb dues rodes. La Pàjara de Terrassa (cap de llop, cos de dona, cua de serp i ales de ratpenat) escopia, literalment, foc per la boca, mentre la Godra de Caldes de Montbui passejava la seva cara de lleó pels carrers de Tarragona. El Ball de Serrallonga de Sant Quintí de Mediona va semblar tant potent i estrident com el nostre. Els van seguir l’Àliga de Girona, la Mulassa de Valls (que demostrava el coneixement de la ciutat entrant a plaça amb l’Amparito Roca), la Cucafera de Montblanc i el Lleó de Barcelona, que va oferir el seu ball solemne. També hi van ser els gegants i nanos de la Família Robafaves de Mataró (de més de 300 anys d’antiguitat), el Ball de Pastorets d’Igualada, els Turcs i Cavallets de Sant Feliu de Llobregat, el Ball del Patatuf de Sant Climent de Llobregat, el Ball de Cercolets de Torredembarra, el Ball de Gitanes del Vendrell el Ball de Valencians de Lleida, el Ball de Prims de Reus, la Dansa de la Moma de Carcaixent (Ribera Alta, València) i la Moixiganga de Sitges. Tot plegat, una mostra molt representativa dels elements festius d’arreu de Catalunya i un del País Valencià que demostra -per si encara no estava prou clar- que el Seguici festiu de Tarragona és un tresor cultural que té un llarg recorregut i que hem de preservar.

El Convit del 700 va esdevenir un autèntic homenatge a la cultura catalana més popular. Om Hil Pardo, membre del Ball de Serrallonga de Sant Quintí de Mediona, definia com «un honor immens» ser a Tarragona, «sobretot perquè no acostumem a fer sortides», mentre que Joan Lorente, geganter de la Família Robafaves de la ciutat de Mataró, explicava la història llegendària de les seves peces. «Estem molt contents de poder venir i fer-ho en representació dels gegants de tot Catalunya», deia Lorente. El gegant Robafaves ell llueix una medalla de la seva anterior presència a Tarragona el 1984. Xavi Reusell, mestre de la Dansa de la Moma de Carcaixent, reconeixia la novetat d’un ball tan diferent als nostres. La Dansa de la Moma explica la lluita al·legòrica entre els pecats (els Momos) i la virtut (la Moma), que sempre acaba guanyant. Deia Reusell: «Per nosaltres és tota una festa i ens ensenya com a vegades els valencians ens pensem que som el centre del món quan el que feu aquí és el que realment interessa: una festa major des de zero, amb caràcter històric però adaptada a l’actualitat.» En resum, per aquests elements festius ha estat un orgull formar part d’una festa tan important com la de Santa Tecla i tan excepcional com la dels 700 anys.

Els grups convidats van recórrer els carrers de la Part Alta al llarg del vespre i, als peus de la Catedral, van tenir l’oportunitat de saludar la relíquia de la patrona, custodiada per la Guàrdia Urbana de gala. Després van tornar a la plaça de la Font, on van fer una tanda de lluïment per tancar la seva presència a la ciutat. I naltros, els tarragonins, hem de ser conscients de la importància d’un acte com aquest perquè ens reafirma com a capital capdavantera en termes de cultura popular i folklòrica!