I un grup d’amics d’institut van encendre l’espurna...

Qualsevol que vegi ara l’enorme expectació que es genera cada vegada que apareix el Ball de Diables de Tarragona (i l’exèrcit de samarretes verdes que l’acompanya) a penes podria imaginar que la primera espurna es va encendre ara fa 40 anys en una classe d’institut.

Un treball de BUP sobre els balls parlats a Tarragona, realitzat pels alumnes de la classe de català del professor Josep Bargalló de l’Institut Pons d’Icart, va ser el punt de partida. A partir d’allí, un grup de joves amics es va plantejar recuperar el ball de diables del qual les últimes referències eren dels anys vint del segle passat. Es tracta, això sí, d’un ball amb una tradició antiquíssima: hi ha documents que parlen de representacions de diables tarragonins l’any 1426 i una dècada més tard ja hi havia referències de la utilització del foc.

Aquella primera generació de diables del 1983 va recórrer a l’enginy. Els diners per a posar el projecte en marxa van sortir de la venda de castanyes i d’una cistella de Nadal, entre altres. Les mares van ser les encarregades de confeccionar els vestits i el 1984 van participar en la seva primera Santa Tecla.

Molt ha plogut des de llavors, però l’esperit de pertànyer a una colla d’amics roman intacte. Donen fe d’això Conxita Ferré i Alba Porté, dues de les membres més veteranes del ball, que asseguren que a l’entitat hi conviuen diverses generacions de les mateixes famílies.

Amics com són de la disbauxa, apunten que hi ha molta feina i planificació durant tot l’any, inclosa la ingent quantitat de permisos que cal demanar. Es tracta, expliquen, d’una maquinària ben greixada, en la qual tothom té un paper important: des de qui està sota els dos quilos que pesa el vestit fins als que porten la pirotècnia.

I el millor és que tota aquesta tradició té el futur garantit amb una bona pedrera. El Ball de Diables Infantil, de fet, també arriba a un aniversari rodó: els 25. Lluc Vilaró, de 16 anys, és el membre més gran del ball infantil, encara que quan va ingressar, amb 8, era el més petit. Va entrar seguint al seu pare i a ell, al seu torn, el va seguir el seu germà menor, que està al seu costat i reconeix que l’espera fins a arribar a l’edat per a poder entrar a la colla se li va fer «eterna».

Encara que també hi ha qui és el primer de la seva família, com Jan Teuler, d’11 anys que es va encarregar d’insistir als seus «és que m’encanta el foc», diu. La llista d’actes per a celebrar l’aniversari és àmplia. Un dels actes centrals serà la presentació demà dels nous vestits dissenyats per Edu Polo... I això és només el principi.