Santa Teca reconstrueix marges en pedra seca a La Nou de Gaià

A les nou en punt del matí, en unes vinyes de la Nou de Gaià, ahir dissabte, una vintena de persones es disposaven a viure una experiència, per a molts, nova: conèixer de primera mà i practicar la tècnica ancestral de les construccions en pedra seca. Es tracta de la primera edició de Al marge, jornades de pedra seca que impulsa l’associació cultural Santa Teca, amb l’objectiu de restaurar construccions en pedra seca malmeses pel pas del temps o per les inclemències meteorològiques.

Un dia complet, a la Nou de Gaià, en què de la mà de Marges del Priorat, els participants, procedents de diferents punts de Catalunya, van aprendre les claus elementals per iniciar-se i, en altres casos, ampliar coneixements, a l’hora de bastir un marge de pedra sec, una tècnica Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. «Tota pedra fa paret», deia Carles Giménez de Marges del Priorat, però «col·locades adequadament i amb sentit comú».

La jornada va consistir en refer un marge caigut de la partida el Fornàs de la Nou de Gaià. Prèviament, abans de posar-se mans a l’obra, els participants van rebre les instruccions teòriques que immediatament es van posar en pràctica, protegits amb guants i ulleres. Giménez va recalcar la «gènesi» de la tècnica que únicament requereix «qualsevol mena de pedra i coneixement», ja que no inclou cap altre material. Així, va descriure les funcions de cadascuna de les eines a emprar (la principal és les mans), com la maceta i el mall per trencar la pedra, el pic i la pala, les aixades...

Plegats, i cadascú en funcions concretes, es va procedir al buidatge del terreny, per reomplir-lo de rebles (pedra petita), i algunes d’irregulars, més grosses, que és el drenatge del mur de pedra seca, bastit amb pedres grosses en la base i d’inferior mida a les fileres. S’han de col·locar amb caiguda negativa (cap a l’interior) ben falcades, per fer que tot plegat i amb la fondària corresponent «puguem garantir l’estabilitat durant 300 anys», va comentar Giménez.

Una feina dinàmica, cadascú al seu ritme, que la Júlia, de Verges, considera «una primera experiència que aporta molt a la meva activitat professional en l’ambientació». Va acudir a la jornada animada per uns amics de Lleida i «atreta per la bellesa de les construccions en pedra seca que admiro quan vaig a caminar».

Altres participants, a banda de la seva implicació física en els treballs, també prenien apunts, «de molta utilitat per a la meva feina de paisatgista, que fa que posi en valor aquests elements presents en tants espais», comentava Joan Recasens, de Barcelona.

Hi hagué temps per dinar i fruir d’un arròs, mar i muntanya, per tal de recuperar energies de cara a la sessió de tarda i ultimar així la reconstrucció del marge caigut.