Sabor a Tarragona

Quin gust deu tenir Espanya? Us imagineu el menú? Per mi seria molt divers, d’aquells que tens mil plats per triar i per provar. El problema és que, a vegades, s’acaba triant el mateix i no es dona una oportunitat a altres sabors.

L’altre dia a través de X es va publicar una foto amb el cartell d’un nou negoci situat al carrer Major, a la Part Alta de la ciutat, que posava: Sabor a España. Aquesta publicació i el que significava per molts i moltes va generar molta polèmica, tanta que algú no va tenir suficient amb invertir la seva ràbia en el teclat que va decidir treure una paraula del cartell que no li agradava amb pintura. Suposo que us podeu imaginar quina era.

Els comentaris negatius sobre aquest nou local criticaven que afavoria la gentrificació, un concepte que us animo a buscar per saber una mica més i també perquè us sorpendreu de la presència d’aquest procés en moltes zones de la ciutat.

Però, sabeu el que us sorprendrà més? Que aquest negoci, el de Sabor a España, ven torrons i fruits secs garapinyats. Igual alguns/es es pensaven que farien calamars a l’andaluza, callos madrileños, pulpo a la gallega, paella valenciana... però això ja ho fan en molts dels nostres restaurants i amb nota.

Potser també es va arribar a pensar que vendrien galetes amb la bandera d’Espanya. Això no ho dieu que segur que les tendes de souvenirs agafen la idea i ja tindrem mitja França pensant que a més de flamenques pujades a un cavall passejant pel Balcó del Mediterrani (no ho sabíeu? Ho podeu veure en el nou cartell de la Fira d’Abril de Tarragona) també tenim banderes espanyoles per tot arreu.

He de dir que també m’alegro que no sigui una tenda amb productes fets de cuir, no ho sé, no ho acabo de veure per Tarragona. En canvi, el que sí que crec que hagués agradat i sobretot, hagués facilitat la vida dels veïns i veïnes, és una oficina de la Caixa o, almenys, un caixer.

Més català que això, què hi ha? Això sí, no sé quina relació tindria amb el tema de la gentrificació, però tenir un servei a prop i que a més, moltes vegades t’exigeixen, sempre va bé. Us ho dic jo, que a la Móra ja fa temps que no tenim un caixer i per anar a gestionar qualsevol cosa he d’anar a l’oficina d’Altafulla.

A vegades penso que seria molt divertit que a ple estiu cap dels negocis acceptés targeta ni bizum. Us ho imagineu? Apocalipsi guiri per trobar un caixer automàtic. Potser aquesta seria l’única manera que al cap de dos dies en tinguéssim un.

Bé, almenys ara tenim drons de tant en tant. Millor seguretat no sé, però si graven en bona qualitat almenys que comparteixin els vídeos, però que no arribin a Tarragona Turisme que llavors, aquest estiu a la platja, l’apocalipsi de guiris serà real.

Així doncs, el nou local no ha tingut la millor rebuda. Sincerament, crec que ha estat una benvinguda una mica injusta i més si ha estat només per una paraula en el seu cartell, sense conèixer res més del negoci o de la gent que hi ha darrere d’ell.

Jo, per si serveix d’alguna cosa, proposo una sèrie de paraules per canviar la d’Espanya, a veure si així el cartell entra millor de primeres, per exemple: Sabor a Tecla, Sabor a Chartreuse (aquí aniríem tots/a, almenys a provar), Sabor a fer coses (per allò de ser catalans/es), Sabor a Referèndum (posats a somiar), Sabor a Amnistia (bé, aquesta paraula s’ha repetit més a Espanya que aquí, no sé si agradaria tampoc) o Sabor de Amor, perdoneu, ho havia de dir, és un temacle.

I amb aquesta cançó de fons i menjant unes ametlles garapinyades (clar, tant parlar-ne), us desitjo que tingueu un bon cap de setmana, que gaudiu del bon temps i de tot allò que tingui sabor a felicitat.