Pujada del Sant Crist de la Sang des de l’Amfiteatre. Fet únic del segle XX

Entre els anys 1992-1993, fa 30 anys, la Congregació de La Sang va viure, dintre del programa d’actes del IV centenari de la Casa de La Sang (1592-1992), un dels fets més emotius dels últims anys que va tenir lloc el 18 d’octubre: l’acte de la pujada del Sant Crist des de l’amfiteatre. Es rememorava el període 1576-1592 en què la imatge va estar ubicada a l’església de Santa Maria del Miracle, al bell mig del nostre monument romà, ja que mentre duraven les obres de la Casa de Natzaret, la comunitat trinitària cuidava de totes les imatges propietat de la Congregació.

L’acte, presidit per la imatge del Sant Crist, va començar amb una recordança històrica enmig de l’amfiteatre i unes pregàries. S’inicià tot seguit la Pujada del Sant Crist, segons la tradició i protocol rescatat del segle XVI i acompanyà la imatge una escorta d’honor de divuit congregants amb vara i la junta directiva. Foren portadors de la imatge del Sant Crist en aquest històric acte els membres de la Junta, Ramón Agustín Solé, Antoni Martorell Comas i Francesc d’Assís Potau Mas, i fou portador de la bandera negra el congregant Joan Salvadó Monterrubio. Fou un acte molt emotiu, entranyable i simbòlic que ha quedat en la història ciutadana com a únic en el segle XX. Fou presidit pel Sotsprefecte Carlos Sanromá Fortuny, per malaltia del Prefecte M.I. Dr. Florenci Giralt Palau.

L’escorta d’honor al Sant Crist estava formada pels següents congregants, per ordre alfabètic: Joan Baches Pelegri, Jordi Blanch Vidal, Manel Callao Costa, Eugeni Costa Urgellés, Vicenç Gabriel Ascaso, Josep M. Hernández Garcia, Antoni Huber Company, Francesc Jané Veciana, Josep Martí Bergadà, Lluís M. Mezquida Sans, Josep M. Muntané Iglesias, Jaume Pla Barba, Antoni Pons Español, Joan Queralt Vidal, Miquel Rigau Mestre, Tomas Sastre Icart, Ferran Val Corominas i Josep M. Vives Sendra. Un record molt especial per les persones anomenades i ja traspassades que durant anys treballaren per la Congregació i la cultura tarragonina.

Una vegada arribats a la Plaça del Rei, Monsenyor Ramon Torrella, Arquebisbe Metropolità de Tarragona i Primat, va presidir la Santa Missa, a la mateixa plaça, concelebrada amb el M.I. Vicari General, Mn. Joan Aragonès; el Prior de la Congregació, Mn. Miquel dels Sants Combalia i un grup de preveres congregants. Val la pena recordar part de les paraules del Sr. Arquebisbe: «Aquesta és la Casa de La Sang de Jesucrist. En una casa, en una família, hi ha sempre dues virtuts essencials, l’amor i la fidelitat. La fidelitat necessita com a motor l’amor, perquè la fidelitat vol dir una actitud constant, perseverant, continuada i, al mateix temps, la fidelitat demostra que es tracta d’un amor autèntic, perquè un amor que es manifesta només de tant en tant no és autèntic amor». L’acte va acabar amb la veneració de la imatge del Sant Crist i el cant solemne dels goigs, a càrrec de la Coral Augusta. «Resplendor sagrat del Pare, llum del poble pelegrí: la Sang vostra ens agermana i en aferma al bon camí».

La imatge és del 1940

Era el 19 de març de 1940 (festivitat de Sant Josep) quan l’església de Natzaret va acollir totes les autoritats i representacions per assistir a la benedicció de la imatge cisellada per Salvador Martorell i que fou muntada pel tarragoní Florenci Veciana. Van actuar de padrins el congregant Sr. Benigne Dalmau Vilà, comerciant i membre de la Junta Diocesana d’Acció Catòlica i la Sra. Antònia Mata Pons, esposa de l’advocat i congregant Eudald Melendres Rué. La Congregació passava a disposar ja d’una talla excepcional, amb un rostre que revela el trànsit humà de Jesús. La Creu porta el rètol trilingüe (hebreu, llatí i grec) amb la inscripció: “Jesús de Natzaret, rei dels jueus” (Jn. 19, 19-20).

Aquella benedicció va constituir aleshores l’acte més important i memorable de la història recent de la Congregació de La Sang, tant pel fet d’haver aconseguit ésser presidida de nou per la imatge del Crucificat, titular de la Confraria, així com pel fet d’haver reunit a la Casa de La Sang totes les autoritats de la ciutat. L’anterior imatge, de 1617, obra de Benet Baró, fou destruïda el 19 de juliol de 1936. “Us honora Tarragona de mitjan segle setzè. Vostra Imatge l’esperona de reviure aquella fe, que Fruitós un jorn signava confessant tan alt destí”. La benedicció fou a càrrec del M.I. Dr. Salvador Rial Lloberas, Vicari General, màxima autoritat religiosa de l’Arquebisbat (cal recordar que el Sr. Arquebisbe, Cardenal Francesc Vidal i Barraquer es trobava exiliat).

Junt amb el M.I. Vicari General signen l’acte de la benedicció: Jacobo Roldán, Governador Militar; José Macián Perez, Alcalde de Tarragona; Salvador Martorell, l’artista escultor; els padrins ja citats i la Junta Directiva de la Congregació encapçalada pel Prefecte, M.I. Dr. Jaume Sabaté Poblet.

I com a representants de les confraries germanes de la ciutat: Gmà Joaquim Donato i F. Voltas, per l’ Associació La Salle; J. Carbó i J. Mercadé, per la R. Germandat de Jesus Natzarè; Andreu Dasca i Tomas Jordà, pel Gremi de Pagesos i Josep Casanovas, per la Societat Marítima i Protectora (Gremi de Marejants). Val a dir que aquestes eren les úniques confraries germanes reconstituïdes després del conflicte bèl·lic.

I tot això fet constar en acta i certificat pel secretari de la Congregació, Josep A. Güell Puig. El nou Sant Crist va presidir ja els actes de la Setmana Santa de 1940, essent la seva primera sortida l’endemà, 17 de març en el Via Crucis del Diumenge de Rams que la Congregació ja celebrava des del 1927.