Tarragona: Adeu a La Geladeria de la plaça del Rei

Les festes d’aquest 2024 a la plaça del Rei no comptaran amb un establiment que ha estat de referència entre 1988 i 2023: La Geladeria. 35 anys en què aquest emblemàtic recó de la Part Alta ha guanyat un dinamisme enorme. Més enllà d’una tranquil·litat inherent, custodiada des de temps medievals pel castell del Rei i pel temple de Natzaret, poc queda de l’espai on els que no hi vivíem només pujàvem a les processons del Divendres Sant, Corpus, Sant Magí i Santa Tecla.

Teresa Figueres Jové, que havia arribat a Tarragona el 1984 des d’Alcover, ha estat a La Geladeria des que «vam llogar el local, que havia funcionat només l’estiu anterior, fins al tancament el diumenge 29 d’octubre de 2023». Usa el plural perquè fins que no fou de propietat seva, el 2008, compartí l’aventura amb Teresa León Amo, qui malauradament morí el 2022.

«Jo tenia uns 30 anys i ella era més jove. Però les dues estudiàvem nocturn a l’Institut d’octubre a maig, per la qual cosa una geladeria era compatible. Ella vivia a Bonavista i en volia marxar. Per això, li vaig proposar i vam ser sòcies», detalla Figueres.

Abans i ara

«El 1988 la plaça només comptava amb un bar de barri, La Brisa, que tancà poc després», explica. Al carrer de Natzaret 6, a l’extrem oposat al Museu Arqueològic, havia estat gestionat per Daniel Marín. En un calendari dels anys 60 es presentava com un establiment de menjars econòmics, vins, licors i cafès. Fins poc abans, a la vora, existia una casa de barrets, on la darrera quadrilla de portants mercenaris de passos havia protagonitzat algun incident poc afortunat.

«A la plaça encara hi passaven cotxes i hi aparcaven. Hi havia un desnivell a la banda de la Sang i la Geladeria, que salvaven uns graons», rememora la Teresa. «Hi vam posar la primera terrassa», iniciativa que feu fortuna. Ara diferents establiments de restauració hi ofereixen els serveis. «Els restaurants han estat un punt tractor. En el seu dia l’Òscar va ser molt potent; també Can Llesques», avui desapareguts. «El Llagut té molta feina. Eren variats i compatibles».

Clientela

La clientela de la Geladeria ha estat una amalgama de turistes i autòctons, combinació no sempre fàcil d’aconseguir. «Pel fet d’estar en un indret turístic, no hem tancat mai al migdia, si bé els horaris d’hivern eren més curts que a l’estiu. Avui són les quatre de la tarda i ja hi ha ombra», que li dona un caràcter obac.

«A banda de servir begudes i gelats, hem fet informació turística; tingut plànols; recomanat llocs on menjar bé; com arribar als monuments o a les estacions de tren i autobús, a les parades de taxi; o donat canvi per als parquímetres perquè encara no es pot pagar amb tarja», somriu. «Quan ha calgut hem avisat els serveis de neteja perquè la plaça estava bruta o havia caigut alguna branca d’un arbre», apunta la Teresa.

La Geladeria ha estat un establiment amb excel·lent producte de gelats, orxates i granissats, proveïts per la històrica Casa Sirvent. Col·laboradores indispensables en moltes edicions del Cafè, copa i puro, de l’avantvigília de Santa Tecla, saberen oferir un servei amable fins i tot en aglomeracions com la Revetlla Remullada o la Revetlla dels Xiquets de Tarragona.

Els ecos de Fangoria, Los Planetas, Australian Blonde o Lori Meyers a la vora de la seva barra; o els compassos del cantautor basc nascut a Tarragona Gorka Knörr i de tants altres artistes de músiques d’arrel; ressonen avui en una plaça una mica més gèlida. Sempre quedarà la llegenda, o la realitat, de l’origen del nom mamadeta, demanada a una cambrera de La Geladeria, en una nit teclera transfigurada per hipersensibilitats nascudes del cansament.