Sant Simplici: la diada i l’atalaia del vent
La dedicació del turó i torre medieval al papa del segle V, sense cap lloc tarragoní de veneració, pot derivar de les ventades coincidents amb la seva festa
Tanquem l’any amb un sant que el 2022 ha esdevingut més conegut i popular: Simplici. Ha estat gràcies a la constància de l’arquitecta i esportista Anna Saballs, qui es proposà redescobrir per a la ciutadania l’indret amb aquesta denominació, coronat per una torre medieval de vigilància vora la frontera del Gaià. El turó, de 111 m d’altitud, en l’antic terme de Tamarit, té a l’oest els masos fortificats de Cosidor i d’en Sorder; a l’est el mas gòtic d’en Jové, i a la vora altres com el de Marquès o el de Grimau.
La història ha conservat el nom de sant Simplici associat a ventades succeïdes en la data d’aquesta festivitat: el 2 de març, dia de la mort de sant Simplici, papa. A Tarragona se’n tenen registrades amb exactitud tres de molt notables: la de 1869, la de 1935 i la de 1936, aquesta darrera de menor intensitat. A la veïna Altafulla n’hi ha una més imprecisa, a finals del segle XIX, també coneguda com la ventada de sant Simplici. Malmeté cultius i arbres del terme.
La ventada de 1869
Explicava el Diari de Tarragona del 3 de març de 1935 sobre la primera: «La ventada de sant Simplici de 1869 ... aquell temporal ocasionà moltíssims danys als edificis de la població. Es pot dir que poques teulades quedaren sanes, i que la trencadissa de vidres fou de les que formen època. Al camp, el vent deixà l’arbrat reduït a una tercera part, car la majoria dels arbres foren destrossats total o parcialment pel meteor».
Aquest rotatiu incidí en les afectacions als molls: «Al port el temporal fou veritablement horrorós ... Dels diferents vaixells que hi havia en port, cinc anaren a fons, degut a la força del vent i a les avaries sofertes. Un d’ells era un vaixell carregat de blat i els altres quatre eren llaguts. No diuen res les nostres referències si també foren víctimes del vent les barques de pesca, o si van poguer lliurar-se’n restant en port».
El 3 de març de 1936 el mateix rotatiu en feia memòria: «a les darreries del segle passat, un dia de Sant Simplici hi va haver a Tarragona un gran temporal de vent, que causà danys a les cases de la població, i feu naufragar al port bon nombre de petites embarcacions». El 10 de març de 1869 el Diario de Tarragona havia concretat que el vent procedia del nord-oest i que s’havia endut l’estació «provisional» del ferrocarril de València i Barcelona, fet que generà una invectiva dura contra les autoritats.
Nova ventada de 1935
La de 1935 tingué afectació a gran part del Camp de Tarragona. A Vila-rodona arrencà els arbres de la sèquia del Turell; a Puigpelat, l’imponent Pi identitari del poble. A l’ermita de Montserrat de Montferri, en construcció, destrossà parcialment el cambril, fet que, unit a la imminent guerra, acabà paralitzant l’obra. A la Pineda destruí el bosc de pins del mas de Cases. A Reus col·lapsà l’edifici de Correus, el magatzem de vins de Josep Salvat Barenys o la fàbrica de conserves de Josep Bescos.
El Diari dedicà la portada del 3 de març a informar de les destrosses a la capital. Així ho introduïa: «Tanques, parets, torratxes, galeries i fumeres eren aterrades. Queia fet a miques tot un gran finestral del Mercat Nou. Volaven, com si fossin brins de palla, torretes, teules i persianes. La gran fàbrica de sofres de la Pineda s’encenia. El port bullia amenaçador com remogut per monstres apocalíptics. Mentre a la ciutat els fanals i els suports es trencaven, al camp els arbres s’esqueixaven a la topada de la ratxa devastadora. El perjudici ha estat gran, immens, incalculable. Hauran de passar uns quants mesos per reparar el dany que sigui reparable».
També quedà malmès el fanal de la plaça del Mercat, l’antena de Ràdio Tarragona, la Casa d’Assistència Social, les casetes de la platja, la factoria de la Unió Naval de Llevant, l’Escola Normal, així com les comunicacions telefòniques, telegràfiques, ferroviàries i rodades. Deia aquest mateix rotatiu un any després, el 1936:
«Sant Simplici ventós. Ahir va fer un any de la ventada que tants d’estralls ocasionà a l’arbrat del nostre terme i a no pocs edificis de la població. Com si fins el temps volgués associar-se a la commemoració, també ahir hi va haver vent a dojo barrejat amb pluja, que a mitja tarda es feu molt intensa ... Resulta, doncs, que el mes de març comença fidel al seu renom i que es va fent una tradició sobre el dia de Sant Simplici com a festa major del vent». Continuarà. Molt bon 2023!