Carnaval de l’Albada

Diumenge al matí a la Rambla de l’Albada la comparsa del barri assaja per ultimar uns preparatius que començaren a mitjans d’octubre. Ara bé, el març passat, just acabat el Carnaval anterior, ja feien una reunió informativa. Formada el 2005, és una de les agrupacions que acostuma a estar entre les quinze que l’any següent surten a la rua de lluïment del diumenge. La seva Mary Poppins segurament fou la disfressa més treballada de 2023.

«No deixem de ser una comparsa entre les petites, familiar; enguany sortirem una trentena de disfresses, més les ajudants que porten aigua o vigilen la carrossa», explica la Tina Veiga, responsable del col·lectiu des de fa quinze anys. «Però la xifra oscil·la. L’any passat vam acabar molt cremades i, per tant, enguany som menys. Estàvem molt decebudes perquè ens van puntuar en catorzena posició».

El 2024 han triat la temàtica d’un volcà on les plomes vermelles, taronges i grogues contrasten amb una faldilla negra, que simula la falda de la muntanya. «Cinc o sis persones som les encarregades de triar el tema, procurant no coincidir amb les que sabem que lluiran altres comparses», argumenta. «Després dues cosidores nostres seran les que tallaran els patrons i confeccionaran els vestits».

Tallers participatius

Però cada dissabte desenvolupen un taller per explicar al conjunt de membres com preparar el barret, el cinturó o el faixí a partir de motllos. «Ho fem en una sala compartida amb la llar de jubilats, perquè fa un any que no tenim llum al local de l’associació de veïns», lamenta la Tina.

Les xifres no ho són tot però ajuden a comprendre la dimensió de la feina artesana. «Cada vestit porta 2.000 pedretes, 250 de les quals al cap», concreta. La disfressa els surt per 300 euros per persona, dels quals cadascú aporta 250 i la diferència serveix per cobrir part dels costos de carrossa, tractorista, assegurança, equip de so i llum, transfers interns de material de l’Albada a la nau on es munta la plataforma, o la Disfressa d’Or. Una rifa de Nadal i el Teclatapa del setembre arrodoneixen el finançament.

La Disfressa d’Or és l’únic primer premi que s’han endut, el 2014, amb una temàtica sobre focs artificials. El conjunt de la comparsa desfila per primer cop a la rua de Ponent a Torreforta dissabte al matí, opció del tot recomanable si prefereixen bona temperatura, veure les disfresses senceres, fer fotografies amb llum de dia, i quedar-se amb una selecció del que surt a la tarda. «És l’assaig definitiu per a la rua de l’artesania; tot ha de funcionar: els llums, el so, els vestits, els maquillatges... a les 7 del matí ja estem al local maquillant-nos!», desvela Veiga.

Rua a Torreforta

La rua de Torreforta és un acte no lloat des dels canals oficials i que encara poden descobrir per vostès mateixos, a més de fer un bon vermut al barri. «Enguany en aquesta rua s’estrenen tres de les quatre noves comparses», apunta la Tina, en el que sembla una remuntada després de la corba en baixada de la participació. Altres fonts parlen d’escissions. Sigui com sigui, Ponent és la zona que aporta més batecs al Carnaval.

L’altre instant preferit per a Veiga és la rua de lluïment del diumenge. «Vas més relaxada i disfrutes molt», somriu. Però com ha reiterat en entrevistes anteriors, «penso que les comparses estem infravalorades. Encara no s’ha recuperat el nivell pressupostari anterior a les retallades de la crisi de 2009, tot i que sí els premis. En canvi, nosaltres hem construït un espectacle increïble amb molt poc de suport. Fins i tot assumim la pràctica totalitat de l’organització dins i fora de les rues». Qui visiti la de Torreforta comprovarà que fins els talls de carrers van a càrrec de les comparses.