La primera havanera conservada en català

Dissabte al matí. 9 h. Mentre vostès llegeixen el “Diari”, el president del Cor Ciutat de Tarragona, Francesc Font, i el cantaire i amic Jordi Guàrdia, fem un cafè al bar Juan, del carrer Prades, al barri de Torreforta, vora l’església de Sant Josep Obrer, on assaja aquesta entitat musical que enguany compleix 40 anys.

Ens serveixen uns cafès ben calents, tant com la tardor anòmala que hem viscut, però que animen la conversa abans de l’assaig que una vintena llarga de veus desenvoluparan al cap d’una hora. El Cor que ara dirigeix el reconegut Xavier Pastrana, de qui encara tinc ben fresca la direcció musical a l’òpera “La flauta màgica”, coproducció de les darreres Decennals de Valls el 2022, prepara el cèlebre Glòria RV589 d’Antonio Vivaldi per al proper Nadal.

Al juny i pel primer diumenge de Santa Tecla ens delectaren amb un repertori diametralment diferent, en el concert “L’aigua infinita, cançons de la mar”, mostrant el domini d’un ampli espectre de registres. La vinculació familiar de l’actual president amb la coral del Serrallo en les albors de la democràcia li havia permès redescobrir un seguit d’havaneres en català, que el mestratge de Pastrana va brodar amb unes rejovenides i actuals tessitures que feren embadalir els espectadors.

Font parla amb entusiasme de l’americana, sinònim d’havanera, titulada “Les flors” i datada el 1902: «És la primera havanera en català de la qual es té constància documental». Poca broma, per la qual cosa el periodista Moisès Peñalver, que preparà uns encertats textos per al concert mariner, la posà en valor. Està signada per E. Guiteras en la part musical i per Alfons M. Pérez en la lletra. Com avanço a Font i Guàrdia, procurarem desvelar qui eren aquests autors.

Mestre Guiteras

Del mestre Eusebi Guiteras i Guiu sabem que fou un compositor nascut a Sant Hipòlit de Voltregà, a la plana de Vic, el 3 d’abril de 1861, sent els seus avantpassats músics des de moltes generacions enrere. Morí el 13 de maig de 1919, just assolida la jubilació. Composà peces de gèneres diversos per a cors i per a banda, música religiosa, orquestral, marxes fúnebres, sarsuela i sardanes. Entre la trentena d’aquestes darreres, remarquem “Montserrat”, la primera composició sardanística executada per la Banda Municipal de Barcelona cap a 1887.

Guiteras dirigí els cors La Palma de Catalunya, La Catalana i l’Orfeó Empordanès del Centre Empordanès, tots de Barcelona; Catalunya, de Sarrià; Harmonia, de Sants; des de 1898, la banda de música de la Casa Provincial de Caritat de Barcelona i des de 1905 també l’Acadèmia d’aquesta institució; així com des de 1902 la Federació dels Cors d’en Clavé. No és estrany, doncs, que aquest any signés “Les flors”, localitzada a l’arxiu parroquial serrallenc i que havien interpretat els antics cantaires del barri pescador, «en definitiva hereus dels cors d’en Clavé», com apunta Font.

El 1896 Guiteras també havia obtingut plaça de clarinet a la banda de Barcelona. A Tarragona el juliol de 1908 la Cobla Tarragonina interpretà dues sardanes seves amb els noms de “Clota” i “La bolangera”, a la plaça dels Carros. El desembre 1929 o l’agost de 1930 la banda de música del regiment Luchana executà en concert la seva gavota o dansa bretona d’arrel tradicional “Serrana Rondeña”.

“Glòria” de Vivaldi

El nou repte del Cor Ciutat de Tarragona és ara el “Glòria” participatiu, amb un centenar de veus i l’orquestra Camerata XXI. Apuntin les dates: Reus el 23 de desembre –Teatre Bartrina–; Tarragona el 29 de desembre –Teatre Tarragona– i Valls el dia 30 –església de Sant Joan–. Els assaigs prometen. Una oportunitat per acostar-se a un dels grans oratoris del repertori barroc universal.