La il·lusió de ser ‘ Nano per un dia’ es fa notar entre els petits tarragonins

Els arlequins, els negres, els andalusos, els pagesos, el metges i els nobles, tots dirigits pel Capità, participen en el Seguici Popular. Són els Nanos Vells, caricatures de la societat tarragonina de mitjans del segle XIX. Aquests van sortir per primera vegada l’11 de gener de 1865, substituint uns altres capgrossos anteriors molt deteriorats, dels quals no se’n té constància de la data de la seva creació.

L’any 2015 per celebrar el 150è aniversari de la seva primera sortida, l’agrupació va donar l’oportunitat a tots els tarragonins i tarragonines de convertir-se en ‘Nanos per un Dia’. L’activitat va ser molt ben rebuda per la ciutadania i des de llavors aquesta iniciativa s’ha convertit en tota una imprescindible en el calendari festiu.

Enguany, per primera vegada, els Nanos Vells i els Nanos Nous han sumat esforços per tirar-la endavant. «Ja era hora que es fes conjuntament. Tot i ser dues associacions diferents, portem el mateix element. Això és positiu i ens dona més força socialment», explica el cap de colla dels Nanos Nous, Adrià Navarro.

En aquest sentit, un membre de la junta dels Nanos Vells, el David Miralles, assegura que «més d’una vegada havíem pensat que seria divertit ajuntar-nos i organitzar les dues associacions l’activitat, ja que és una bona manera de cohesionar les entitats del Seguici Popular de la ciutat».

Els andalusos, el Nano Capità Petit, la Pescadora, el Mingo i el Xiquet Petit han sigut els nanos escollits per l’ocasió. A les sis de la tarda ja eren moltes les famílies que feien cua a l’entrada principal de la Casa de la Festa. Mentre els organitzadors acabaven d’enllestir els darrers preparatius, molts aprofitaven per visitar els altres elements del Seguici Popular. Minuts després, es donava inici a l’activitat.

La il·lusió dels més petits era més que evident, conscients que eren uns afortunats i que no sempre es poden veure de tan a prop els Nanos. La Berta Casadó i el seu germà, el Manel en són conscients. Per aquest motiu, no han deixat escapar l’oportunitat i han decidit participar de l’activitat. «Som de la Pobla de Mafumet. Sempre havia vist els Nanos per la televisió durant les festes de Santa Tecla. Quan es va commemorar els 700 anys de l’arribada del braç a la ciutat vam venir amb els meus pares a Constantí. Allà els vaig poder veure de prop!» comenta Casadó.

Els dos germans tenen clar quins són els seus Nanos preferits. Per la Berta, la Xiqueta i pel Manel, l’Andalús. «És la meva preferida perquè es diu com jo. En canvi, al meu germà li agrada més l’Andalús perquè també es diu Manel com ell», afegeix Casadó.

A poc a poc els més petits van anar perdent la vergonya i es van animar a vestir-se i agafar els capgrossos. Els més vergonyosos, en canvi, optaven per fer-se una fotografia només amb els vestits.

Els més grans també van aprofitar per vestir-se. El primer a fer-ho va ser el Carlos. Reconeixia que li feia molta il·lusió, però que dins del vestit i el cap feia molta calor.

Aquesta activitat es tornarà a repetir durant les festes de Santa Tecla. Les dues agrupacions ho faran conjuntament i esperen que siguin moltes les famílies que s’animin. Creuen que és una manera de donar a conèixer les entitats i de reconèixer la feina que duen a terme.