Imma Grau: «Si els metges es quedessin a la pública, eixugaríem la llista d’espera»

La infermera Imma Grau Farrús va ser designada gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona al novembre de l’any passat. Des de llavors fins ara ha estat desenvolupant el seu càrrec des d’un perfil més aviat discret. Aquesta setmana, i al Diari, ofereix la seva primera entrevista a un mitjà com a màxima responsable territorial de la Generalitat en l’àmbit de la salut. Ho fa parlant de temes d’actualitat, com la falta de professionals sanitaris o, amb un accent més tarragoní, sobre l’arribada dels dos nous hospitals privats o les obres d’ampliació del CAP La Granja i la reforma del nou Hospital Joan XXIII.

El Departament de Salut està preocupat per la falta de professionals sanitaris?

Sí. Per això, fa unes setmanes, el conseller Manel Balcells va fer públic un pla per portar a terme accions que ens ajudin a retenir el talent a casa nostra. Però no només passa per nosaltres, també és necessari que les facultats posin el seu focus amb aquells alumnes del territori. Entre les nostres accions i la ja anunciada ampliació de places a les facultats, esperem arribar a temps per solucionar la problemàtica.

Per què marxen de Tarragona els estudiants de Medicina, una vegada acaben el grau?

Perquè la majoria dels alumnes són de fora i, en acabar, marxen a casa seva a fer la residència. Hem de pensar que el 70% dels estudiants de Medicina de la URV són de fora del territori: de Castelló, València, Andalusia, entre d’altres.

Però si hi hagués bones condicions laborals es quedarien aquí, oi?

Hi ha molts factors socials que interfereixen.

I què podem fer per retenir-los?

En primer lloc, seria interessant saber perquè els joves d’aquí decideixen estudiar i fer el MIR a Barcelona o fora de Catalunya. Si es quedessin a Tarragona a fer la residència, segurament acabarien quedant-se.

El Departament té pensat com substituirà els més de 400 metges que es jubilaran al territori en els pròxims cinc o deu anys?

Hi estem treballant, però no serà fàcil ni a curt termini. Un metge o una infermera no es fa d’un dia per l’altre. És una carrera de fons. D’aquí a cinc o deu anys començarem a veure els fruits de les accions que estem fent ara. Però fins llavors, patirem. Per altra banda, també és important preguntar-nos perquè falten metges. Potser la clau està a reorganitzar el sistema i alliberar als metges i a les infermeres de les tasques administratives.

L’arribada dels dos nous hospitals privats a la ciutat de Tarragona contribuirà a aquesta fuita de talent del sistema públic?

Esperem que no, però hem de tenir clar que els professionals de la sanitat pública també poden treballar al sistema privat. Fora del seu horari laboral poden fer el que vulguin. Això sí, a nosaltres ens agradaria que aquest personal no fes cap a la privada i que es quedessin exclusivament a la pública. D’aquesta manera podríem eixugar tota la llista d’espera que tenim.

Però perquè no marxessin, s’haurien d’oferir millors condicions laborals des de l’administració, no?

Treballem també per trobar la manera que no hagin de complementar la seva jornada laboral.

Els preocupa l’arribada d’aquests nous hospitals?

No. A més, de moment només tenim coneixement d’un i que, al cap i a la fi, l’únic que fa és canviar d’ubicació –Grau es refereix a l’Hospital Monegal Viamed–. De l’altre, encara no en tenim constància. Només és un rumor.

Que aquestes empreses de salut vegin una oportunitat de negoci al nostre territori, significa que el sistema públic no està donant resposta a les necessitats actuals?

Tothom és lliure d’anar a l’hospital i utilitzar la sanitat que vulgui. Nosaltres el que intentem fer és tenir un sistema de salut públic que doni resposta a totes les necessitats de la població. A més, cal tenir en compte que, quan es tracta d’una patologia greu, tothom acaba a l’hospital públic. Si no, no tindríem les llistes d’espera que tenim.

Canviem de tema i ens centrem en els equipaments. Quin calendari està previst per les obres d’ampliació del CAP La Granja?

A finals de 2024 hauria d’estar funcionant.

Què s’hi posarà al nou edifici annex?

Amb l’arribada dels nous rols als CAP, com els fisioterapeutes, higienistes, referents emocionals i nutricionistes, no hi ha prou espai. A més, esponjarem una mica la part més assistencial, perquè ara estàvem molt atapeïts.

Fa anys que els veïns de Ponent es queixen del mal funcionament d’aquest CAP.

Ens hem reunit amb ells i no passa res de nou que no passi a altres centres d’atenció primària.

La ciutat de Tarragona necessita un Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP)?

Sí. Després de l’anàlisi duta a terme, seguint els criteris marcats des del Pla Nacional d’Urgències de Catalunya, es conclou la necessitat de tenir un dispositiu per atendre les urgències de baixa complexitat a la ciutat.

I on?

S’hi està treballant.

Passem a un altre punt de la ciutat. En quin moment es troben les obres del nou Joan XXIII?

Els operaris es troben ara executant els treballs previs a la construcció del nou edifici com són les excavacions, escomeses, interconnexions amb l’edifici C –el d’Urgències–. Quan aquesta feina acabi, passarem a la fase 2, la d’aixecar el nou edifici pont.

Coneix l’estat de la vuitena planta de l’Hospital Joan XXIII? Hi ha hagut moltes queixes...

La veritat és que no l’he visitat, però el que no podem fer és analitzar una situació per un fet puntual i aïllat. Hem de tenir en compte l’entorn i les causes.

Les habitacions són petites, obsoletes, sense climatització ni dutxes.

El Joan XXIII és un hospital vell. De totes maneres, el centre ha activat tots els protocols i mecanismes per poder analitzar les circumstàncies.

La planta continua funcionant?

Sí.

Per què els serveis d’Urgències estan tan col·lapsats en l’actualitat?

Hi tenen a veure diversos factors. En primer lloc, perquè hem estat dos anys amb una mascareta i la població no s’ha immunitzat de cap virus. Hem estat en una urna durant els dos anys de pandèmia. Ara ha explotat.

La situació s’ha estabilitzat a les Urgències?

Sí, està millor, cosa que també ens permetrà posar ordre i reorganitzar el servei. Des del Departament ja treballem sobre com afrontar l’hivern vinent. Intuïm que serà igual que aquest. Per això recomanem que la ciutadania es vacuni.

Canviem de tema. És suficient que hi hagi un sol proveïdor de salut mental al territori, com és l’Institut Pere Mata?

La salut mental és un altre dels aspectes que s’està reorganitzant, cosa que no vol dir que amb un sol proveïdor no n’hi hagi suficient. La salut mental no és un fet aïllat i, per tant, s’han de crear noves aliances amb altres proveïdors. Hem de tenir en compte que, sovint, un problema orgànic acaba derivant en un altre de salut mental. D’aquí la importància de fer sinergies.

I aquesta aliança passa perquè l’Hospital Sant Joan de Reus tingui un paper important en la salut mental?

Sí. De fet, el projecte està fet i es materialitzarà durant aquest any 2023. Les Urgències Psiquiàtriques estaran ubicades al Sant Joan de Reus. Actualment, estan situades a les instal·lacions de l’Institut Pere Mata.

Hi ha algun altre proveïdor del territori que s’ha interessat a oferir serveis de salut mental?

En ferm, no.

I per acabar, es tancaran menys quiròfans aquest estiu per reduir les llistes d’espera?

Això forma part del nou pla d’accessibilitat que estem treballant. També dependrà dels professionals que tinguem, ja que han de fer vacances. Estem treballant a nivell de tots els centres hospitalaris per intentar que no es redueixi tant l’activitat aquest estiu.