Històries de Casa Boada: Tarragona Blau

Lluís Palau i Romaguera és l’armador i patró del vaixell de passatgers Tarragona Blau, amb matrícula de Maó 2MH-1114. Sí, la golondrina. Té 19 metres d’eslora i 8 metres de mànega. Hi caben seixanta persones i té un parell de motors de la marca John Deere. El seu avi i pare van ser pescadors, de cal Pelegrí.

El seu fill, Lluís Palau Magadan, també és patró del Tarragona Blau. Viatjar-hi és una manera ideal de conèixer els diferents racons del Port i la costa, però també de poder veure la posta de sol o els focs des de suggerents perspectives.

Enguany el Tarragona Blau ha fet 20 anys com a tal, el vaixell el van comprar a Maó, on el senyor Palau té un amic pescador que li va recomanar comprar-lo, ja que els motors estaven molt bé.

Va anar a comprar-la amb el senyor Joan Lluís Mallol. Abans el vaixell es deia Judaesca, que són les inicials dels antics propietaris.

El senyor Palau va començar als 15 anys fent de pescador a la barca de la societat del seu pare, que també es deia Lluís Palau. Tenien 4 o 5 barques i ell va començar a la barca El Gran, guanyant la quarta part d’un home. Era el xiquet d’abordo i la seva primera tasca va ser la de netejar les cassoles de la barca.

Sort que va anar aprenent aviat i en 5 o 6 mesos ja guanyava la part d’un home! I així fins que als 23 anys va començar a manar El Gran com a patró. Un dia els hi va agafar un temporal a prop de la plataforma Casablanca i van estar de les 10 del matí fins a les 12 de la nit sense poder fer proa a Tarragona. Finalment, van fer cap a Vilanova i d’allí a Tarragona vorejant la costa. El senyor Palau recorda emocionat que quan van arribar a Tarragona allí estava Mn. Xavier Fort esperant-los.

La societat es va acabar desfent i el senyor Palau va comprar una barca de les més velles i la va fer nova: era la Virgen de la Santa Cruz, de les Cases d’Alcanar. La va tenir cinc anys i la va vendre per un bon preu. Era d’arrossegament, igual que El Gran. També treballà un any i mig amb la llum, a la barca Avi Juanito, d’on era patró era l’Agustinet.

Després va estar treballant tres anys d’amarrador al Port de Tarragona. Però el senyor Palau no és una persona conformista i tenia sempre al cap de muntar alguna cosa diferent, que li permetés anar a la mar però de diferent forma, ja que cada cop hi havia més traves burocràtiques i es guanyava menys. El 1982 el senyor Palau amb quatre companys del Serrallo van posar en marxa la Creu Roja del Mar de Tarragona.

Amb el Tarragona Blau hi han viatjat molts personatges famosos, però el més mític és Éric Cantona. El senyor Palau recorda que el futbolista va menjar molt bé i que va venir a saludar-lo a dalt del pont. El senyor Palau també està molt orgullós de què els diferents presidents de l’Autoritat Portuària hagin escollit la seva embarcació per poder mostrar el port a moltes de les visites que reben.

El Tarragona Blau també fa molts viatges educatius organitzats pel Museu del Port.

El Joan Enric Miquel, el pallasso Enrico, és un dels passatgers habituals del Tarragona Blau, i sovint l’hi podem veure, ja que xala conversant i caçant vaixells amb l’objectiu de la seva càmera. Pujar a bord del Tarragona Blau és també una oportunitat d’observar mil detalls que d’una altra manera no podríem veure.

El Tarragona Blau ofereix ranxo mariner fet a bord, entre altres plats on no manca el romesco. De fet, la mar i la cuina sempre han anat lligades, i el senyor Palau ens ho demostra perquè és un bon xef. Em fa pensar en l’època dels primers restaurants que van estar regentats per pescadors.