Històries de Casa Boada

Les vacances de la meva joventut acostumaven a ser un intercanvi. Naltros venim a casa vostra uns dies i valtros veniu a la nostra. Aquesta era una fórmula freqüent. Quan venien a casa ens feien regals i després els acompanyàvem a veure llocs interessants. En aquella època hi havia moltes cases que et deixaven unes targetes als bars i els jóvens les utilitzaven per compartir pis. Normalment era gent gran a qui llogar una habitació els suposava una petita ajuda. S’inventava el que fos! Fins i tot treballar mig dia a canvi de menjar i dormir. Això passava en molts comerços relacionats amb el turisme. Era una petita ajuda. Molts cops aquestes persones feien de guies i acompanyants de clients dels hotels, també rebien propines. Avui tot ha canviat i les lleis ho impedeixen. També hi havia persones que anaven al tros, a fer de pagès. De tot això, ja en fa més de mig segle. Jo tenia clients que d’aquesta manera viatjaven per l’estranger. Això sí que era turisme d’aventura!

L’estiu és l’època esperada per tothom. Pensar en la platja o en la muntanya i sobretot oblidar el despertador, i els xiquets poden xalar jugant. Vist així, tot plegat pot semblar un conte de les mil meravelles. Però com poden imaginar les coses no sempre són tan boniques. Viatjar amb la família em recorda la família Ulises del TBO, dibuixada per Marí Benejam i amb guions de Joaquim Buïgas. Aquesta família, ni que només anés al poble, sempre acabava tenint problemes: el xiquet es posava malalt, a l’àvia se li escapava el pollastre que volia matar, necessitaven demanar sal a la veïna, el gos no parava de bordar i molestar... aquesta era l’estampa de les vacances d’una família que tenia cotxe i casa en un poble.

Avui una petita part de persones fan turisme rural: menjar pa del poble amb embotits elaborats a la tocineria local, on també cal prestar atenció a les hamburgueses artesanals. Una visita al cafè del poble amb una mica de tertúlia. No hi havia platja, però sí mànegues, dutxes, i cada cop més van anar construint-se piscines. La mànega és una bona fórmula per a tot, serveix per refrescar-se i per rentar el cotxe o regar. Després amb un porró de vi, olives i gasosa ja fèiem, només calia esperar la nit per perdre’s en el firmament, buscar l’Óssa polar i resseguir estrelles i misteris. Així a vegades costava de passar el temps, els dies són llargs i si vas a una casa que és teva has de tenir present que et passaràs el dia netejant o arreglant coses.

Un altre model de vacances és el creuer, l’hotel o el càmping. El creuer és un hotel que et porta d’un lloc a un altre i en el trajecte et procures divertir. Si la mar és bona, és tota una experiència: el menjar, les festes a bord i el sopar amb el capità. Això sí, amb la tranquil·litat que portes de tot: metge i botigues incloses. És una altra manera ben diferent de viure les vacances. Una altra manera seriosa és la de marxar a un país llunyà en avió. Primer passes el calvari dels aeroports, amb cues. Si tens sort i tot funciona, quan arribes al destí descobreixes nous menjars i climes diferents. Això té la màgia de l’aventura. L’avió té tantes destinacions que pots visitar el que vulguis, això sí, estudiant bé abans on vols anar. Només així xalaràs. Però pensa en les malalties i insectes, perquè en alguns països la sanitat és molt primària. O bé vas a grans ciutats on ho tens tot però no descanses i no oblidem que aquí tenim ciutats de meravella amb la millor gastronomia del món que tenen el seu encant, amb cuina marinera, bones carns, verdures, el millor oli d’oliva, vins, escumosos... aquestes només són algunes de les meravelles que deixes enrere quan puges a un avió.

A mi no m’agrada sortir, però com que ma filla estudiava a Holanda hi vaig anar en avió. En la meva vida he fet dos viatges en avió: Amsterdam i Palma. Holanda em va agradar perquè era un país diferent. Els carrers eren molt alegres amb molts músics que hi actuaven. Era tot molt pla i les cases eren molt confortables, ens vam quedar a la casa de la Trudy van Dommelen. A fora hi feia un fred que tremolaves i a dins semblava l’estiu. No em va agradar gaire el menjar holandès.

La manera més autònoma de viatjar és el cotxe. Penseu que quan sortim de casa ja comencen les vacances i que avui els cotxes són còmodes. Així vas descobrint llocs amb història, sense cues i pots aparcar. Encara que és bo reservar abans els llocs on dormir. També és gratificant menjar al camp algun entrepà, estirar les cames però sense perdre gaire de vista el cotxe, ja que els lladres hi són. Ajuntar-se una colla d’amics i llogar un vaixell deu ser una experiència bonica. I si et deixen pilotar una mica l’embarcació, et pots sentir mariner per uns instants. També els viatges en trens bons, d’aquells que tenen de tot, restaurat i lliteres.

Els càmpings, viure a la natura envoltat de gent que no coneixes. Els sorolls, que si posen la televisió o el gos borda, contrasten amb quan a casa sents el soroll del pis del costat i et penses que et falta intimitat. En aquest tipus de vacances corres el risc que o t’acabes fent amic del veí del costat o el pots arribar a avorrir. Els avantatges d’anar al càmping són la llibertat de no haver d’anar amb banyador, fer el menjar en unes graelles o tenir el cotxe a la vista. Tenim vacances al gust de tothom, i si no penseu en aquells ciclistes que a vegades es veuen que duen el sac de dormir i l’equipatge a la bicicleta. Acostumen a ser gent jove a qui els agrada la carretera. També hi ha els qui amb la moto fan llargues rutes. Són motos potents. Els motoristes van ben equipats i acostumen a anar en petites colles i dormir en hotels.

Ens deixem moltes maneres de fer turisme, l’ecoturisme n’és una i el nostre país té indrets espectaculars, i a pocs quilòmetres de tot arreu l’Ebre, el Priorat o la Conca de Barberà. Una altra és l’anomenat turisme espiritual, que no només acaba en el famós Camí de Sant Jaume o en diversos santuaris. A Tarragona mateix tenim la ruta del Cister o la dels primers cristians.

Per acabar no em vull oblidar dels qui no poden fer vacances, per la salut, per l’economia o senzillament perquè no els agrada. A mi m’agrada estar a Tarragona. Us recomano fer una visita a Tarragona com si fóssiu turistes i descobrireu aquesta estimada ciutat, els secrets de la catedral, museus, cases i un munt d’històries. Si no sabeu com fer-ho, proveu de contactar amb els guies d’Itinere, al Portal del Roser, ideal per a tarragonins i forasters. L’importat és fer alguna cosa, també aquests mesos d’estiu.