Un home que va viure i va respirar Tarragona

Avui, Tarragona acomiada un dels seus personatges més entranyables, Eduard Boada, qui ens ha deixat als 82 anys. El seu bar, Can Boada, no era només un lloc per esmorzar, sinó un punt de trobada on milers de tarragonins i tarragonines gaudien dels seus mítics entrepans, gegants i saborosos, sempre acompanyats d’una bona conversa.

Boada no només serà recordat per la seva habilitat per crear entrepans deliciosos als que dedicava sempre el seu temps amb paciencia, sinó també pel seu paper a la vida cultural de la ciutat. Va ser pregoner de les festes de Santa Tecla el 2019, un honor que reflecteix el seu profund compromís amb les nostres tradicions. La seva dedicació i caràcter treballador li van valer la Medalla al Treball Francesc Macià el 2023, un reconeixement a la seva incansable labor.

Can Boada, el bar i negoci familiar, va ser una font d’inspiració per a molts restauradors. Home molt humil, profundament agraït al seu pare per ensenyar-li la professió, Eduard va demostrar que l’entrega i l’amor pel negoci i per Tarragona podien anar de la mà. La seva partida deixa un buit a la nostra ciutat, que es queda orfe sense la seva presència.

Tot i estar penedit per no haver anat a la universitat, sempre explicava que ell va estudiar a Rovira i Virgili, no la universitat, sinó el carrer, atenent alumnes, professors, jutges, policies i professionals de diferents àmbits dels quals va aprendre. Tractava tothom per igual i sempre explicava anècdotes de quan la Cambra de Comerç era Governació Civil.

Personalment, recordo amb afecte aquells matins abans d’entrar a la universitat, quan feia un cafè i esmorzava a Can Boada. Els seus entrepans eren el millor començament per a qualsevol dia, i les seves paraules sempre em deixaven un somriure al rostre.

Eduard no només va ser un gran restaurador, sinó també un pilar de la vida cultural de Tarragona. Quan Josep Fèlix Ballesteros era regidor de joventut, va contribuir a la recuperació del carnaval, engrescant a tothom, cosa que el 2010 va ser reconeguda amb la Medalla al Mèrit Cultural, testimoni del seu impacte a la nostra comunitat.

A més de la seva labor en la gastronomia, va ser un perpetuador de les festes locals, un home que va viure i va respirar Tarragona. El seu bar no sols alimentava cossos, sinó també ànimes, sent un lloc on la cultura i la tradició es trobaven. La seva influència s’estén més enllà de la seva cuina, tocant la vida de tots els que van tenir la sort de conèixer-lo.

La seva història continuarà viva, de boca en boca, passant de pares i mares a fills i filles, mantenint-se viva en l’imaginari col·lectiu. L’Ajuntament li rendirà un sentit homenatge com mereix.

Eduard, has marxat i deixes un llegat inesborrable a Tarragona. El teu esperit i la teva dedicació romandran amb nosaltres, inspirant futures generacions. Fins sempre, Eduard. La teva ciutat et recordarà sempre.

La comunitat tarragonina sempre portarà en el seu cor el record d’un home que, amb el seu treball i passió, va deixar una petjada indeleble en la història de la ciutat.