‘Operación Amor’, un concurs entranyable

Era l’any 1968 i a la ràdio s’emetia Operación Amor, un concurs on la parella protagonista havia d’explicar una història d’amor a partir de les cartes on les parelles explicaven les millors històries. El programa era un dia dedicat a la parella d’enamorats i durant vint-i-cinc anys es va emetre cada 14 de febrer, Sant Valentí. La ràdio tenia molta força i s’organitzaven concursos, musicals i d’altres programes que anaven més enllà de les ones. Operación Amor a ser un dels que va despertar més expectació.

A l’auditori de Ràdio Tarragona Exclusivas Santos hi va organitzar diversos concursos, com el de Rumbo a la Gloria i programes de cara al públic que acostumava a presentar el senyor Josep Maria Tarrasa Alvira. La ràdio era viva. Manuel Pastor va ser un gran locutor, sortia al carrer amb micròfon en mà , en un estil que encara perdura en la memòria del públic que som d’aquella època.

El nom de Manuel Pastor Mallol va començar a ser famós a Ràdio Tarragona i també va fundar l’agència Pastor Publicidad, SA. Va ser també qui el 1968 va posar en marxa l’Operación Amor, i la va presentar durant els primers anys, passant el relleu als radiofonistes Lluís Figuerola i Enric Pujol Cayuelas, que va presentar el darrer Operación Amor l’any 1993. Amb l’Enric Pujol darrerament m’hi he trobat un parell de cops, l’any 2020 a Casa Boada i al Petit Tàrraco.

Una de les joves parelles que va guanyar el concurs del programa Operación Amor va ser la formada pel senyor José López Garcia i la senyora Fina Iniesta Cereza. Va ser l’any 1985 i va estar organitzada per Pastor Publicidad i promoguda per Ràdio Mar Tarragona, pertanyent a la Cadena 13, i pel setmanari Claxon, a més de molts comerços de la ciutat. Pels més jóvens recordar que el Claxon va ser el primer gratuït setmanal que hi va haver a Tarragona, hi destacava la programació de televisió, i també informacions i anuncis sobre Tarragona. Ràdio Mar va ser una emissora que estava al carrer Gasòmetre. L’edifici es va fer famós, ja que més tard s’hi va instal·lar el forn de pa del Trullenque, que va ser el que va començar la guerra dels preus del pa. Hi va haver qui el va anomenar «el príncep dels pobres», ja que venia el pa a preus molt barats, cosa que va topar amb el col·lectiu de forners.

Tornant a la parella d’enamorats, el primer que calia fer abans d’anar al concurs era posar-se en mans de la modista o el sastre i passar per la perruqueria o barberia. Un cop posats a punt començava el recorregut per tendes, ja aparaulades amb l’agència de publicitat, que els hi feien molts regals, encara que no de gaire valor. Amb un elegant cotxe i un núvol d’acompanyants visitaven ara una floristeria, ara una botiga d’electrodomèstics o un bar per fer l’aperitiu. I després a menjar en algun cèntric restaurant. El senyor José López recorda Casa Lozano o Modas Maribel, que van tenir detalls bonics amb ells. La història que van explicar al concurs va ser la d’un comiat de dos enamorats en una estació de tren. El comiat era trist, ja que el tren com és lògic s’acaba posant en marxa i els enamorats queden separats. Ella quedava a l’estació i corria una mica per poder acomiadar el seu xicot arribant a acaronar el tren que ja estava en marxa amb la mà. Tristor al vagó i tristor a l’estació. El José tenia la seva estimada Fina lluny, a Múrcia. Era una època en la qual només es podien comunicar escrivint cartes o amb trucades telefòniques des de telèfons fixes.

Quan la parella formada pel José i la Fina es va retrobar també va passar una cosa trista. Quan la Fina arribà a l’estació de Tarragona es va posar a plorar, ja que li havien robat les maletes. Finalment, la parella es va casar i actualment continuen vivint en el gran amor que la vida els hi ha regalat. Van passar a ser família nombrosa i van tenir tres bessones, un nen i una altra nena. Precisament les que donen nom al bar-restaurat que tenen a la plaça del Fòrum, que tira endavant la família. Diria que el gran èxit del programa, però sobretot dels seus protagonistes, és que tot perduri encara avui i que, per tant, continuïn units.

Avui el senyor José López presideix la comissió de festes del carrer Merceria i plaça del Fòrum, l’entitat que organitza la festa que posa fi a les festes que durant l’estiu es fan a la Part Alta, i que comencen amb les de Sant Roc, avui encapçalades per l’amic Josep Ferrer Vilar «Fervi» i el seu equip.

A la televisió, que aleshores era en blanc i negre, s’hi emetien programes com el Rumbo a la Gloria o Reina por un dia. A Radio Tarragona se’n van organitzar molts de cara al públic de la mà de Publicidad Pastor, Exclusivas Santos i Ariete. També sortejaven premis per les ones a qui primer portés algun objecte a la ràdio. Recordo un cop que van demanar algú que portés un matalàs o un conill. Ho anunciaven així: «Señores, a partir de ahora a las 12.30 de nuestro reloj, ya vamos contando el tiempo, el primero que llegue con un colchón aquí a la emisora a nuestros estudios ganarà un premio compuesto por...». Recordo que en aquest lot gairebé sempre hi havia una ampolla de Chartreuse, sí del que es feia a Tarragona i també perfums. A ningú li importava fer el ridícul si per això havien de guanyar el premi. Recordo que al bar s’hi comentava qui havia guanyat el premi i que pel carrer la gent aturava els participants per preguntar-los sobre el concurs. Els organitzadors tenien un as a la màniga, era el senyor Salvat. Era una persona gran que ajudava als de la ràdio, i quan es feia aquest concurs el tenien preparat per si de cas ningú compareixia amb el premi. El premi sempre el donaven al primer, però si no venia ningú el senyor salvat arribava de no gaire lluny amb l’objecte i figurava com a guanyador.

La ràdio va ser protagonista d’una pel·lícula l’any 1955 que es va dir «Historias de la radio», centrada en aquests programes que mobilitzaven a la gent, esperançada per poder guanyar alguna cosa. Pepe Isbert, Paco Rabal o Tony Leblanc n’eren protagonistes. De totes maneres la ràdio actual és molt diferent de la d’abans, però ens segueix oferint molt bons moments. Abans l’emissora de referència era Ràdio Tarragona, amb molta audiència i col·laboracions dels comerços. Recordo que quan Ràdio Tarragona estava al carrer de la unió funcionava també com a oficina d’objectes perduts. Jo hi anava sovint, ja que el meu amic Lluís Maria Pagès treballava a les oficines de la ràdio. Avui aquells actes de cara al públic han canviat, però ara penso que no seria mala idea fer una mena de revival amb aquells guanyadors de l’Operación Amor, com el José López o la Fina Iniesta, i amb els conjunts musicals que estan a redós de l’Ateneu de Tarragona, presidit per Jordi Freixa. A la gent gran ens agrada recordar, i ara ho he pogut fer amb la imaginació.