Històries de Casa Boada: Joan Cabré Saborit, de Cambrils
El Joan Cabré Saborit (1946-2024) era fill de Salvador Cabré Budí i de Maria Saborit Cabré. El Joan Cabré ha estat molt conegut a Cambrils. Tal i com va dir mossèn Rafael Serra Abella: «una persona que forma part de la geografia de Cambrils». El recordo com a un home molt treballador i per damunt de tot una bona persona, obert a tothom. Se sabia el nom de gairebé totes les persones del nostre Cambrils de tota la vida. Em consta que, igual que feia son pare, regalava molt de pa a la gent pobre. Recordo a la família Cabré com a una família d’arrels profundament cristianes i directament lligada amb el forn Sant Salvador, una de les empreses actualment en funcionament més antigues de Cambrils.
Durant l’època de la Guerra Civil a Cambrils hi van haver persecució i destrossa d’elements religiosos, i una d’aquestes imatges va ser el Sant Crist de l’església parroquial. Acabada la guerra, l’avi del Joan, que es deia Salvador Cabré Bas (1916-1968), va pagar un nou Sant Crist. També son pare del Joan, el Salvador Cabré Budí (1916-1968) va pagar l’altar de Sant Salvador d’Hora, a l’ermita de la Mare de Déu del Camí. Als Cabré, durant el temps convuls de la guerra, també els hi van robar la màquina de pastar, pel que van haver d’obra el pa amb les mans. Aquella màquina de pastar era de la marca Jover, i acabada la guerra va ser recuperada per la Guàrdia Civil. La van haver d’anar a buscar en un forn de la zona de Lleida que no va poder demostrar-ne la procedència. Hi van anar amb un carro del mont-rogenc Josep Pascual Castellnou «Pepito» (1936-1980), que era germà de la meva mare.
El Joan Cabré Saborit, de qui parlem avui, va anar ampliant el negoci del forn de pa Sant Salvador, a uns nivells que els seus avantpassats no s’haurien imaginat. Es va casar amb la Josefina Prim, a l’ermita de la Mare de Déu del Camí i van fer el dinar al restaurant Eugènia, que era d’un de la família dels Gatell. Sons pares de la Josefina es dedicaven a la venta de vi al detall, i tenien botigues a Cambrils i a Miami (el de Mont-roig!). També va fundar el Càmping Joan l’any 1978, que actualment té tres estrelles i és un dels més reconeguts del país. El Joan Cabré m’havia explicat molts cops els seus projectes. Encabat quan els havia fet realitat me’ls ensenyava. També recordo que era difícil veure’l amb roba que no fos roba de treball, ja que sempre estava pendent de la feina. Jo penso que persones treballadores com ell n’hi ha poques i que la Generalitat de Catalunya li hauria d’atorgar a títol pòstum la medalla al Treball.
A Cambrils tothom pot explicar alguna anècdota del Joan Cabré. Jo al tombant dels anys 60 i 70 anava molt a Cambrils, i m’hi trobava amb el Josep Martí Nolla, que hi tenia la farmàcia, i el Josep Salceda Castells (1923-2011), que era corresponsal del Diario Español i cronista de Cambrils. El Joan no venia amb naltros ja que treballava, però sempre li feia el crit i teníem moltes converses. Estava al carrer de les Creus, i hi despatxava pa la Maria Saborit. Abans de casar-se amb mon pare també hi havia despatxat la Pilar Cabré Budí (1907-1990), que era germana de son pare del Joan.