Històries de Casa Boada: Carrer Unió
L’Òptica Budesca va arribar a ser la que tenia més assortiment a Tarragona. Fundada el 1897 per Antonio Budesca Llanas (1878-1933) primerament al carrer Unió 34, fins al 1934 que es traslladà al número 2. Van ser pioners en la instal·lació de publicitat estàtica a les carreteres, i encara ara se’n pot veure a la carretera de Santes Creus. Com que als anys 70 les ulleres eren cares, moltes persones les anaven a comprar a Andorra o Barcelona. Òptica Budesca va tancar el 2023, havent-hi passat tres generacions de la família Budesca.
Altres comerços del carrer Unió que vull esmentar són la perfumeria Micó, a la cantonada amb la Rambla, davant de l’Hotel Europa, la perfumeria Tous o Las Medias, que van posar en marxa el 1949 la Pepita Salvat (casada amb l’Alfredo Figueras, de Casa Figueras). A Las Medias hi va haver un incendi i després venien material que van poder salvar a preu de saldo, fet que va congregar cues. Recordo que en un balcó davant de l’Òptica Budesca hi havia un peu metàl·lic cromat molt bonic, per anunciar la consulta d’un callista (podòleg) que diria que es deia Francesc. A prop hi havia la rellotgeria Panadès, que lluïa un enorme rellotge metàl·lic. A la zona hi havia tres rellotges on poder mirar l’hora, el del Banesto de la Rambla, el de la casa de la Mitja Lluna i el de la rellotgeria, que era el que marcava l’hora més exacta. Sense voler anomenar tots els comerços, sí que vull recordar la botiga de música Banús i la camiseria Rión, que era el lloc ideal per anar-hi si volies una camisa bona. Allí també te la podien fer a mida. El carrer Unió va ser el nervi comercial de Tarragona, amb botigues de tot tipus: sabateries com La Mariposa, merceries, de roba de nadons, la farmàcia Sanromà, fundada el 1908 i que continua en funcionament amb un renovat disseny que connecta amb la farmàcia de sempre. Al costat recordo l’adrogueria Sanromà, que era un referent del ram.
Al carrer Unió hi va haver grans botigues de comestibles, l’estudi del fotògraf Canadell, Ràdio Tarragona, amb el seu gran auditori i estudis, el celler Teixidó, que venia vi de les botes, i hi havia qui s’hi duia l’entrepà de casa i feia un trago amb el porró. També recordo la llibreria escolar, que venia material escolar, còmics i llibres. També la ganiveteria Camilo Lamas, el darrer amo de la qual va morir d’accident d’aviació. Era molt esportista i sempre li deien que es mataria amb la moto, malauradament va morir pilotant un avió. Els magatzems Marsol eren coneguts com a Ca les Carmes i hi venien tota classe de roba. També hi havia un parell de pastisseries molt bones: la Mallorquina i la Palau. Avui ja no n’ha sobreviscut cap. Hi havia una botiga curiosa on et recarregaven i arreglaven els encenedors, ja que estava de moda lluir-los. També l’armeria Pons, consultoris de la Clínica Monegal, damunt de la papereria Reig Brunet.
També s’hi podien comprar plats, olles i cassoles. L’arròs abans es feia en cassola i brases, després ja va arribar el gas i la gran revolució van ser les paelles, per les que no calia patir per si es badaven. Al garatge Segarra hi havia l’empresa encarregada de la línia Tarragona – Bràfim i del microbús que anava de l’Hotel Europa a l’estació. Davant del garatge Segarra hi recordo la rellotgeria Anglès, amb un gran assortiment. També hi havia un pis on un home conegut com El Portugués hi arreglava màquines de retratar i rellotges. Allí hi anava sovint i recordo com des del balcó m’explicava que la fotografia faria un canvi radical, com ha estat. A Cal Portugués hi podies arreglar la càmera amb un preu assequible, i, si calia, fabricava la peça ell mateix amb un torn.
Al Chivite, davant de Ràdio Tarragona, hi recordo sobretot bosses de mà i maletes. El Chivite segueix a la Rambla Nova. Per acabar, vull anomenar el meu gran amic, Ramon Coll, que a ser l’empresari tèxtil més potent de Tarragona, amb diverses botigues. Amb el senyor Coll vam ser veïns, companys de mili i fins que va morir ens vèiem cada dia. Les botigues Coll van vendre teixits de divers tipus, cortines i catifes. Ell havia nascut a Valls i estimava Tarragona amb bogeria. Tenia un gran arxiu fotogràfic sobre la ciutat, ja que també era col·leccionista.