Històries de Casa Boada: Coses light

Recordo quan als anys seixanta estava a Casa Boada i la clientela ho demanava tot molt més potent que ara. Quan demanaven vi bo volia dir un vi fort, de 13 graus per amunt i normalment del Priorat, de Salomó o del Padró. El vi del Sindicat de Nulles en aquell moment va anar de baixa ja que no estava molt filtrat, malgrat va ser el primer vi que vam despatxar a Casa Boada i el recordo com un vi molt natural i molt bo, però que feia una mica de solatge quan el tiraves al got. Abans el vi el bevíem en un got, després es van posar de moda les copes.

El cafè havia de ser cafè cafè. I els qui no el toleraven prenien cafè del repàs o malta. Sobre això del cafè cadascú té el seu gust particular i recordo que la Pilar Cabré Budí sempre deia «el cafè ha de ser fort com un dimoni, calent com un infern i dolç com un àngel». Se servia molt de licor a dojo, ja que era més econòmic i això permetia beure més. Els entrepans eren abundants i bons. El pernil salat era pernil salat i el feien les tocineries de Tarragona, i els formatges eren bons formatges. Per al pa amb tomaca utilitzàvem pa amb gust de pa i tomacons de penjar. L’oli era d’oliva. D’aquests productes se’n troben encara.

La ciència cada cop detecta més malalties i els refrescos ja no porten tant de sucre, o alguns són zero. Ara, si realment volem una beguda light, aquesta és l’aigua. Per bé o per mal cada dia es priven més del sucre. Jo encara recordo quan de jovenet menjava pa amb vi i sucre. En aquella època jo havia sentit a dr que el sucre reforçava els ossos. Era una època en la que els xiquets bevien kina, la més popular era la Kina San Clemente, una beguda amb alcohol i sucre. El jovent creixia sa, i si no estava massa fi fins-i-tot a les escoles se li donava una culleradeta d’Aigua del Carme amb sucre. Avui no només es veu limitat el sucre dels aliments, la sal va pel mateix camí. Amb lo bones que eren les arengades, un menjar de luxe del poble treballador. Amb un parell d’arengades i uns alls, una bona tomaca i oli són generacions que s’han llepat els dits sense pair massa per la pressió arterial i d’altres mals.

Els xiquets bevien molta llet condensada, que també és rica en sucres. Se la posaven al pa o se la menjaven a cullerades directament del pot, ja que era com una llepolia. La llet condensada en aquella època era una cosa molt moderna i va ser la gran moda de la meva infantesa. La llet condensada al bar la fèiem servir pel bombó, que és un cafè amb llet condensada. Alguna vegada al bar havia despatxat entrepans de llet condensada, en pa de barra ja que en una llesca de pa la llet condensada pot caure pels forats. Aquest entrepà no estava a la carta, però abans se’n feien molts que no estaven en cap carta ni pissarra, però algunes famílies que venien al bar havien arribat a demanar aquest dolç entrepà per als seus fills petits.

Pel que fa a l’oli recordo que teníem oli d’oliva, de sansa, de soja i de gira-sol i que es venia a les botigues de queviures mitjançant una bomba que servia per mesurar l’oli. El més venut era l’oli d’oliva i després el el soja. Ara tot això també ha canviat, a més cada productor l’envasa i ven amb la seva marca. Són indicatius que ens poden fer veure que el paladar del públic ha canviat. Una cosa similar passa amb el pa, del qual ara se’n pot menjar molt tipus i fet amb diverses farines, fins-i-tot sense gluten. Hem entrat a l’època dels aliments light, del cafè descafeïnat, de la llet descremada, la margarina i de tantes coses baixes en calories.

John Stith Pemberton (1831-1888) va inventar una beguda «estimulant i vigoritzant», la Coca-cola. Quan van portar les primeres Coca-coles al bar recordo que el meu avi, l’Eduard Boada Pallarés (1882-1965) en va fer un glop i va dir: «D’això ja n’he begut per tota la vida! Sembla una medicina!». L’avi Eduard era una persona seriosa, abans de venir a Tarragona havia treballat tota la vida de pagès, havia estat alcalde Nulles del 1915 al 1917 i va ser un dels fundadors del Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Sant Isidre. Però no li va agradar la Coca-cola! El meu pare també la va tastar i no va augurar-li massa futur, però va dir que n’agafaven una capsa per provar de vendre-les. El repartiment es feia amb un camió que en donava de mostra als bars, perquè les tastessin. A partir d’aquí, per cortesia, en vam comprar una caixa, i així va començar la història de la Coca-cola a molts bars tarragonins. La beguda americana va triomfar i va arribar un moment que a Casa Boada vam despatxar gairebé tanta coca-cola com cervesa.

L’anomenada «xispa» de la vida va acabar conquerit el món i la recepta es guarda com un tresor en una caixa forta. Però passen els anys i el públic demana que sigui sense sucre, sense cafeïna... tot en pro de la salut. I després veiem d’altres begudes, com els sucs, amb la frase «sense sucres afegits», que vol dir que porta el sucre de la fruita però no n’hi han afegit de més. L’altre dia al supermercat veig un pot de préssec en almívar sense sucre. Vaig comprar-ne un pot i era molt bo,però l’almívar sense sucre sona estrany ja que sempre s’ha fet així. Qui sap com ho hauran fet, però a nivell tradicional hi ha sistemes, com posar una fulla de llorer. Capítol a part seria la brioixeria industrial, tan volguda pels xiquets. Ningú la recomana, però se’n menja molta. Avui també podem menjar gelats sense sucre, d’aquesta gamma el que trobo que té una qualitat molt potent és el de torró de la Sirvent, que ajuda a fer millor la vida de les persones que no poden menjar sucre, igual que les orxates sense sucre de Gabri Olivier.

Abans fumar estava ben vist, es feien anuncis i es venia tabac de tot tipus a tothom. Farias, Ducados, Bisonte, Celtas cortos, picadura, molt tabac de les Canàries, el Rex o el 46, entre d’altres. Després els tabacs americans, com Marlboro, Winston o Camel que feien una publicitat que arribava al jovent, amb esportistes inclosos. La ciència va acabar constatant que el tabac és dolent per a la salut, pels pulmons, i va començar una campanya per fer-nos veure que fumar és dolent, retirant-se la publicitat i crenat-se els actuals espais per a fumadors. Capses de cigars i sobre tot d’havans es repartien als casaments quan arribava l’hora del «cafè, copa i puro». Les coses van canviant i avui molta gent ha anat deixant de fumar, i fins-i-tot les bombetes són de baix consum. Thomas Edison quedaria parat si veiés tots els avenços, però també si veiés el preu del kilowat. Sigui com sigui la lletra de la «Verbena de la Paloma» no anava gens desencaminada quan deia allò de que «las ciencias avanzan que es una barbaridad». I aquests avenços també s’han traslladat a l’esperança de vida. Vivim més anys de mitjana, malgrat si llegim la lletra petita dels prospectes dels medicaments ens podem espantar de tantes contraindicacions.