Alcaldes democràtics de Tarragona

El senyor Josep Maria Recasens Comas (alcalde des del 1979 al 1989) va ser el primer alcalde democràtic després del franquisme, i més enllà de la feina d’alcalde ens va llegar un seguit de llibres sobre la història de Tarragona. Va ser una persona que tenia fama de tenir caràcter sec i que tocava de peus a terra. Treballar a les oficines del Nàstic li va permetre conèixer molta gent. Era una persona estimada. Jo recordo que li preguntava històries de la ciutat. Un dia quan anava camí de l’Ajuntament li vaig preguntar si sabia alguna cosa d’Eutiches, que va ser el primer esportista del qual se’n té referència a Tarragona, del segle II dC. En un moment, el Josep Maria Recasens es va aturar i em va començar a explicar la història de l’Eutiches, que avui és un dels gegants del barri del Miracle.

Quan el senyor Josep Maria Recasens va accedir a l’alcaldia teia dos problemes grossos: l’aigua salada i l’aparcament. Va ser qui va fer l’aparcament del Saavedra, que va servir per alleugerir aquest problema, que amb els anys ha anat a més. Va ser un alcalde popular que coneixia molt Tarragona. Quan parlava, la seva paraula era llei i els seus consells eren de veritat. Jo el veia com a una persona austera. No gastava un cèntim de més. Per a mi va ser un alcalde bo i va aconseguir solventar el tema de l’aigua salada. Avui ja ningú se’n recorda d’agafar les garrafes per anar a omplir-les a l’Oliva. Les persones que hi anaven a peu amb les garrafes acabaven mortes. Més tard es va construir una altra font d’aigua potable a l’aparcament del cementiri. Siguent alcalde havia vingut algunes vegades a esmorzar a Casa Boada, acompanyat del senyor Hermenegild Borràs, del Port de Tarragona. Diuen d’ell que apagava els llums encesos de l’Ajuntament per no gastar.

Nadal: l’alcalde de les obres

Joan Miquel Nadal i Malé (alcalde des de 1989 a 2007) va ser qui va fer més obres a la ciutat. Una va ser el canvi d’emplaçament de la Font del Centenari, que ara funciona com a una rotonda. També vull destacar la via William J. Bryant, que és molt útil pel trànsit a la ciutat, o la remodelació de la Rambla fins a la zona del Joan XXIII. Es van fer tantes obres que fins-i-tot alguna va punxar, em refereixo a l’aparcament intel·ligent de davant de l’antic Escorxador de la Part Alta. De totes maneres, si valorem el seu mandat en conjunt veiem com la tasca que va fer per Tarragona ha estat positiva. Va lluitar perquè el restaurant del Fortí de la Reina no tanqués i, de fet, mentre va ser alcalde així va ser.

Durant el seu mandat es va canviar el model de Carnaval, que abans era més satíric i ara més de plomes i lluentons. Això és qüestió de gustos. Amb el senyor Nadal hi he tingut algun contacte i he de dir que em feia respecte i que és una persona molt intel·ligent. Diria que el primer cop que hi vaig parlar va ser a les festes del Miracle, quan em va donar una placa ja que hi havia fet diversos còctels. La veritat em va fer una gran il·lusió. Un dia, quan ja tenia Casa Boada tancada, em vaig trobar pel carrer el seu fill Dídac i em va dir que un dia son pare vindria a fer un cafè. I així va ser. Vam tenir una conversa molt agradable i li vaig mostrar una carta que em va enviar, que encara la tinc penjada al bar, on m’agraeix la col·laboració a les festes. Va somriure i em va dir que, efectivament, la signatura era la seva. És el darrer cop que hi vaig parlar. El seu fill Dídac és una persona extremadament amable, és un altre llegat de la família i penso que a Tarragona és estimat.

Ballesteros impulsa el Carnaval

Josep Fèlix Ballesteros Casanova (alcalde des de 2007 a 2019). El vaig conèixer quan encara no era conseller. Va ser un dels joves que va impulsar la posada en marxa del Carnaval i l’ànima de molts temes culturals i esportius. Fou la mà dreta de l’alcalde Recasens. Ja sent alcalde, quan jo vaig estar molt malalt recordo que em va venir a visitar a casa, portant-me alegria. El senyor Ballesteros és una bona persona i encara ara recordo quan em va donar el diploma al Mèrit cultural. La veritat és que sempre tenia un caramel per a animar-me. També recordo quan es va inaugurar el Mercat Central la il·lusió de la senyora Elvira Ferrando amb el rellotge carilló que ha estat una cosa que els tarragonins hem vist amb bons ulls. Gràcies a això podem escoltar dos cops al dia el pasdoble Amparito Roca, himne oficiós de Tarragona.

També recordo el dia en què Josep Fèlix Ballesteros va lliurar el pin de la ciutat al cronista Josep Maria Sabaté Bosch, ja que l’acte es va dur a terme a Casa Boada. Aquell dia també van venir periodistes, entre els quals el director del Diari de Tarragona, Josep Ramon Correal. Cada cop que hi havia eleccions venia amb el seu equip i jo els hi preparava un esmorzar humil però amb coses d’aquí, com el pa amb tomaca, la botifarra d’Alforja, llangonissa, alguna arengada, pernil i vi de Bràfim, de la casa Padró, que és el que gastàvem al bar. Naltros som de Nulles i Bràfim i Nulles toquen, pel que sempre despatxàvem aquest vi.

També recordo el dia que van trucar a la porta i eren els de la televisió TAC12 que em deien que tenien una sorpresa. Mentrestant vaig començar a rumiar quina sorpresa deuria ser, la loteria no em podia haver tocat ja que no jugo. Aleshores van tornar a trucar a la porta i eren el senyor Ballesteros i la senyora Begoña Floria, acompanyats del senyor Xavier Gonzàlez. Em comunicaven que m’havien escollit pregoner per a les Festes de Santa Tecla. No ho esperava. Jo estava fatal de salut, i el dia del pregó gairebé no em podia moure. Però vaig estar molt content. L’alcalde Ricomà i tota la gent que fan possibles les Festes es van portar molt bé. Vaig veure d’aprop la feina impecable de la Montserrat Pascual de protocol, que em va cuidar molt. La cosa no deuria sortir malament ja que la gent aplaudia!

Ricomà: el pregó, al balcó

Al senyor Pau Ricomà Vallhonrat (alcalde des de 2019 a 2023) ja el coneixia d’abans de ser alcalde, ja que havia vingut alguns cops a esmorzar a Casa Boada. Però el primer contacte que vaig tenir amb ell com a alcalde va ser arran del pregó de les Festes de Santa Tecla del 2019. Es va portar molt bé amb mi, com he dit tenia problemes de salut i em costava caminar. Sortir al balcó a saludar amb la bandera de la ciutat al costat de l’alcalde per després fer el pregó va ser un honor. També poder escoltar els trompeters senyors Torné i Gual des de tant aprop. Hi vaig trobar a faltar el senyor Ballesteros, que va ser el qui em va nomenar. L’alcalde Ricomà va tenir una idea genial, que va ser la de fer el pregó des del balcó. Això va ser lo millor, ja que a la sala de plens el públic no hi cap. D’aquesta manera el poble i el pregoner es poden veure, i la veritat és que vaig veure moltes cares amigues des d’allà.

Al senyor Ricomà li va tocar gestionar tres crisis importants: el 2020, la dels desperfectes del temporal Glòria, l’explosió d’Iqoxe i la crisi de la Covid. L’alcalde Ricomà va tenir un gran detall amb mi, i és el que l’Ajuntament em proposés per a la Medalla al treball Francesc Macià. Es va aconseguir gràcies al suport de moltes persones, entre les quals vull destacar la senyora Sofia Moya Pereira. La medalla me la va lliurar el president Pere Aragonès i el conseller Roger Torrent al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Em vaig sentir molt ben acompanyat, i entre les persones que van venir hi havia l’alcalde Pau Ricomà, la directora dels Serveis Territorials d’Empresa i Treball, Sofia Moya, i el delegat del Govern a Tarragona, Àngel Xifré. És una medalla que em feia il·lusió ja que si alguna cosa he fet a la vida és treballar de forma humil. I també em vaig sentir molt honorat per les persones, entitats i institucions que van signar.

Viñuales pare, barman com jo

Rubén Viñuales Elías és l’alcalde des de 2023. D’ell només puc dir que em consta que son pare també era barman com jo i que com a persona se’l veu molt maco, intel·ligent, agradable i proper al poble. Hi vaig parlar el dia de la inauguració de la botiga renovada de l’Abacus Tarragona, ja que em va venir a saludar i em va dir que un dia podríem anar a esmorzar. Amb anterioritat hi havia parlat quan em van lliurar el premi del II Fòrum Comerç Tarragona l’any 2019, però encara no era alcalde.