Europa ens mira, nosaltres sembla que no
Després de les eleccions europees toca reflexionar sobre el panorama polític que se’ns està quedant, però no tot seran males notícies, i és que a Tarragona estem de celebració; per fi direm adeu al ‘mamotreto’
Ja heu superat els resultats de les eleccions europees? Heu seguit una mica com està el pati i el mapa del terror que s’està començant a dibuixar a Europa? Bé, la veritat és que fa temps que la ultradreta ja està avisant, però sembla que tot i veure-li les potes, les orelles o inclús la boca al llop continuem esperant a veure com acaba el conte, però ja us asseguro que el «i van ser feliços i van menjar tots anissos» no serà.
Entre altres molts factors, suposo que el cansament de la ciutadania amb la classe política i l’overbooking d’eleccions també han ajudat a la baixa participació que hi ha hagut a Catalunya. Allò «d’Europa ens mira» ja ha passat de moda, ara ni tan sols la mirem nosaltres, però crec que és normal. Dins d’aquest cansament volem alegries i no pensar ni discutir. Volem que l’únic que ens posi de mala llet sigui l’àrbitre, perquè sí, ara mateix, gran part dels tarragonins i tarragonines estan pendents, d’una manera o una altra, del Nàstic.
La veritat que últimament estic descobrint que molts dels meus coneguts i inclús amics, tenien una passió grana amagada i que ara han decidit explotar. Suposo que a l’equip li agradaria omplir l’estadi i sentir aquest suport cada partit, però és normal que la gent recuperi la il·lusió quan creuen que és possible guanyar, que és possible pujar. Al cap i a la fi, és el que el club vol en aquests últims partits, però crec que és la ciutadania la que necessita poder celebrar alguna cosa i més, algun èxit que senti com a seu. Aquest sentiment tarragoní que ens floreix amb cada Amparito Roca.
I pensant amb el Nàstic he entès encara més la indiferència i cansament pel panorama polític i és que això de Fins al Final crec que es queda al futbol, i la il·lusió de creure en les promeses d’alguns polítics i polítiques no crec que es recuperi ni amb tots els ascensos del món.
Dit això, tant de bo puguem celebrar ben aviat l’èxit del Nàstic i que cap partit d’ultradreta ens digui que s’ha acabat la festa. Més enllà del futbol, també tenim motius per celebrar a Tarragona aquests dies i és que l’Ajuntament ha anunciat que està previst pel 2025 l’enderrocament de la plataforma del Miracle. La veritat que jo li havia agafat una mica d’estima, crec que també forma part de la ciutat, una construcció mal feta, que no ha estat funcional i que, òbviament, ha suposat una bona inversió de diners? Crec que podríem fer un 1,2,3 a la tarragonina. Quants espais o projectes tenim sense poder donar-los ús arran d’una mala gestió? Un, dos tres, responda otra vez...
En fi, tot i aquest afecte, me n’alegro que per fi s’hagi desencallat aquest tema i ens puguem oblidar del «mamotreto». Passa com Ciutadans, la intenció podia ser bona, però ja fa temps que no té cap sentit que segueixi.
I després de tanta celebració i abans que arribi Sant Joan, només volia recordar-vos que hi ha gent que ho passa molt malament amb els petards i també molts animals. Qualsevol és lliure de poder celebrar la revetlla com vulgui, però sempre està bé tenir una mica de consciència i empatia i almenys si has de tirar petards, fes-ho en espais on creguis que no faràs mal. No és el primer any que usuaris de pipicans hem de demanar que no tirin els petards just al costat. Sembla que siguin coses de sentit comú, però recordeu com està Europa, sembla que no anem sobrats.