Europa ens mira i tant de bo ens canti una cançó

No soc una eurofan, però sí que m’agrada seguir el festival d’Eurovisió cada any. Aquest en concret, però, ha estat dels que menys he vist. Pels que no us interessa o no teniu ni idea, us poso en context molt ràpid. Eurovisió és el festival de la cançó d’Europa, tot i que també participen Austràlia, Regne Unit o Armènia, entre d’altres. Damunt un escenari, els diferents països competeixen amb un tema escollit prèviament. A Espanya, s’elegeix aquest representant a través del Benidorm Fest, un petit festival on participen diferents artistes defensant la seva cançó per representar al país. Amb la votació popular dels espectadors, popular que no gratis, la del públic demoscòpic, que ningú sap qui són, i la d’un jurat professional, entre els quals estava Carlos Baute, es decideix el guanyador/a i, per tant, la persona que representarà a Espanya a Eurovisión.

Fetes les explicacions, el Benidorm Fest es va celebrar fa una setmana i va escollir com a cançó guanyadora Zorra de Nebulossa. Estic segura que heu escoltat algun tros d’aquesta cançó o algun comentari sobre la seva elecció. I jo no podia no parlar-ne perquè em sembla molt interessant tot el que aquest tema ha provocat.

A mi m’agrada la proposta, tot i que crec que Chanel és de les millors artistes que han anat al festival, em vaig quedar amb ganes de veure a Rigoberta Bandini espantant Europa amb les seves tetes. I ara, amb Nebulossa, tenim una oportunitat de transmetre un missatge que crec que alguns i algunes no han acabat d’entendre o igual no volen que surti d’aquí.

«Si salgo sola soy la zorra. Si me divierto la más zorra. Si alargo y se me hace de día. Soy más zorra todavía». Aquesta és una part de la lletra de la cançó. Com veureu, posa ritme a una de les reivindicacions més clàssiques i simples del feminisme i ho fa en veu d’una dona de 55 anys que segurament ha hagut d’escoltar moltes vegades aquesta paraula. He remarcat els anys de María Bas, perquè també ha estat objecte de crítica. Com si fos massa gran per cantar aquesta cançó o per representar a Espanya quan crec que és un exemple perfecte de què l’empoderament no té edat i que mai és tard per donar-li la volta a una paraula que sempre te l’han escopit. Ara, Nebulosa ha aconseguit canviar un insult per una cançó i segurament, no sé si un himne, però segur que serà un lema pel moviment feminista. I és que quan una diu amb aquesta força i ironia un insult que mai hauria d’haver existit, anul·la el seu efecte i posa lletra i melodia a la rèplica d’aquelles a les que els hi continuïn dient zorras.

El que més m’ha agradat és com moltes persones de la part, diguem-li, conservadora, han sortit a criticar aquesta proposta i la seva expressió barroera. M’ha encantat que moltes de les crítiques es responen soles a la cançó, que us recomano escoltar. Però el que més m’agrada de la cançó és just una de les crítiques més comunes. «Això abans no passava» o «com ha canviat el festival i la indústria». Ai si de veritat estigués canviant tot, però a poc a poc ho anem aconseguint. Inclús alguns/es es pensaven que no ens deixarien anar amb Zorra a Eurovisión. Un festival que accepta que participi un país com Israel, creieu que tindrà problemes per això?

Les coses canvien i també estem de celebració a Tarragona. Per fi, l’Ajuntament va anunciar que a partir de l’any vinent, la comparsa guanyadora del Carnaval podrà elegir si regna amb un rei o una reina. Sens dubte, un èxit de la lluita del món carnavaler del qual me n’alegro moltíssim. Ara toca revisar el tema de la concubina i ja seria perfecte. Com veieu, entre Zorra i la reina de Carnaval, les feministes estem contentes, és tan difícil i dur el camí, que qualsevol petita victòria s’ha de celebrar. Ara, el següent pas, ja que crec que ha quedat clar que ‘zorra’ no ha de ser un insult, toca fer una sèrie, això sí, una mica menys atrevida que la del Zorro, millor sense fuet ni antifaç, tot i que sense això es perdi l’audiència «conservadora».