Els secrets del primer concurs de castells

«Desde mig matí del passat diumenge ja es notava una animació extraordinaria en els carrers de la veina Tarraco. Animació que anava augmentant a mesura que transcurria el mati fins a arribar el seu punt algid a les 3 de la tarda amb l’arribada dels trens especials de Vilafranca i Valls i d’una munió d’autos i autobusos de les ciutats i pobles». Així començava ‘El Temps’, un setmanari de Valls, la seva crònica del dissabte 8 d’octubre de 1932 sobre el primer concurs de castells de Tarragona, celebrat el diumenge abans, dia 2, just ara fa 90 anys. Aquest text i altres es reprodueixen en la seva grafia original.

Segueix ‘El Temps’: «La plaça oferia un bell aspecte amb les esgraoneries plenes de milers d’entusiastes dels Xiquets. Quants? No hi ha manca persona avesada en fer calculs d’aquesta naturalesa que fexés en 12 o 14 mil els espectadors».

La xifra real d’assistents va ser de 6.000 persones. El primer concurs de castells de la història va ser un èxit de públic, tot i que no va poder-se evitar la polèmica castellera. Ni la política.

Trenta anys abans, el 1902, s’havia celebrat el «Concurs Regional dels Nens de Valls» a Barcelona durant les festes de la Mercè, però més que un concurs va ser una exhibició emmarcada dins d’un programa de proves atlètiques. El «concurs» el va organitzar la Federació Gimnàstica Espanyola, tal com explica Jordi Jaria al seu llibre Història dels Concursos de Castells.

Escriu Jaria: «S’hi van presentar les dues colles aleshores existents, la Vella i la Nova de Valls, agrupacions que havien protagonitzat gairabé en exclusiva l’eclosió i el progrés dels castells i que, aleshores, iniciaven una franca decadència». Va guanyar la Vella i es va emportar 150 pessetes per fer el millor castell: el tres de set aixecat per sota.

El 1932 hi van participar quatre colles: les dues de Valls i les dues de Tarragona (la Vella i la Nova). Els Castellers de Vilafranca encara no existien. Havien estat convidades les tres del Vendrell (els Nens, els Caneles i els Mirons), però aquestes tres van rebutjar participar per la detenció, per motius polítics, del pagès i sindicalista vendrellenc Pau Padró. La política va ser present així en el primer concurs casteller. Actualment les reivindicacions independentistes hi són presents.

La decisió de les colles vendrellenques no va agradar a la premsa. El ‘Diari de Tarragona’ els hi va retreure, el 4 d’octubre, que «volgueren fer del Concurs una mena de coacció política i, a fi de comptes, ells més que ningú en resultaren perjudicats, car tenien segurs alguns premis importants».

No va ser l’única polèmica. El fet que la plaça de braus fos el lloc seleccionat no va agradar a la persona que havia estat escollida per presidir el jurat, Albert Bonet. En un article publicat el 23 de setembre de 1932 en un altre setmanari vallenc, La Crònica de Valls, va escriure: «No és possible que els castells a la plaça de braus siguin tan alts i tan ferms com a la plaça de la Font o la de les Cols, perquè els mancarà l’ambient popular que els anima, i els braços, i el cossos que els serveixen de coixí si es desplomen». La cita la recullen Jordi Andreu i Jordi Suriñach al llibre ‘25 edicions del Concurs de Castells de Tarragona’.

Bonet va renunciar a presidir el jurat i els organitzadors el van substituir pel músic vendrellenc Pau Casals, un apassionat dels castells, tal com es detalla a l’interessant documental ‘El somni de Pau Casals. 25 edicions del Concurs de Castells’, elaborat per Toni Xou i Raquel Sans.

El proper dimarts, 27 de setembre, l’Ajuntament de Tarragona i el Concurs de Castells homenatjaran Pau Casals a la seu del museu dedicat al geni a la platja de Sant Salvador, al Vendrell.

Tant el ‘Diari de Tarragona’ com ‘El Temps’ van aprofitar que el concurs se celebrava a la plaça de braus per comparar els castells amb les curses de braus. El ‘Diari’ augurava el 5 d’agost que «el nou espectacle provocarà una gran afluència de forasters de les veïnes comarques, desitjosos de presenciar una festa més bella, més noble, més nostra i potser més emocionant que altres espectacles de la plaça de braus, sense oferir aquell caire tràgic que tan odiosos els fa humanament».

‘El Temps’ apuntava el 8 d’octubre: «No podem per menys que fer observar una paradoxa. La plaça de braus, la seu de l’espectacle genuinament castellà, servint de marc a l’espectacle català per essència, dels Xiquets, que són l’expressió més gràfica de la fortitut, l’ardidesa i l’enlairament d’ideals de la raça catalana. Els mantells virolats, les pintes altes, els cordobesos d’ales amples i les paraules groixudes i cíniques susbtituits per homes i dones no tant estridentment habillats, pero amb un entusiasme sà, i no artificial i cridaner com el de les curses de braus».

Des que es va anunciar el concurs, a mitjan any, l’expectació va anar creixent. «No es parla d’altra cosa arreu de la ciutat que del proper concurs de castellers. L’espectació és gran a Tarragona, però ho es més encara als pobles de les comarques veïnes on l’afició castellera ha arribat ara a un punt, que voreja ja la passió i en certs moments el deliri», deia el ‘Diari de Tarragona’ el 9 de setembre.

Per promocionar el Concurs més enllà de Tarragona, es va tenir una iniciativa: «Ha tingut un èxit insospitat l’idea de l’execució d’un castell anunciador del Concurs de Castells en forma de un pilar de quatre, que porta un home vestit en forma escaient, sobre les espatlles per medi d’un enginyós dispositiu. Vist a certa distància, i precedit pels grallers, dóna la sensació real d’un castell que camina i són molts els que així ho creuen, fins que, en apropar-se, hom descobreix el truc», explicava el ‘Diari’ el 25 de setembre. Hi ha constància que el cartell caminant va estar a Barcelona i a Sitges.

Diversos comerços de Tarragona van aportar diners per finançar el Concurs. A 25 de setembre de 1932 s’havien recollit 5.000 pessetes, segons el ‘Diari’ del mateix dia: «Creiem que això serà prou per demostrar la injustícia que cometen aquells que parlen de que Tarragona és un poble apàtic i incapaç de cap acció desinteressada en bé de la població». Hi ha debats eterns, com el de la passivitat i la manca d’empenta de la societat pelacanyes i, sobretot, dels seus polítics.

La Colla Vella de Valls guanyà el Concurs i es va emportar 3.000 pessetes, seguida de la Colla Nova de Valls (2.000), la Colla Vella de Tarragona (1.250) i la Colla Nova de Tarragona (750 pessetes). La polèmica també va ser potent per les bases del concurs i la valoració dels diferents castells. Es van modificar diverses vegades abans i el mateix dia del concurs. Entre els castells que es van poder veure hi havia el tres de set, el quatre de set i pilars de cinc.

La tornada a Valls de la Vella fou espectacular. Així ho descriu ‘La Crònica de Valls’ del 8 d’octubre: «En arribar a Valls el tren especial que conduia a la colla vella era esperat per una immensa multitut que vibraven d’entussiasme. En entrar el tren a agulles, una orquestra tocà un pas doble mentre alguns castellers que havien arribat abans aixecaven un castell. En entrar al vestíbul el cap de colla Rabassó amb la copa esclatà una ovació i uns visques. El passeig de l’Estació anava d’ampla a ampla. Era una veritable manifestació castellera».

La de 1932 va ser una celebració molt merescuda. Tant de bo que el proper diumenge 2 d’octubre una altra colla tarragonina commemori amb la victòria els 90 anys del primer concurs.