El POUM, les estacions i la CLH

La confecció i la tramitació del POUM (Pla d’Ordenació Urbana Municipal, abans conegut senzillament com a Pla General), a més de la dilatada tramitació, ha sofert un enorme entrebanc: el recurs interposat per la CLH, Compañía Logística de Hidrocarburos (abans Campsa). L’aplicació d’una sentència del Tribunal Suprem obliga a revisar-lo de cap a peus.

En aquesta situació, prou compromesa, el nostre consistori té poc o gens de temps per enllestir el POUM dins el seu mandat. Ens consta que ho està intentant: un equip (almenys de quatre arquitectes) hi està treballant intensament.

Dins els continguts del renovat POUM, fa pocs dies, el regidor d’Urbanisme ens va sorprendre amb una proposta inèdita: suggerir no un emplaçament per a una nova estació de ferrocarril, sinó dues.

Se sap de sempre que l’estació de la ciutat no té una bona ubicació. No és que no sigui bona, és que és dolentíssima. El tren encercla la ciutat per la façana marítima, que mai no s’ha pogut desenvolupar amb normalitat. Les possibles alternatives i les crítiques més dures comencen als inicis del segle passat, i encara no s’han acabat.

Les propostes han estat variadíssimes. L’arquitecte municipal Pujol va proposar l’estació al nord del centre urbà, més o menys on ara hi ha el Campus Sescelades. L’arquitecte Monravà, als anys quaranta, davant de l’Escola del Miracle. A finals del segle XX, una atrevida proposta promoguda pel Port (arquitecte Pérdigo), malgrat ser moderadament possible, no es va materialitzar. El mateix que va passar amb la proposta de l’Ajuntament, força més atrevida, presentada pocs temps després (alcalde, Nadal, arquitecte Bofill). Totes aquestes teòriques estacions presenten colossals soterraments i ocultacions de les vies, amb costos elevadíssims que n’han frenat l’execució.

Les dues propostes actuals, com ja sap tothom, són: posar l’estació a la plaça Imperial Tarraco o a l’Horta Gran.

La plaça sembla un bon lloc a priori: cèntric, ben connectat amb l’estació d’autobusos, intermodalitat eficient, de la qual es parla molt però que no trobem gaire sovint (de fet, gairebé mai). Deixem de banda les enormes obres de soterrar el tren fins a la plaça, que està a la cota 14, molt baixa, propera a la capa freàtica. Una feinada per als enginyers.

Així com la plaça és una situació possible, salvats els costos materials, l’Horta Gran no s’ha de destruir. La tenim oblidada, però és una reserva verda d’alta qualitat. Conserva la xarxa de reg centenària; molts dels horts estan en funcionament (ni que sigui amb ocupacions al límit de la legalitat); va ser el rebost de la ciutat. Al segle XIX s’hi va construir la mina ‘la Protectora’, que aportava aigua al Rec Major, amb conductes que travessen el riu Francolí. El 1962, en complir-se el centenari de la mina, es va fer un elegant monument commemoratiu que encara es conserva. La peonada popular que es va organitzar per Sant Silvestre, unes quantes vegades, sortia de l’església de Sant Llorenç per acabar a la mina.

Seria un destí molt més digne i escaient que formés part de la mai acabada Anella Verda, i no pas omplir-la amb l’estació. No cal dir que, en cas d’executar-se, requeriria descomunals obres de soterrament i drenatge, pel fet d’estar tan propera al Francolí.

Resten dues objeccions i una proposta.

Objecció 1. La connexió de les estacions amb la del Camp de Tarragona no sembla prioritària. Recordem que, per ara, és l’única sortida que tenim els tarragonins amb el llarg recorregut. Tema sense resoldre, és urgent i important.

Necessitem transport fiable per arribar a l’estació de l’AVE. Segur, puntual, confortable: talment com el metro de Barcelona, ja m’entenen.

Objecció 2. Estic ben sorprès, i no soc pas l’únic, que el nostre Ajuntament ens faci dues propostes. Aparentment, haurien de tenir ben clar quina és la més òptima. Sembla que hi hagi inseguretat dels gestors de la ciutat, la qual cosa ens genera desconfiança.

La proposta: en la mateixa presentació de les dues estacions, el regidor va anunciar la rehabilitació del polígon industrial Francolí. Els usos previstos són d’habitatge i de petita indústria. Es parla de connectar amb el Barri del Port amb dues passarel·les de vianants, per damunt el riu.

Per què no s’hi posa la nova estació? Les vies són a la vora; els barris de Ponent, al costat mateix; la facilitat de connectar amb el Barri del Port, immediata, perllongant amb un pont el carrer Reial.

Es donaria una nova i gran utilitat als terrenys de la CHL, abans Campsa, la qual, tinguem-ho present, ha endarrerit greument l’aprovació del POUM, amb tot de complicacions i perjudicis que potser encara no s’han superat del tot.

Ben segur que remodelar el polígon és una empresa de cost elevat. Però aquesta proposta, o les que ha fet el regidor, no serà possible sense aportacions econòmiques de les administracions superiors, les que siguin. Els tarragonins tots sols no ho podrem pagar.

Estaria bé que aquesta vegada la solució prosperi.