El Camp i l’Ebre han rebut 81 milions dels fons Next Generation

El Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre han rebut a aquestes alçades 80,9 milions d’euros procedents del fons Next Generation. La meitat, 45,1 milions, han anat destinats a 85 corporacions locals. Els centres de recerca i formació han aconseguit 16,5 milions, més que un teixit empresarial que, mitjançant 275 companyies, podrà disposar de 13,5 milions, una tercera part del que s’ha dirigit al sector públic a la província.

Aquest balanç el va difondre ahir Aleix Cubells, director general de Fons Europeus i Ajuts d’Estat de la Generalitat de Catalunya, en un debat col·loqui titulat ‘Fons Next Generation, una oportunitat per millorar el present i salvar el futur’. L’acte, celebrat a la sala Victoria Climent del Diari de Tarragona, va ser el quart dels cinc col·loquis que el Diari ha organitzat amb el suport de la Generalitat per tractar alguns dels temes estratègics que afecten la societat tarragonina. També hi van participar Miriam Pérez, directora de l’Àrea de Fons Europeus Catalunya a PwC España; i Octavi Bono, coordinador dels projectes transversals, Next Generation Funds de la Diputació de Tarragona.

El debat, moderat per la directora del Diari, Núria Pérez, va servir per radiografiar l’estat del fluxe de recursos que arriben a les comarques de Tarragona des de Brussel·les, un estímul econòmic sense precedents. La trobada també va servir per diagnosticar algunes de les qüestions pendents com l’agilitat, la dificultat per trobar les convocatòries més adequades per a cada aspirant, el baix nivell d’execució o el difícil encaix d’alguns projectes en l’ingent i complex desplegament dels fons de la UE. Cubells va dir que «mobilitzar 140.000 milions en només tres anys és un repte majúscul»: «No era fàcil. Es van generar moltes expectatives i ara la realitat ens està dient que no és així».

L’agulla en un paller

Un dels principals problemes rau en la pròpia magnitud del projecte, que té l’objectiu de modernitzar l’economia mitjançant intervencions que fomentin la digitalització, la sostenibilitat, la transició ecològica o la cohesió social. «Hi ha una gran quantitat de convocatòries i trobar la que més convé és buscar l’agulla en un paller. Hi ha molt de soroll que ens pot fer perdre el nord», va dir Cubells.

Ajudes molt heterogènies que parteixen del diferents Ministeris o dels Departaments, sovint amb «finestres de convocatòries molt curtes» estan «dificultant el desplegament», convertit en un entramat burocràtic que fa molt necessari un assessorament o acompanyament. «A més, un sol projecte pot tenir encaix en més d’una convocatòria. No són excloents. Tot això afegeix incertesa i complexitat», va explicar Cubells.

El representant de la Generalitat creu que el balanç tant a Tarragona com a Catalunya és positiu. Catalunya rep una part de recursos des de Madrid ja assignada però pel que fa a les ajudes convocades als diferents ministeris –i on tothom pot accedir–, s’han aconseguit un 30% del total, per sobre del 16% de població catalana respecte a Espanya i del 19% que suposa el PIB català en relació al total estatal. Cubells va dir que «estem fent els deures», tot i que va reconèixer que al Camp de Tarragona faltarien més projectes de digitalització de la indústria.

Un exemple de marge de millora territorial són les iniciatives de recerca i intel·ligència artificial. Catalunya ha rebut 21,6 milions, un 21,1% de l’Estat. Se’n beneficiaran 48 entitats catalanes: quatre de la Catalunya central i 44 de Barcelona, cap de la província. «Sabem que hi han empreses d’aquí que hi podien optar i no ho han fet. Estem fent esforços per ajudar a captar fons. És una gran oportunitat. Per fer-ho les empreses han d’invertir temps, recursos i finançar una part de l’obra», va dir Cubells.

El repte de donar velocitat

El director general dels fons va explicar que «darrere dels diners que van al sector públic hi han unes empreses privades que faran les obres». També va posar èmfasi en una dimensió contracíclica que fa que «encara que no hagi arribat ni un euro, hi hagi un efecte tranquilitzador a l’economia».

Miriam Pérez, des de PwC España, va reconèixer que «de l’expectativa hem passat al desencantament», ja que «s’han fet coses bones però sobre altres s’ha de reflexionar». «Tot això ha fet que les empreses hagin de planificar més i no ser tan reactives. Queda el repte de donar velocitat, les ajudes no estan arribant al teixit empresarial tan ràpid com ens agradaria».

Octavi Bono, des de la Diputació, va remarcar la feina d’acompanyament que s’està fent, per exemple, amb els ens locals, davant «un element que ens ha vingut nou, sobrevingut, i que és dinàmic». «Incentivem que algú vegi en una convocatòria una oportunitat», va afegir.

La seva lectura va ser molt positiva però també crítica. Va elogiar «la ràpida reacció per part de les autoritats europees, amb un compromís enorme i amb objectius molt ambiciosos». Com a contraposició, va mencionar algunes frustracions. «Primer vam pensar que les ajudes anirien a salvar el mal tràngol de la pandèmia. Vam pensar en diners per a les empreses que estaven tancades en aquells moments. Després vam veure que l’objectiu era diferent. Havíem de pensar en projectes veritablement transformadors. I tampoc està sent ben bé així», va puntualitzar.

Tres anys per a la transformació

Els ponents van coincidir en afirmar que «no és fàcil transformar l’economia en tres anys». Bono ha constatat «la distància entre el relat i el desplegament», amb una «capacitat de transformació menor de la que pensàvem que hi hauria». «Estic veient coses que em recorden més al Plan E que a un procés de transformació, alguns han aprofitat els fons per a iniciatives que ja tenien».

També va mostrar molts dubtes sobre la cogovernança i va lamentar «una clara voluntat de recentralització del Govern espanyol, incidint en àmbits competencials de la Generalitat». Terminis excessivament curts de convocatòries o una reduïda capacitat per atreure al teixit de les pimes al programa van ser altres matisos negatius. Octavi Bono també va criticar que «no es faci un Perte pel turisme però sí per a la llengua espanyola» y va jutjar com a insuficient la inversió destinada al repte demogràfic i al despoblament.

Neguit a la química per si la descarbonització no encaixa als ajuts

El debat va donar peu a intervencions del públic assistent. La directora gerent de l’Associació Química Empresarial de Tarragona (AEQT), Maria Mas, va transmetre la inquietud del sector pels tempos d’uns Next Generation concebuts amb un abast intensiu i a curt termini. «Parlem de transformació de l’economia perquè volem mantenir la que tenim. A la nostra indústria hem de fer projectes de descarbonització, pels quals no tenim ni en tindrem renovables i ho farem amb tecnologies novedoses o en desenvolupament. A les convocatòries has de presentar projectes concrets, no idees, així que potser s’hauria de parlar d’allargar», va dir Mas, sobre les planificacions d’una energia verda que van més enllà de la durada dels fons europeus.

De fet, la descarbonització de fonts d’energia és una de les línies d’ajudes per a les instal·lacions industrials. El PERTE de descarbonització comptarà amb 2.900 milions d’euros, dels quals 1.200 són subvencions i 1.700 en préstecs. El director general dels Fons a Catalunya, Aleix Cubells, va respondre a Mas: «Que la lògica del desplegament dels fons no ens faci perdre perspectiva. Si no ho podem fer amb Next Generation, si no té encaix, buscarem com fer-ho».

També va recordar que el Govern manté un compromís màxim amb la Vall de l’Hidrogen que s’està definint a Tarragona. El projecte més significatiu conegut fins ara és una planta d’hidrogen que s’instal·larà al polígon nord per subministrar energia verda i que pretén comptar també amb Next Generation.

L’arquitecte Xavier Climent va reclamar més agilitat per accedir a les subvencions per part de les comunitats de veïns quan fan reformes que busquen l’eficiència energètica. L’empresari de l’automoció Santiago Oliva va demanar més facilitats a l’hora de tenir accés a les convocatòries i, des d’un punt de vista fiscal, va ser crític: «No té sentit que no parin de posar impostos i després puguis accedir a subvencions».