Albert Om: «No és el periodisme el que va de pressa, és el món que s’ha accelerat molt»

El periodista i presentador català, Albert Om, va ser el segon convidat de l’Experiència Periodística. Guanyador del Premi Ondas en dues ocasions, Om va dirigir també programes com ‘Islàndia’ a RAC1.

Vas estudiar Ciències de la Informació. Va ser una decisió per vocació?

No he tingut cap antecedent familiar que es dediqués al periodisme, però des de ben petit ho vaig tenir molt clar. La gent que som de poble tenim molta sort en aquest sentit i vaig poder treballar, abans de començar la carrera. A casa no hi havia llibres, però recordo que cada dia hi havia dos diaris damunt de la taula i que la meva mare sempre escoltava la ràdio. Eren dues coses que a mi em fascinaven.

Has treballat en ràdio, premsa i televisió. Què t’ha ensenyat cada mitjà?

La meva feina m’agrada perquè em permet conèixer molta gent. Un periodista ha de ser una persona curiosa, que no doni res per descomptat. Si no preguntes, no sabràs res. De petit m’agradava molt escriure i mai em vaig plantejar que podria fer televisió. La ràdio sempre m’ha semblat especial, hi ha una connexió molt directa entre el periodista i l’oient.

L’any 1983 debutes a Ràdio Taradell i a ‘El 9 Nou’. Quin és el paper que han de jugar els mitjans locals?

El periodisme local és imprescindible. Ens ensenya a ser valents i rigorosos. No crec que siguin els que més pateixen la crisi del sector. La gent té ganes de saber que passa a casa seva.

Vostè que és crític, com veu el periodisme en un moment en què tot va tan de pressa?

No és el periodisme el que va ràpid, és el món el que s’ha accelerat. Vivim en una època de caos i el periodisme és un reflex d’això. Cal més temps per poder pair les coses. En un moment en què hi ha sobreproducció de notícies i on més d’un busca el clickbait, el periodisme té més sentit que mai per ordenar aquest caos.

Què entens per bon periodisme?

A la universitat ens parlaven molt de l’objectivitat. Considero que realment has de ser honest, ètic i tenir una mirada pròpia. Els periodistes tenim la responsabilitat de fer mirar a la ciutadania cap a un lloc o cap a un altre. S’ha de tenir un segell propi.

A la ciutadania ens falta sentit crític?

És una afirmació agosarada. És cert, però que el periodisme ha de contribuir-hi.

Ja per acabar, què considera que li ha ensenyat el periodisme?

M’ha permès conèixer a gent molt diferent i m’ha fet plantejar moltes coses. Tens la sensació que el món és gran i que tot és interessant. Però sens dubte, m’ha ensenyat que hi ha moltes realitats, sovint amagades. El periodisme et permet dubtar, preguntar i aprendre tota la vida. Em sento molt afortunat.