Aigua és nom de dona

Aigua, amb nom de dona. «L’aigua» té nom de dona. I per això, aquí, seran cinc dones les que ens compartiran la seva experiència amb aquest bé tan preuat. Cinc dones que, des de les seves posicions laborals al Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), alcen la veu per conscienciar-nos de la importància de mimar aquest recurs avui en dia de tanta actualitat, i ho fan des de la visió més fèmina del seu nom, però sense perdre de vista que «en aquest món hi cabem tots».

Les anteriors són paraules de l‘Enriqueta Navarro, Tècnica de Visites del CAT. L’Enriqueta rep als grups –molts d’ells escolars- que s’interessen per conèixer el funcionament del Consorci, i ella els explica els tres processos que segueixen en el tractament de l’aigua: la captació, la potabilització i la distribució. En aquests grups, on hi ha nens i nenes, l’Enriqueta explica que «els parlo referint-me a ‘tots’ i a ‘totes’» i així ningú se sent desplaçat.

I és que, per damunt de tot, «la riquesa està en la pluralitat». Qui parla ara és la Cap de Qualitat de les Aigües, la Josepa Fàbregas, coordinadora d’un equip de 14 persones en el que predominen les dones. De fet, sense anar més lluny, «històricament, el laboratori és la part de l’empresa on sempre hi ha hagut més dones que homes», però continua sent un grup mixte, cosa que assegura la Josepa, «li dona riquesa i és precisament això el que s’ha d’aprofitar».

Gran part de les dones que formen part del CAT, concretament el 73%, tenen formació universitària. Aquestes dades les controla a la perfecció la Responsable de Personal de l’empresa, Anabel Sánchez. L’Anabel ha de vetllar, com diu ella, «per davant de tot», per oferir una igualtat d’oportunitats tant als homes com a les dones ja sigui en la promoció interna com a l’hora de fer una selecció de personal externa. Per aquest motiu, el CAT compta amb un Pla d’Igualtat intern que es posa en marxa cada cop que s’ha de fer un moviment laboral a l’organització. En aquest sentit, l’Anabel matisa que «les ofertes de treball són publicades amb un llenguatge inclusiu basat en la guia interna de llenguatge no sexista que ens dona molt de servei».

Dones en un món ‘masculinitzat’

Quan ‘naveguem’ pels llocs de feina de les dones protagonistes d’aquest article, veiem com algunes d’elles estan exercint una feina que socialment sempre s’ha vinculat als homes. És un fet amb el qual la Responsable de Personal, l’Anabel, hi conviu en el seu dia a dia. En aquest sentit, explica, «molts llocs de treball estan masculinitzats, com per exemple, el d’operador de planta. Són casos en què, per raó de gènere, és molt més difícil trobar una dona que ocupi aquest lloc de feina».

Tot i això, les dones també estan al capdavant de treballs socialment atribuïts als homes. És el cas per exemple de la Sandra Simó, actual Cap de Finances i Control del CAT i primera dona en assolir un càrrec de cap dins de l’organització. La Sandra va assumir la responsabilitat del seu departament quan feia cinc anys que havia entrat a treballar al Consorci. En aquell moment, el lloc que ella anava a ocupar, estava presidit per un home: «Als departaments financers i comptables d’una empresa estem acostumats a veure-hi homes», explica, però també reconeix que «això avui en dia ha canviat molt. De fet, ara al departament del CAT som tres dones i un home». Incloure la visió masculina al seu equip va ser una decisió presa a consciència perquè «així ens aportava un punt de vista diferent». Amb tot, però, reconeix que «tant de bo el dia de demà qui em substitueixi també sigui una dona».

El cas de la Sandra també el viu en certa manera la Noemí Benavente. Ella no només és la incorporació més jove que ha fet darrerament el Consorci d’Aigües de Tarragona –té 29 anys i va entrar l’abril del 2023–, sinó que, sent Tècnica d’Anàlisi i Gestió de Dades, la Noemí exerceix una feina científica que tradicionalment s’ha atribuït als homes. En aquest punt, però és molt clara: «La ciència necessita dones». Així de simple. «La ciència és dona i la dona és ciència. Cert és que el paper dels homes s’ha de mantenir, però el de la dona, en aquest cas, és fonamental», assegura, i ho justifica basant-se en la manera d’analitzar que es té des de la part femenina de la societat: «Som lluitadores nates, batallem sense descans i és precisament aquesta visió la que s’ha d’aportar a nivell científic».

En definitiva, avui en dia, enmig d’una època d’extrema sequera, una bona gestió de l’aigua és crucial per a poder sobreviure. Al Consorci d’Aigües de Tarragona molta d’aquesta gestió depèn de dones, que aporten a una feina multidisciplinària, una visió de conjunt molt vinculada a la capacitat que té el gènere femení de tenir moltes coses al cap a la vegada. Això, complementat amb les capacitats pròpies de l’home i formant equips paritaris, donen com a resultat una feina molt ben feta de la que l’usuari final n’està plenament agraït.