El jurat considera culpable d’assassinat per unanimitat la dona que va matar la seva filla a Sant Joan Despí el 2021

El jurat popular ha considerat, per unanimitat, que la dona que va matar la seva filla de 4 anys a Sant Joan Despí (Baix Llobregat) el maig del 2021 és culpable d’assassinat amb traïdoria sense cap eximent o atenuant per alteració psicològica, però sí l’atenuant de col·laboració amb la justícia. Així, el tribunal popular acull la majoria les tesis de la fiscalia i l’acusació particular, que asseguren que la nit del 30 al 31 de maig la dona va drogar la seva filla amb pastilles i al matí següent la va asfixiar i es va intentar suïcidar també amb pastilles. Els dos cossos van ser trobats per l’àvia a la tarda, però l’acusada va salvar la vida gràcies a l’atenció mèdica. Les acusacions han mantingut la petició de presó permanent revisable.

En el veredicte, fet públic aquest divendres a la tarda a l’Audiència de Barcelona, el jurat ha considerat per unanimitat que l’acusada va intentar reiteradament tornar amb la seva exparella, amb qui havia trencat feia un temps, segons veuen demostrat per les declaracions de diversos testimonis, una carta que va escriure la dona i algunes recerques de rituals de vudú per recuperar parelles. La negativa del pare a tornar amb ella va “motivar un estat creixent d’indignació, ràbia, tristesa i frustració que es va materialitzar en la metòdica planificació de la mort de la seva filla i del seu propi suïcidi amb l’objectiu de causar el major sofriment possible” al pare i exparella. Per fer-ho, segons el jurat, va fer cerques a internet de possibles maneres de matar, com psicofàrmacs, i de casos coneguts de violència vicària.

També tenen en compte per considerar provats els preparatius, que la dona va treure diners i va canviar de nom el seu cotxe per tal de deixar-los als seus pares, així com la carta de comiat que va escriure per als seus pares i al Sergio abans del seu intent de suïcidi.

En canvi, el jurat considera no provats, per unanimitat, el trastorn mental transitori o la por insuperable, que la defensa al·legava com a possibles eximents de la pena, en considerar que no existia una amenaça real, efectiva i imminent. Tampoc han considerat provats l’arrebatament o obcecació, que la defensa presentava com a possible atenuant.

Totes les proves de l’acusació, com testimonis, captures de pantalla, missatges i informes forenses han estat validats pels membres del tribunal popular. Tot i que un psicòleg privat contractat per la defensa va intentar al·legar depressió, ansietat i certs deliris de l’acusada per la por a perdre la seva filla en mans de la nova parella del pare de la nena, el jurat recorda que la dona no va demanar ajuda legal ni psicològica, ni tampoc als seus familiars o amics.

En canvi, tenen en compte que la dona va preparar amb “meticulositat” durant mesos el crim, sense tenir cap antecedent psiquiàtric. A més, els dies anteriors i el mateix dia del crim va mantenir una actitud normal. Quan ja havia matat la seva filla va enviar correus electrònics, va avisar a la feina i a l’escola que ella i la seva filla no hi anirien i va anar a passejar el gos.

Tampoc admeten l’atenuant de confessió per revelar la comissió del delicte a les autoritats abans de conèixer que el procediment legal es dirigia contra ella. En canvi, sí que han admès, per unanimitat, l’atenuant de col·laboració amb les autoritats per aclarir els fets de forma rellevant i útil, ja que va col·laborar amb els forenses i els Mossos que van analitzar els seus dispositius electrònics. Finalment, el jurat s’ha mostrat contrari a la suspensió de la pena o a l’indult.

En acabar la lectura del veredicte, les parts han confirmat les seves peticions. De fet, la fiscalia i l’acusació particular han mantingut la petició de presó permanent revisable, en considerar que l’atenuant de col·laboració amb la justícia no compleix els requisits legals. Si el magistrat sí que la tingués en compte, consideren que quedaria anul·lada per l’agreujant de parentiu sobre una filla de quatre anys. La defensa ha al·legat que no està d’acord amb el fet que el jurat no hagi considerats provats els eximents i atenuants al·legats.