Un reconeixement als artífexs del Reus «ple de vida, gran i solidari»

La seva «entrega al costat de la ciutadania per fer aquest Reus ple de vida, gran i solidari», però també l’«esperit cívic, de convivència, d’igualtat i cultural» van valdre ahir a sis persones i entitats la distinció dels Guardons de la Ciutat. L’Ajuntament va lliurar la Medalla de la Ciutat a la mestra Cori Bach i a la societat El Círcol; la Menció Honorífica a la Casa de Misericòrdia, el col·lectiu H2O i el Ball de Cavallets; i el títol de Fill Il·lustre al filòleg Josep Murgades.

L’alcaldessa, Sandra Guaita, va destacar les aportacions dels sis com a «exemple de tot el que tenim a Reus» i va donar, amb l’acte de reconeixement al saló de plens, el tret de sortida oficial a les festes de Misericòrdia.

Ja com a Fill Il·lustre, Murgades va repassar la seva trajectòria lligada a l’activitat acadèmica. I va explicar algunes anècdotes en clau d’humor. «Vaig treballar a universitats alemanyes. A finals dels 70, venia des de Ratisbona a passar les vacances a Reus amb un cotxe de matrícula alemanya. La matrícula era la inicial de la ciutat, i duia la ‘R’. Jo deia que era l’únic ganxet que tenia una matrícula de Reus i no la ‘T’ de Tarragona», va recordar.

En el mateix to, Murgades va resoldre un gran debat. «L’any 1878, un oncle de la meva àvia va comprar-li a la senyora Cornet i al seu fill una caseta al carrer de Sant Vicenç, número 4, de Reus. La caseta va passar fins a mi. Així que m’he acabat convertint en el propietari de la caseta on probablement va néixer Antoni Gaudí», va relatar.

«A propòsit de polèmiques de campanar», va prosseguir, «no hi ha manera d’esbrinar si l’infantament de Gaudí va tenir lloc al carrer Sant Vicenç de Reus, a Riudoms o sota un avellaner. I no té cap importància». «Hem conservat l’escriptura notarial de compravenda d’aquella casa i queda claríssim, a tota mena d’efectes burocràtics, legals, administratius i jurídics, que Antoni Gaudí Cornet era natural de Reus», va concloure.

Al seu torn, Cori Bach, Medalla de la Ciutat, va expressar que «vaig començar a treballar als 13 anys. He fet de mestra tota la vida. És la meva vocació» i va animar a continuar l’escola «activa, catalana, inclusiva, democràtica i arrelada al país». «Tot el que he fet és gràcies a una paraula que necessitem tots: ilusió», va afegir.

I Patrícia Terradellas, presidenta de la societat El Círcol, va apuntar que «Reus destaca pel seu teixit associatiu i no podia deixar d’honorar la seva entitat degana». «Els prohoms que la van fundar van modernitzar la ciutat d’una manera decidida» i «aquest és un reconeixement a El Círcol d’avui i també al dels nostres predecessors», va destacar.

En l’apartat de les Mencions Honorífiques, la cap de colla del Ball de Cavallets, Laia Grifoll, va reivindicar les «desenes de balladores, àngels o maceres que han enriquit la cultura popular i el seguici reusenc» en els 25 anys de la recuperació de la dansa. I va enviar «un record sentit a les impulsores».

I per la seva banda, la presidenta del col·lectiu H2O, Berta Mascaró, va rebre el guardó com a «testimoni de fites importants i que, alhora, ens impulsa a no aturar-nos aquí i a seguir lluitant contra els discursos d’odi que fa, entre altres, l’extrema dreta». «Ens comprometem a continuar sent un agent de canvi positiu», va dir, i va incidir en que «mai ho hem fet soles, sempre ho farem acompanyades».

L’administradora del patronat de la Casa de Misericòrdia, Antònia Garcia, finalment, va posar en valor que «la casa ofereix germanor a persones mancades de tot» i «tothom qui passa per ella pateix una mateixa malaltia: manca d’amor. I s’intenta que recuperin una vida digna». Paula Montalvo va conduir l’acte dels Guardons de la Ciutat, que va comptar amb música d’Albert Galcerà.