Treure a la llum la vertadera cara d’una parella de gegants

El Taller Avall de Reus va restaurar els gegants Pinxo i Pinxa de Montbrió del Camp al seu aspecte original recentment, i ara està immers en un estudi que aprofundeix en els seus orígens. La intervenció ha requerit mesos de feina tant en l’àmbit tècnic com per part d’especialistes artesans de proximitat. «Retirar les capes repintades en la restauració dels gegants (vegeu més detalls a la peça superior anomenada ‘El procés’) ens diu molt dels seus orígens i de qui els va crear», enceta conversa Aleix Àlvarez Vall, al capdavant del taller.

Altres detalls, com ara l’anatomia i l’antiguitat de la fusta també aporten molta informació. Tot suma. «Després creuarem dades, fotografies i documentació», informa Àlvarez, qui també expressa que, a banda de l’equip tècnic del taller –format per Rut Flores, Iker Muñoz i ell mateix– hi ha altres professionals implicats, com ara el gestor cultural i folklorista del món geganter Lluís Ardèvol.

Els gegants tenen –aporta, també, Àlvarez– més de 223 anys, tenen origen religiós, són gegants eclesiàstics, i «van ser turcs en algun moment de la seva vida», i això darrer ho demostra «la colorimetria, i que ell porta una mena de sabre, una simitarra otomana».

A més, «els ‘anclatges’ dels gegants ens diuen que no es van crear en solitari, sinó que tenen ‘família’. Descobrir, potser, algun dels membres ens ajudaria a saber més de la parella de gegants». L’estudi veurà la llum –diu– «a finals d’enguany, entre els mesos de setembre i octubre». La tasca en global inclou la feina d’historiadors, així com de testimonis de la gent del barri, que s’han enregistrat i serviran per «saber en quin moment apareixen a Montbrió». «Els testimonis ens han aportat històries del poble d’allò més interessants. De fet, una de les coses que més valorem al municipi és que la colla ha tingut cura dels gegants, amb algunes aportacions en què ens deien que, fins i tot, es guardaven als habitatges d’alguns veïns. Això ha estat molt bonic de saber», recorda el restaurador. Les conclusions de l’estudi corroboraran diverses hipòtesis i «això pot canviar la història de l’entitat i el municipi». Pel que fa a les hipòtesis, detalla Àlvarez, en cita les que figuren al Catàleg de Gegants Centenaris de Catalunya, de Lluís Ardèvol.

«D’una banda, i pel que fa a l’origen dels gegants, hi ha una teoria que els vincularia a Barcelona, a una de les seves parròquies, desamortitzada, ja que n’hi havia que guardaven gegants; una segona teoria diu que es van adquirir en una subhasta ‘extra murs’ al Monestir de Poblet, a finals del 1880; i una tercera vincularia els gegants a la parròquia de Sant Francesc de Reus, un fet que no es pot contrastar, perquè no hi ha documents que ho corrobori». Així doncs, l’estudi esclarirà tot plegat.

La restauració, d’altra banda, va més enllà del factor patrimonial i estètic. I és que Àlvarez fa saber que, a banda de fer sensibilització a l’hora que les colles tinguin cura dels gegants (apunt més ampliat a la peça a banda que es diu ‘Divulgació’), també posen facilitats, quan restauren. «Si els gegants són per gaudir de la festa major, el millor és posar facilitats als balladors i, en aquest cas, els geganters ho passaven malament amb els antics cavallets i els vam substituir», esmenta.

Restaurar o ‘seguir la moda’

La presidenta de la Colla Gegantera del Barri d’Avall de Montbrió del Camp, Imma Boquera, esmenta, al seu torn, que «estem molt contents d’haver trobat l’aspecte extern que tenien els gegants en realitat quan els van construir, ja que amb el pas del temps havien canviat molt».

«Cada vegada que es restauraven s’aplicava ‘la moda del moment’ i vam encarregar la restauració dels gegants perquè feia al voltant de 40 anys que al gegant no se li havia fet res i, només pel pas del temps, li convenia una bona mirada i fer la feina corresponent».

I, posats a fer, «també es podria fer el mateix amb la geganta». Així, «tots dos estarien «en igualtat de condicions». A Montbrió hi ha una altra parella de gegants, recorda Boquera, que «van ser restaurats pel Taller Avall i van ser els que ens hi van posar en contacte». Val a dir que la presentació dels gegants restaurats a Montbrió del Camp va suposar una festa i altres colles geganteres s’hi van sumar. La celebració va tenir balls, sortejos, bingo solidari i accions per tal de recaptar diners per a la intervenció dels elements festius.

Passant a una altra qüestió, recentment, el Taller Avall s’ha vist embolicat en un desacord amb l’Ajuntament de Montblanc, relacionat aquest amb els Nanos d’aquest municipi, que compleixen 160 anys, i que el negoci amb seu a Reus havia de restaurar. L’Ajuntament de Montblanc els reclamava per tal d’organitzar una exposició commemorativa i es va produir un desacord que va portar el taller a emetre un comunicat rebutjant «declaracions difamatòries» fetes per l’administració local de Montblanc i, per això, Taller Avall ha emprès mesures legals. El taller i el seu titular es reserven tota mena d’accions legals en defensa del seu dret a semblants informacions infundades sense base i sense raó.