Teatre popular i tradició als retaules vivents a Reus

Entre els segles XIV i XV es va estendre per Europa la tendència d’elaboració de retaules dedicats a narrar la vida i episodis mítics o llegendaris de sants i santes amb funcions catequètiques i pedagògiques, il·lustrant allò que molts no podien llegir. Aquesta tradició ha evolucionat fins a l’aparició dels pessebres i retaules vivents, que presenten diversos quadres amb personatges vius, i a voltes bestiar.

Ara, a Reus, amb canvis d’ubicació, escenes i vestuaris, ja fa trenta-sis anys que adults i infants es reuneixen per omplir els carrers de màgia i Nadal. Els retaules vivents, peces de teatre popular al carrer que representen la història del Nadal, aquest any comptaran amb un total de 7 retaules que escenificaran el passatge de la Creació, l’Anunciació a Maria, l’Anunciació i la posada dels pastors, el Naixement, el Palau del rei Herodes i el Taller de Natzaret. Amb la col·laboració de més de 50 persones, les escenes prendran vida de nou avui, el mateix dia de Nadal i el dia de Sant Esteve al vespre, a partir de les 19:30 i aquesta trenta-sisena edició es mantindrà al parc Sant Jordi tal com es va acordar el darrer any tot i que l’entorn rústic del parc ha rebut aquest 2024, a banda d’una especial decoració, un tractament tècnic extensiu, amb noves il·luminacions que milloren de bona manera l’experiència dels retaules. Els Retaules s’emmarquen dins el programa nadalenc de la ciutat que gaudeix, a banda dels ara inaugurats retaules, dels espais d’”un Nadal rodó” a la plaça Llibertat fins a la zona d’atraccions firals a la plaça d’Antoni Borrell.

Cultura i religió

L’any passat feia vuit-cents anys de la creació del que es considera el primer pessebre de la història, Ara trobem que, en moltes ciutats, es posa en qüestionament la necessitat de mantenir aquestes mostres culturals en vigència als espais públics, i fins i tot es planteja a través dels actes el foment del rebuig dels orígens de la festa nadalenca.

Ja es coneix la polèmica a la capital catalana, on la mostra de pessebre que es col·locava any rere any a la plaça de Sant Jaume va ser substituït per una estrella gegant creació de l’arquitecte i artista Xevi Bayona i el creador digital Àlex Posada anomenada Origen.

També s’han escoltat relats d’escoles que escullen ometre el repertori de nadales per la seva connotació religiosa.

I és que, en quin moment un fet religiós passa a ser una tradició identitària i manifestació cultural?

Moltes d’aquestes mostres que expliquen un relat fundacional de la nostra cultura, encara que costi de veure-ho, han traspassat la connotació religiosa original per esdevenir activitats cícliques que es refereixen any rere any a una crònica de nosaltres mateixos.

Després de témer un Nadal desarrelat del territori i mancat d’algunes de les tradicions més nostrades a moltes ciutats catalanes, ahir al vespre retornà a la ciutat un dels costums més màgics dels Nadals reusencs gràcies a la junta del Patronat Foc Nou i de l’Ajuntament de Reus, que fan que la mostra de retaules vivents de la ciutat es mantingui com un èxit únic any rere any.