Rondallaires dels Països Catalans es donen cita a Reus

Reis, prínceps, cavallers, pagesos i també minairons han protagonitzat la marató final de la 8a Trobada de rondallaires dels Països Catalans, celebrada a Reus entre divendres i aquest dissabte, 30 de setembre. Una iniciativa que ha apropat rondalles i l’art d’explicar-les als més petits, però també a un públic adult, el que demostra que els contes no són tan sols cosa de nens.

Aquest dissabte al migdia, l’acció s’ha traslladat a la Biblioteca Central Xavier Amorós amb les rondalles de Caterina Valriu, de Mallorca; Imma Pujol, de l’Anoia; Domingo Chinchilla, de València; Carles Alcoy, del Pallars Jussà; Agus Farré, de Tarragona; i Blai Senabre, d’Alacant.

La primera de les propostes ha anat a càrrec de la mallorquina Caterina Valriu, que ha captat l’atenció dels oients des del minut zero, fent-los participar de la narració, tot preguntant-los: «I què tenia aquest rei?». «Tres filles», deia algú. «I què més?». «Una corona», responia algú altre. «I què més?». «Un cavall», arribant, aquí al quid de la qüestió. Un cavall emmalaltit que, segons el manescal, no hi havia res a fer per la seva vida. Negant la realitat, el rei volia que algú curés l’animal «i qui digui que és mort, li tallaré el coll». Malgrat totes les cures, la bèstia mor, però un veí conegut com a Beneit fa saber la notícia al rei dient-ho de forma indirecte i escapolint-se de la sentència de mort que havia anunciat el monarca: «No camina, no menja, no beu, no pixa, no caga i no respira».

De fet, l’enginy era una de les qüestions presents en força rondalles que s’han explicat avui, però també ha pres protagonisme la màgia de follets i éssers de la cultura popular de parla catalana. Uns, ajudant a la Marieta a confeccionar el seu vestit de núvia; altres, a posar tanques a un terreny en un sol dia per evitar que a un veí del Pallars arruïnat ho perdés tot. «Sabeu què són els minairons?», preguntava Carles Alcoy. Els petits follets viuen en un canut i algú els ha de donar feina perquè, si no, «et maten a pessigades» i no paren de preguntar: «Què farem, què direm?».

La honestedat i les conseqüències d’una desconfiança extrema han sigut també valors i moralitats que s’extreien d’altres rondalles. Cada un dels sis contes ha estat explicat amb estils ben diferents, però tots amb la mateixa capacitat de captar l’atenció i fer volar la imaginació.

La trobada de rondallaires s’ha emmarcat en els actes de l’Any Amorós, que aquest 2023 commemora el centenari del naixement de l’escriptor reusenc Xavier Amorós (1923-2022). La seva filla Maria Lluïsa també ha estat present aquest migdia. Ha recordat la rialla del seu pare, la importància de la lectura i l’escriptura a casa seva i «un gran mestre per a mi». «Teníem complicitat d’imaginació literària», ha afegit.