Riudecanyes, un homenatge a les tradicions que es neguen a desaparèixer

Oficis artesans mil·lenaris, aliments nostrats i tradicions populars van convertir ahir Riudecanyes en un aparador viu i una reivindicació dels sabers i costums que construeixen la nostra identitat col·lectiva. La 16a edició del Tastaverd va tornar a esdevenir un homenatge i una oportunitat per reconnectar amb aquest llegat que ha perdurat al llarg dels segles i que busca el seu espai dins la societat del futur. Els carrers del municipi del Baix Camp es van guarnir amb parades i tallers artesans, representacions teatrals i cartells icònics inspirats en el món de la televisió, la temàtica protagonista de la fira d’enguany.

‘Forjar el ferro fred fa tornar el ferro ximplet’, resava la parada del Pere de Matadepera. Un grapat de nens i nenes, acompanyats de les seves famílies, es miraven bocabadats la demostració de forja. Davant d’ells, un simple pal de ferro roent començava a prendre la forma d’un drac. Per a molts, era la primera presa de contacte amb l’ofici de la forja.

«Vaig començar a forjar fa més de quinze anys per passió. M’hi considero encara un aprenent», explica en Pere. Sense taller fix, recorre fires per continuar aprenent i, alhora, transmetre l’art de la forja artesanal. Amb cada demostració en directe, reivindica l’ofici i contagia als més joves de pàciencia, disciplina o respecte per la feina ben feta. Un valors sovint eclipsats per la immediatesa del món globalitzat en què vivim. «La gent ha de veure que encara hi ha altres maneres de fer les coses», afirma.

Manca d’educació cultural pel treball artesà

Precisament, aquesta és una de les principals preocupacions de la Montse Pérez, de Mon Artesania, a l’Ametlla de Mar. És l’única artesana de les Terres de l’Ebre que treballa tres fibres vegetals tradicionals: la pauma, l’espart i la boga. «Hi ha una manca d’educació cultural pel treball artesà. La ciutadania ha de tenir present que és un producte per a tota la vida i que hi ha un gran treball darrere que no es veu», reivindica, mentre confecciona una rosa.

L’ofici de les fibres vegetals és la seva vida: recull el margalló, el tracta i el transforma en peces úniques, des de cistells fins a fundes de mòbil. Tot i el sacrifici i la dedicació, Pérez admet que l’artesà «no es guanya la vida». Sense el sou del seu marit, explica, no podria sobreviure».

A la parada del costat, Pepi Burdalo, fundadora d’Essenia Cristalls, fa més de trenta anys que es dedica a l’art de suflar el vidre. El va aprendre de manera autodidacta als 23 anys, i avui el seu projecte vital és preservar aquest ofici mil·lenari i compartir-lo amb les noves generacions. «El meu gran temor és que es perdi», admet.

Així mateix, a la plaça del poble els Xiquets de Reus van delectar el públic amb una exhibició castellera, mentre que els periodistes Ariadna Oltra i Espartac Peran van ser els encarregats d’inaugurar oficialment el Tastaverd. La jornada també va incloure diverses representacions teatrals a càrrec inspirades en programes i personatges icònics de la televisió catalana, com l’univers de Llol Bertran o, fins i tot, la cançó de la Ruïnosa del Club Super3.

Embotits artesans, coques de recapte, vins del Priorat i altres productes de la terra no van faltar a la cita. Elements que, al costat dels oficis, han de seguir formant part del nostre patrimoni i imaginari popular.