Reus, pioner en la millora de l’atenció domiciliària de la gent gran

Reus i Manresa són les dues úniques ciutats catalanes on s’ha implementat un projecte pioner que vol millorar l’atenció domiciliària de persones grans en situació de dependència. Es tracta de ‘Viure millor a casa’, que ofereix formació i eines als cuidadors no professionals de persones d’avançada edat dependents (molts dels quals, familiars) per millorar l’estada a casa i reduir el desig d’ingrés a una residència.

Desenvolupat per la Sociedad Española de Geriatría y Gerontología i la Confederación Española de Organización de Mayores, i impulsat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, a Catalunya han participat un total de 142 persones grans, 82 de les quals, a Reus i 60 a Manresa. D’aquests, un grup de 73 persones ha rebut intervenció, amb formació dels cuidadors i una intensificació dels serveis d’ajuda a domicili (SAD); i el grup restant ha estat de control, tot seguint la intervenció convencional.

A través d’un seguiment mensual de cada cas, el grup investigador ha extret resultats d’aquest estudi que, al cap i a la fi, vol promoure un model de cures «més humà, segur i adaptat» a l’entorn domiciliari de les persones grans, respectant la seva voluntat. Uns resultats que s’han presentat aquest dimecres, 27 de novembre, a Madrid, a la seu de l’Imserso, durant la 5a Jornada Tècnica ‘Viure millor a casa’.

La conclusió més clara és que, en les famílies intervingudes, el desig d’ingrés a una residència va disminuir. A més, es detecta un 25% menys de risc d’ingrés respecte els participants que no van rebre ni formació ni més hores d’atenció per part del SAD. En aquests casos, els cuidadors no professionals van rebre formació, també es va promocionar l’autonomia de les persones dependents i va incrementar l’atenció per part del servei d’ajuda a domicili (SAD), que ofereix Benestar Social de l’Ajuntament.

Tal com comentava Eduard Minobes, investigador i coordinador regional del component de Catalunya, amb la creació dels dos grups d’usuaris (els que rebien una intervenció i els que seguien els mètodes convencionals) es volia saber si «hi havia diferències en el desig d’ingrés a residència». I així va ser.

Més concretament, segons els resultats, «les persones grans participants van percebre una major qualitat de vida en relació a la seva salut». A més, «es va reduir la sobrecàrrega de les persones cuidadores no professionals» i aquestes també van reflectir «una millor apreciació sobre les cures que rebia el seu familiar per part dels serveis socials i sanitaris».

Reus, com a municipi participant, té un conveni signat amb la Sociedad Española de Geriatría y Gerontología, entre l’abril de 2023 i gener de 2025. Un conveni que permetia la coordinació sociosanitària i fomentar l’exploració de les vies de cooperació en l’àmbit local.

«L’administració local és la més propera a la ciutadania», comentava la regidora de l’Àrea de Serveis a les Persones de l’Ajuntament de Reus, Anabel Martínez, després de conèixer els resultats del projecte desenvolupat a Reus. I afegia: «Per això, en tots els àmbits, i especialment en el social, és molt important innovar per a oferir un millor servei a les persones que atenem, que en el nostre cas acostumen a ser persones que travessen una situació difícil».

En la jornada d’aquest dimecres, han participat representants de l’Ajuntament de Reus, com Àngels Granados, cap de Serveis de l’Àrea de Benestar; i Ester Ribé, coordinadora de l’àmbit de persones grans i dependència.

Més del 80% dels cuidadors de l’estudi no tenien formació específica

Al projecte ‘Viure millor a casa’, hi han participat a Catalunya 142 persones grans i els seus cuidadors no professionals (bàsicament, familiars). La mitjana d’edat dels usuaris és de 85 anys i el 66%, dones. El 48% eren vidus i la majoria patien aïllament social. Quant a la salut, més de la meitat de els persones grans tenien un grau de dependència greu-total. Pel que fa als cuidadors, aquests tenien uns 66 anys i la majoria són dones cònjuges. El 69% de les persones cuidadores portaven més de 5 anys fent-se càrrec de la persona dependent en el moment d’iniciar el projecte, però la gran majoria (el 87%) no tenia formació específica en cures.